ZAQUEU, LA MIRADA ATENTA DE JESUCRIST

Zaqueu, la mirada atenta de Nostre Senyor

 

            Els cristians som persones que tenim un desig molt fort de trobar-nos amb Crist. Ell és l’Etern, el Bo, el Veritable, el Sant. I en canvi, nosaltres experimentem massa sovint que som imperfectes, pecadors, que ens equivoquem sense voler o volent, que causem el mal que no voldríem cometre i que el bé que voldríem, moltes vegades l’ometem, l’oblidem i el deixem per a més endavant.

Zaqueu, el nom del qual significa ‘el pur’ (Lc 19,1-10), vol trobar-se amb Jesús i fa l’impossible. La seva curta talla, més que no pas un tret físic és un tret espiritual, una consideració interior de la persona que, en buscar Jesús, no té la suficient alçada per veure’s cara a cara.

Recordem per un moment que Herodes també volia veure Jesús (Lc 23,8) amb una curiositat que no passa més enllà de la xafarderia, de les revistes del cor, un personatge famós que passa per allà a la vora i que el volem veure amb els nostres propis ulls, no en tenim prou que ens ho expliquin. Però un cop l’haurà vist, i s’haurà adonat que és un home com un altre, a més d’estar condemnat a mort, aleshores, perderà tot el seu interés i el deixarà estar. Ja no està al centre de la seva atenció i cap a una altra cosa, canviem d’activitat. Herodes no hi posarà més la intenció, justament perquè la seva intenció és frívola, sense densitat, sense importància. Jesús no malgasta la seva mirada perquè sí, per curiositat o xafarderia. La seva mirada és font de fe, de felicitat, d’amor. Herodes no n’és digne.

Zaqueu, en canvi, es deixarà atrapar per Jesús. Diguem que l’important no és veure Jesús sinó creure en ell. I Zaqueu estava preparat per a creure. Per això, en el joc de mirades, no és tan important que Zaqueu el vegi com que Jesús es fixi en ell: ‘baixa, Zaqueu, que avui m’he d’ostatjar a casa teva’ li diu el Senyor.

            Quins no devien ser els pensaments de Zaqueu davant d’una proposta inaudita com aquella, com és que un personatge com Jesús volgués venir a casa d’una persona de mala reputació com ell mateix? Quins no varen ser els mals pensaments i les crítiques que havien de sortir dels enemics del Senyor Jesús?

            Jesús no tan sols veu Zaqueu sinó que el mira, s’hi fixa, el salva, el contempla amb els ulls de la seva infinita misericòrdia. El va mirar com va mirar també Natanael, allà a sota la figuera, abans que Felip el cridés (Jn 1,48). El va mirar com féu amb Pere, després de les seves negacions (Lc 22,61). La mirada de Jesús no és neutra, no és perquè sí, penetra els fons dels cors, destria el bé i el mal i el negatiu es fon, desapareix, perquè la seva mirada és amorosa i redemptora. Després de ser mirat per Jesús, la vida canvia, com ho demostren les conversions dels personatges que acabem de citar.

 

I nosaltres? Avui hem vingut a l’església per celebrar la missa. Portem amb nosaltres les nostres intencions. A alguns ens han convidat, d’altres creiem que avui és el dia que em tocava venir a complir i així ho faig, d’altres perquè crec que és la meva obligació i el meu costum que no trencaré pas ara. En tot cas, la iniciativa sempre és del Senyor i és a ell davant de qui ens presentem, amb tot el que som, el que pensem, el que ens preocupa. Estar al seu davant, rebre la seva Santa Paraula, combregar amb el seu Cos Ressuscitat és acceptar que el Crist em tiri una radiografia i em conegui interiorment, amb les meves virtuts i amb els meus defectes; amb el que tinc de bo i el que tinc de dolent. Ell m’accepta tal i com sóc, la seva mirada em purifica i la seva eucaristia m’eleva a la seva divinitat. Perquè Jesucrist-Déu s’ha fet home perquè l’home-Crist esdevingui Déu.

Però a tots avui Jesús ens projecta la mirada al damunt i jo puc tenir vàries opcions, vàries possibles reaccions:

        a mi això no em diu res, no veig que Jesús em miri; però resulta que és ell qui truca a les portes de la meva vida i em demana de fer estada amb mi;

        puc respondre dient, aquí em teniu. No pensava que avui m’havíeu cridat però estic molt content d’haver-me trobat amb Vós, i aquesta serà la meva actitud, la meva disponibilitat, trobar-me amb el Senyor és el millor que em podia passar avui i no podia començar la nova setmana de manera millor.

 

El Senyor ve a hostatjar-se a casa teva, no entre les teves quatre parets, sinó en el teu cor, en el teu esperit. Ell ve a renovar el teu mateix Esperit perquè tu visquis com Déu vol que visquis. Amb la seva felicitat i el seu amor que ell ha guanyat per a tu, gràcies a la seva passió, mort i resurrecció.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s