ESTUDI D’EVANGELI DE LA TRINITAT

 

Estudi d’Evangeli. BCI (1993) – BIC (1977) – P.Scio (1853)

LA TRINITAT: Jn 3,16-18.

16 a Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit

BCI. Rm 5,8; 8,32; 1Jn 4,9-10. Gn 22,16; Mt 21,37; Mc 12,6; Lc 20,13.

Scio. Déu ha estimat els homes que ha enviat no un dels seus servents, no un àngel o un arcàngel, sinó el seu fill unigènit (τον μονογενή). Quin altre Pare va donar mai proves d’un amor tan gran a un fill seu, com el que Déu fa als homes davant de la seva ingratitud?

BIC. El Fill ve a salvar el món. Joan interromp el relat de la seva trobada i diàleg amb Nicodem per meditar sobre el que acaba de passar. Nicodem cerca la veritat, però de moment ha preferit la seva saviesa a la llum de Jesús. El drama de Nicodem és el drama del món.

Déu estima amb un amor tant gran les coses que ha fet, i a l’home en particular, que quan veu com la corrupció i la tenebra del pecat ha entrat en ells, vol salvar-los.

I envia el seu propi Fill. Veritable Déu i veritable home il·lumina amb la seva llum els que s’hi volen veure; enforteix amb la seva pròpia vida els que creuen en Ell; guia amb el seu Esperit els pobres que obren el seu cor a la recerca de salvació. Es mostra, en una paraula, com a camí, veritat i vida per a aquesta salvació.

El món, en Sant Joan, pot tenir dos significats.

Primer pot significar ‘l’univers’, tot allò que ja de per sí és distint de Déu. És bo, per ser una creació que ha sortit de Déu mateix. Significa especialment els homes que l’habiten: els pobles i les civilitzacions, el resultat de l’activitat i del treball humans. Segueix essent, en si mateix, bo.

Sant Joan ens diu que Déu estima aquest món (3,16; 13,1). A ell va enviar el seu Fill, perquè els homes creguessin en Ell (11,27).

Segonament designa també el conjunt d’homes que refusen el projecte de Déu, que uneixen les seves forces per a fer desaparèixer el signe de l’amor de Déu entre els homes: Jesús de Natzaret i la seva Església. Satanàs és el seu cap (12,31; 14,30; 16,11).

Creu tenir en si mateix el que només Crist pot donar. Per això ‘aquest món’ s’exclou de la savació. En aquest sentit Crist no pot ser del món (8,23; 17,14-16; 18,36); el jutja (9,39; 12,31); dóna la seva pau, no com la dóna el món (14,1-7) i, sobretot, ha vençut el món (16,33).

També afirma Sant Joan, en aquest sentit, que Crist no prega pel món (17,9).

Vol dir que la pregària de Jesús no concerneix el món, mentre prega pels seus deixebles. Però Jesús prega, perquè el món cregui que ha estat enviat pel Pare. El món que Déu estima fins a donar la seva vida per ell és el món pecador.

16 bperquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna.

17 Que Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món,

sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d’ell.

Scio. Jo no he estat enviat al món com Moisès, aquell antic legislador, la llei del qual servia per a condemnar el món i l’univers; sinó com a Senyor i Redemptor, per emprar la meva misericòrdia amb els homes, per a treure’ls de l’esclavatge en què viuen i concedir-los la gràcia que justifica, enlloc de la llei que condemna. S.Ciril de Jerusalem.

Vivien els jueus en la convicció que Déu solament els estimava a ells i avorria totes les altres nacions i, per conseqüent, aquestes nacions eren incapaces de tenir cap part en el Regne del Messies.

El Senyor, contra aquesta opinió comuna, assentada entre els jueus, dóna a entendre a Nicodem, que el Senyor seria el Redemptor no solament dels jueus sinó també de les nacions de tot el món (cf. 1Jn 2,2).

18Qui creu en ell no és condemnat.

Qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom de l’unigènit Fill de Déu.

Scio. La fi de la primera vinguda de Jesucrist és la salvació dels homes condemnats des d’Adam i en Adam. El qui creu en Jesucrist amb fe viva i animada de la caritat, se salva de la condemnació d’Adam.

Però el qui no cregui, i no profiti de la gràcia de l’Encarnació del Senyor, aquest queda comprès en la condemna d’Adam.

O, com diu Sant Joan Baptista, v.36, ‘la ira de Déu caurà sobre d’ell’.

I és que la paraula ‘jutjar’ del text, d’ordinari s’entén com a ‘condemnar’.

BCI. Una mateixa paraula grega signfica ‘condemnar i jutjar’.

Vegeu també: 5,22.30; 8,15-16; 12,31-47; Ac 17,31.

BIC. Encara més, Crist no ha vingut a condemnar. Tampoc a separar els dos móns. Viurem envoltats de mal, com el blat i la cogulla. Però Crist va venir a salvar. Creure en Ell és començar a viure. Refusar lliurement la llum és jutjar-se i firmar la pròpia condemna.

Joan prefereix insistir en aquest aspecte: no és necessària una sentència condemnatòria del jutge sobirà. Tampoc la nega i fins i tot en parlarà una vegada. Però de fet és l’home mateix qui, per la seva obstinació per refusar la Veritat i tancar-se a la Salvació, està ja jutjat i condemnat.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s