Pelegrinatge a la beatificació dels 3 germans de La Salle de Sant Hipòlit

PELEGRINATGE A ROMA EN OCASIÓ DE LA BEATIFICACIÓ

DELS TRES MÀRTIRS DE LA SALLE 1936

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gmà Honorato Alfredo            Gmà Director Agapio                           Gmà Olegario Àngel

Agustin Pedro Calvo               Josep Lluís Carrera Comas            Eudald Rodas Saurina

18 agost 1936. Ctra St Boi                 9 desembre 1936. Barcelona                          18 d’agost 1936 ctra St Boi

 

Benvolguts i benvolgudes:

Com ja sabeu , el proper dia 28 d’Octubre beatifiquen 7 germans de La Salle assassinats a la Guerra Civil, mestres de les nostres escoles. Dels 7 germans en tenim 3 de l’escola Sagrats Cors de Sant Hipòlit, 2 de l’escola Llissach de Santpedor i 2 fills d’aquest poble.

En celebrar aquesta efemèride, l’Esglèsia vol conservar la seva memòria i presentar el seu exemple de fidelitat i fortalesa, tant a les generacions actuals com a les que vindran. Ells són, per a nosaltres un testimoni ferm de la seva fe i la seva vocació d’educadors i una ocasió d’intercessió davant del Senyor per a tots els qui avui també s’hi dediquen.

Per això organitzem el pelegrinatge per assistir a les Beatificacions a Roma.

Hi ha vàries possibilitats

OPCIÓ A. 3 dies del 26 al 28 d’octubre amb pensió completa i visites turístiques guiades.  650€
OPCIÓ B. 5 dies del 27 al 31 d’octubre, amb pensió completa i visites turístiques guiades. 825€

OPCIÓ C. 6 dies del 6 al 31 d’octubre i es visiten més indrets. 905€

 

OPCIÓ ESCOLES. 4 dies del 25 al 28 d’octubre, mitja pensió i visites recomanades. 450€.

 

Per a qualsevulla opció contactar amb la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. Tfn. 649284074 i inscriure’s abans del 26 de setembre, abonant la quantitat total al compte de referència 2100-0421-18-0200138378

 

UNA BREU RESSENYA

 

Els germans de La Salle eren a la vila de Sant Hipòlit des del 1889, portats pels industrials que desitjaven la formació i l’educació dels seus treballadors. Així fou com moltes generacions de santhipolitencs varen passar per les seves aules, el seu testimoni i el seu ensenyament.

Més endavant mirarem de publicar un resum de les vides dels nostres màrtirs, mentre pensem de quina manera, tant a la nostra escola com a la parròquia, mantenim un record i un culte permanent als germans que varen donar la seva vida per la correcció del seu apostolat de germans de les escoles cristianes.

Corria el 1936. Hi havia hagut l’alçament de les tropes insurgents el 18 de juliol i arreu de Catalunya s’havien erigit, per ordre del Govern de la Generalitat, els comitès que havien de vigilar la població.

Així ho explica el germà Macari, que es va salvar, per casualitat, del sacrifici:

“Foragitats de casa seva el 23 de juliol, els germans ens vàrem refugiar en cases d’amics del poble, però davant de les amenaces vàrem fugir cap a la muntanya el 24. El 25 ho vàrem passar molt malament i el 26 encara pitjor, allí dalt entre les boscúries. El germà Honorat i jo mateix ens vàrem veure assetjats a cop d’escopeta com si fóssim animals. Ens vàrem encomanar fervorosament a la Verge santíssima i només ella ens va salvar en aquell moment d’una mort segura.

Finalment ens vàrem prendre en la nostra fugida desesperada i el grup perseguidor ens va conduir al lloc escollit per al sacrifici. De sobte, un milicià del grup, amb la pistola a la mà, va sortir en defensa nostra i només va permetre la nostra entrega al comitè local. Aquest ens va retornar la llibertat amb l’única condició de no sortir del poble. Fou aleshores que el Germà Director va llogar una casa per refer la nostra vida comunitària. Encara que no vaig trobar prudent d’anar amb ells, no vaig deixar de tenir-hi contacte.

            Varen transcórrer els dies, fins al 18 d’agost. Aquell dia, en acabar el rés del migdia, la casa va ser envoltada de milicians que volien entrar. Un germà de la Sagrada Família que també residia allí va sortir a obrir-los acompanyats dels germans Olegario i Honorato. Ara bé, com que els milicians tenien la consigna de ‘prendre els tres germans’, se’ls varen endur, dos de la Salle i un de la Sagrada Família, sense saber-ho.

            Els varen fer pujar al cotxe per la carretera de Sant Boi de Lluçanès i allí, en un revolt passat Quintanes, on hi ha la creu que en dóna memòria, varen ser immolats, en el terme de Les Masies de Voltregà. Un alumne, Lluís Molas, de la mateixa masia on després assassinarien també el seu pare, fou testimoni de l’afusellament dels seus mestres: els varen embenar la vista i massacrats a sang freda.

            Les seves restes varen ser després traslladades al cementiri de Voltregà, en el nínxol 160 i sense taüt. Les seves restes serien exhumades el 21 d’agost de 1959 per ajuntar-se, el 3 de setembre, amb els altres màrtirs de La Salle que descansen en la cripta dels màrtirs. 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Viajes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s