Naixement de Sant Joan Baptista

Sant Joan (Sermó 293 de St Agustí, paràfrasi)

 

            L’Església s’adona, amb la festa que avui celebra, que el naixement de Joan és alguna cosa de molt sagrat: entre els patriarques no en trobem cap del qual celebrem el seu naixement i només ho fem de Joan, de Maria i de Crist. Això no pot deixar de significar alguna cosa: si a nosaltres, per a la gran dignitat del tema, ens costa d’explicar, en canvi, per la meditació resulta més significant i fructuós.

            Així com Joan neix d’una anciana estèril; Crist neix d’una donzella verge.

            El pare de Joan no creu que l’infant ha de néixer i es torna mut;

            Maria creu que Crist naixerà d’ell i el concep per la fe, primer que no pas en el cos.

 

            Aquest misteri encara parla més en l’interior de cadascú de vosaltres, oients de la Paraula en el si de la celebració eucarística, ja que vosaltres també heu concebut el qui és la Paraula, no per la Raó o per la intel·ligència, sinó i sobretot, per la fe rebuda en el mateix baptisme, on hem estat incorporats a la salvació en Jesucrist.

            Així, el qui és la Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres. Igualment, pel baptisme hem rebut el qui és la Paraula i l’hem rebut en el seu Esperit Profètic, tal i com ens en parlava la primera lectura de la vocació profètica.

Efectivament, en el baptisme, l’infant és fet Sacerdot, Profeta i Rei per a la vida eterna i és en virtut d’aquesta profecia, del do d’entendre i parlar en nom de Déu que podem també comunicar el do de Déu als altres, justament pel do de profecia que, repetim-ho, no ens pertany sinó que l’hem rebut com un do, un regal que podem acollir humilment i posar-lo en pràctica, tal i com el mateix Esperit de Déu ens dóna i ens inspira, en la mateixa humilitat del do diví.

Joan és, en efecte, una frontera entre els dos testaments, l’Antic i el Nou. Ho testifica el Senyor mateix quan diu: ‘la Llei i els profetes fins que ha aparegut Joan Baptista’. Ell, doncs, representa l’Antic Testament i és, alhora, el pregó – la veu del Nou.

Com a representant de l’Antic, neix de dos ancians;

com a precursor del Nou és declarat profeta quan encara és a les entranyes de la mare perquè abans de néixer ja sonà salts en el si de la mare, a l’arribada de Santa Maria a la Muntanya de Judea per visitar Elisabet. Fou allí que fou designat com a precursor del Crist abans fins i tot de veure’l.

Això són coses divines, això excedeix la mesura de la fragilitat humana.

 

Finalment neix, rep un nom i la llengua del pare és deslligada. Aquests fets són imatges de les coses futures.

Zacaries call, perd la veu fins que neix Joan, el precursor del Senyor, i li retorna la parla.

Què és el silenci de Zacaries sinó una profecia oculta, closa i amagada d’alguna manera abans de la predicació del Crist?

            S’obre per la vinguda d’ell, es torna clara per la vinguda d’aquell que era profetitzat. Perquè si Joan ‘és la veu d’un que crida en el desert’ Crist és la Paraula de Déu feta home, encarnada i que ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

            La veu és necessària, però sense la Paraula no seria res, perquè seríem davant d’una veu que no diria res, només cridaria, només s’exaltaria, però no comunicaria, i Joan ha vingut al món per mostrar-nos l’Anyell de Déu i perquè nosaltres el seguíssim.

            Així, si avui celebrem el naixement de Joan, el precursor i el darrer dels profetes de l’Antic Testament, és ‘perquè jo minvi i ell creixi’; com el dia, que a partir d’avui començarà a minvar fins arribar al naixement de Crist, que celebrarem d’aquí a sis mesos, el dia en què celebrarem Nadal.

            I si Joan és la veu profètica i nosaltres hem estat fets profetes pel baptisme és perquè portem en la nostra boca i els nostres llavis les mateixes paraules de Jesús, Ell que és la Paraula, ell que és el qui ens obre el camí cap a Déu, que ja no és un ésser superior que és allà dalt, sinó el nostre Pare del cel que ens encamina per camins de justícia i d’amor.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s