FELICITAT DIVINA

Donar sempre gràcies a Déu.

Si la setmana passada us parlava d’aquells avis que, tenint de tot, eren infeliços, en canvi avui us vull parlar d’un altre matrimoni d’avis que, a més viuen al davant mateix d’aquells dels que us deia. A aquests els he anat a veure aquest divendres, perquè la seva filla així m’ho havia demanat, i varen estar molt contents de rebre a casa Nostre Senyor: es varen confessar i varen rebre la comunió, amb tota senzillesa i alegria. En canvi, fixem-nos-hi, els de la setmana passada em van posar excuses per combregar un altre dia que no aquell que tenien Nostre Senyor al seu davant, no se’n van adonar.

Encara, dies enrere ens adonàvem i reconeixíem que nosaltres estem en deute amb Déu, que és a Ell a qui li devem tot: el que som, el que fem, el que tenim, el que pensem i el que creiem, i com massa sovint li fallem a Déu, el nostre Creador i el nostre Pare, perquè anem a la nostra i ens deixem dur per l’egoisme, per l’enveja, per l’orgull, pel pecat, en definitiva.

I és que la felicitat és per a aquells que se la mereixen i la reben amb alegria, és el que ens diu Jesús en el Discurs de la muntanya (Mt 5), fins i tot quan les coses a la vida no acaben d’anar com a nosaltres ens semblaria que haurien d’anar.

Sempre hem de donar gràcies a Déu i ell, de fet, només espera això de nosaltres, perquè, sinó a qui li devem la vida?

Si estic malalt, sempre li puc donar gràcies per la gent que em cuida, perquè podria tenir una cosa pitjor, perquè hi ha tractaments i cures que puc rebre gràcies als avenços de la medecina.

Si he tingut un accident, he estat de mala sort, la fatalitat m’ha caigut a sobre, li haig de donar gràcies, perquè encara podria ser pitjor.

I per sobre de tot, donar-li gràcies perquè Ell no em deixa mai sol, i tinc en ell el meu consol i la meva companyia.

La felicitat la tenim a tocar dels dits.

Sense anar més lluny, aquest dissabte estava amb una família jove amb dos fills, tots dos treballen, ell és empresari i m’explicava les dificultats actuals per tirar endavant i com, molts dies, quan tornava a casa cansat per tota la feina feta i que no sempre tenia els fruits desitjats, encara donava gràcies a Déu perquè tenia una família que l’esperava, perquè tenia una esposa i uns fills preciosos que són el sentit de la vida i la plenitud de l’amor.

O bé el mecànic, que quan li duc el cotxe sempre fem la xerrada, no sé si em cobra aquella hora que parlem! I ell, que és una mica filòsof, encara que no ho sàpiga, em venta aquesta: ‘si, avui dia, sembla que ho tinguem tot, però què tenim ara que no tinguéssim fa vint anys i, en canvi, la gent va pel carrer emmurriada i empipada amb ella mateixa. La gent no és feliç!’.

Diada de Mans Unides

Encara més, celebrem la col·lecta per a Mans Unides, una organització que volem ajudar per al desenvolupament i contra la fam en el món, treballen en molts racons del nostre planeta que podem ajudar, perquè encara que pensem que necessitem tots els diners per a nosaltres, al contrari ens adonem que jo puc ajudar els pobres del tercer món, des de la meva petitesa, perquè n’hi ha que estan molt més necessitats que jo i, amb el meu donatiu, m’estic fent uns amics que m’obriran les portes del cel, n’estic segur.

La Mare de Déu de Lurdes.

Enguany celebrem els 150 anys de les aparicions de la Immaculada Concepció a Lurdes, a França. Els que hem tingut la gràcia de fer aquesta experiència amb els malalts, hem pogut ser testimonis del miracle de Lurdes que és que, tots, bons i sobretot malalts, davant la Mare de Déu, ens adonem que, encara que jo pugui estar malalt o necessitat, sempre n’hi ha un altre que necessita del meu suport, del meu ànim i del meu ajut. Maria ens té sempre presents, la nostra Mare del Cel no deixa que prenguem mai mal.

Quina és la recepta màgica?

A aquesta pregunta, massa sovint se la contesta dient que no n’hi ha de fórmules màgiques, justament perquè no és màgica, sinó que és el més quotidià que ens puguem imaginar, perquè es tracta de tenir Déu en el nostre cor.

No hi volem tenir les coses, els objectes creats, sinó el Creador: no ens farà feliç ni el cotxe millor, ni la casa més lluïda, ni els diners, ni els plaers, ni les assegurances, ni seguretats, sinó únicament el Creador que ens dóna el seu Fill Jesucrist perquè estigui en el nostre cor i sigui, d’aquesta manera, la llavor de vida eterna que brosti amb força.

La felicitat és per a aquell que la desitja i la busca, que l’accepta en la que Déu mateix li dóna i no allò que em penso i m’enganyo pensant en el que hauria de fer, de ser, de tenir i no sóc, ni tinc, ni faig. És el camí de l’eterna insatisfacció.

Déu ens crida a la felicitat, a la salvació. L’eucaristia és la felicitat de Déu sembrada en el nostre cor. Tinguem sempre Déu en el nostre Cor, llavor de felicitat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s