ELS MÀRTIRS DE LA SALLE DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (i II)

L’escola dels màrtirs

Els Germans de La Salle eren a la vila de Sant Hipòlit des del 1889, portats pels industrials que desitjaven la formació i l’educació dels seus treballadors. Així fou com moltes generacions de santhipolitencs varen passar per les seves aules, el seu testimoni i el seu ensenyament.

De fet, acaba d’aparèixer publicat el llibre sobre els 498 titulat ‘Quiénes son y de dónde vienen’, que fa un repàs exhaustiu a la història dels màrtirs que són beatificats a finals d’aquest mes d’octubre de 2007. A la parròquia de Sant Hipòlit en tenim exemplars. És bo poder fer un repàs d’alguns testimonis que s’han pogut recollir i que són tan esfereïdors com emocionants per veure com unes persones més que innocents van ser brutalment assassinades, sense cap judici, sense cap acusació que no fos la de ser religiós catòlic.

La història s’ha de conèixer perquè sinó tenim el perill, com a poble, de repetir-la.

 

Els fets

Corria el 1936. Hi havia hagut l’alçament de les tropes insurgents el 18 de juliol i arreu de Catalunya s’havien erigit, per ordre del Govern de la Generalitat, els comitès que havien de vetllar per la revolució en el país mentre hi havia la sublevació dels militars a l’Àfrica.

Així ho explica el Germà Macari, el que després seria el famós i líder Hermanu Sànchez, que es va salvar, per temor, del sacrifici:

“Foragitats de casa seva el 23 de juliol, els germans ens vàrem refugiar en cases d’amics del poble, però davant de les amenaces vàrem fugir cap a la muntanya el 24. El 25 ho vàrem passar molt malament i el 26 encara pitjor, allí dalt entre les boscúries. El germà Honorat i jo mateix ens vàrem veure assetjats a cop d’escopeta com si fóssim animals. Ens vàrem encomanar fervorosament a la Verge santíssima i només ella ens va salvar en aquell moment d’una mort segura.

Finalment ens vàrem prendre en la nostra fugida desesperada i el grup perseguidor ens va conduir al lloc escollit per al sacrifici. De sobte, un milicià del grup, amb la pistola a la mà, va sortir en defensa nostra i només va permetre la nostra entrega al comitè local. Aquest ens va retornar la llibertat amb l’única condició de no sortir del poble. Fou aleshores que el Germà Director va llogar una casa per refer la nostra vida comunitària. Encara que no vaig trobar prudent d’anar amb ells, no vaig deixar de tenir-hi contacte.

            Varen transcórrer els dies, fins al 18 d’agost. Aquell dia, en acabar el rés del migdia, la casa va ser envoltada de milicians que volien entrar. Un germà de la Sagrada Família que també residia allí va sortir a obrir-los acompanyats dels germans Olegario i Honorato. Ara bé, com que els milicians tenien la consigna de ‘prendre els tres germans’, se’ls varen endur, dos de la Salle i un de la Sagrada Família, sense saber-ho.

            Els varen fer pujar al cotxe per la carretera de Sant Boi de Lluçanès i allí, en un revolt passat Quintanes, on hi ha la creu que en dóna memòria, varen ser immolats, en el terme de Les Masies de Voltregà. Un alumne, Lluís Molas, de la mateixa masia on després assassinarien també el seu pare, fou testimoni de l’afusellament dels seus mestres: els varen embenar la vista i massacrats a sang freda.

            Les seves restes varen ser després traslladades al cementiri de Voltregà, en el nínxol 160 i sense taüt. Les seves restes serien exhumades el 21 d’agost de 1959 per ajuntar-se, el 3 de setembre del mateix any, a les dels altres màrtirs de La Salle que descansen en la seva cripta dels màrtirs a Cambrils.

 

Recordatoris diversos.            A la pàgina web de Voltreganord podeu trobar les fotografies dels germans així com també les dels pedrons que els recorden a ells en el lloc del sacrifici, així com també els dels altres màrtirs seglars que per la seva banda també varen ser executats pels comitès anarquistes. Igualment, hi ha un bon article històric a l’almanac que es va publicar a la mateixa escola en ocasió del centenari, l’any 1989. A més, al cementiri de Vinyoles hi consta una placa amb tots els màrtirs de la repressió bèl·lica de reraguarda veïns de Les Masies de Voltregà.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s