UNA NOVA MONJA PER A SANTA TERESA DE VIC

 

Testimoni del Gran Silenci

Tota l’avinguda del Portalet feia olor d’encens. Les muralles de Pere III, que es remunten al segle XIII, ni més ni menys, i les argolles on es ferma el bestiar del Mercat del Ram anaven a ser silenciosos testimonis d’un esdeveniment que transcendeix el temps i l’espai: una noia jove anava a pronunciar la seva professió solemne en el monestir de les Carmelites Descalces de Vic.

La missa començava, puntualment, a les 11 del matí i jo feia tard, la processó d’entrada, amb més de 30 sacerdots, encapçalats pel Sr. Bisbe titular de la diòcesi, Monsenyor Romà Casanova i Casanova, i l’església de Santa Teresa plena de gom a gom, ja entonva el cant d’entrada, el Veni Creator Spiritus. De fet, la invocació de l’Esperit de Déu justament per a un moment que es preparava dins de la sobrietat, que no simplicitat, de la professió solemne de la Germana Maria Cristina de Sant Josep.

El quadre estètic, litúrgic i espiritual no deixa indiferent a ningú, a Santa Teresa. El gran retaule barroc, amb els seus daurats imponents, la gran pintura de Josep Maria Sert, que presideix l’esquerra del creuer, i més enllà, també a l’esquerra de l’altar, la reixa que identifica el Monestir de les Carmelites i a través de la qual sentiríem les veus orants de la comunitat religiosa del convent que Santa Teresa té a la Ciutat dels Sants.

S’esqueien dues festes marianes, de primer la Visitació de la Mare de Déu a Elisabeth. Així ens ho recordaven les lectures i, per altra banda, essent com era l’endemà del divendres del Sagrat Cor de Jesús, també recordàvem la festa del Sagrat Cor de Maria. Per això el Sr. Bisbe va voler remarcar que la vocació i l’esdeveniment que unia, en aquell temple, el cel i la terra, tenia com a protagonista la Mare de Déu.

En efecte, ens deia el nostre bisbe: “en aquesta celebració s’uneixen la paternitat de Déu i la maternitat de l’Església, la vida contemplativa i la vida carmelitana. Com Maria se n’anà decididament a la muntanya, també l’Església corre decidida cap a la humanitat, per a anunciar-li l’Evangeli.

És la fe la que fa gran l’Església, tal i com recordem abans de rebre la comunió: no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l’Església, i és en virtut d’aquesta fe que l’Església no es cansa, com Maria, de cantar la glòria i la grandesa de Déu”.

Una monja per al segle XXI?

I és que el Sr. Bisbe no va voler deixar passar l’ocasió per a recordar la necessitat de la vocació a la vida contemplativa, que alimenta i anima l’Església. No es pot entendre l’Església sense les comunitats de vida contemplativa i no es pot entendre la vida contemplativa sense l’Església, perquè és la fe i la pregària la que fa fructificar la seva missió. Per això les monges preguen tant pels fidels, com pels sacerdots, com pels bisbes i el Sant Pare. ‘Vivint aquí -li digué el Bisbe Romà a la Germana Maria Cristina- augmentes la santedat de l’Església’ i també ‘qui faci la pregunta de per què serveix la vida contemplativa és que no ha entès què és l’Església’.

Perquè l’Església no és tan sols una agrupació de fidels o una colla d’amics que es troben per a dur a terme una tasca, per molt encomiable que aquesta sigui, sinó que és la que continua l’obra de Déu en el món, la que ofereix eternament el sacrifici de reconciliació amb Déu, en l’eucaristia i la que distribueix els dons de la gràcia als fidels perquè creixin en la santedat i el seguiment de Jesucrist.

‘El qui dóna el seu cor a un altre no és pas poc el que dóna’, continuà el bisbe Romà, perquè sense amor no valdrien per a res qualsevol acció, per molt bona i exuberant que aquesta fos. D’aquesta manera, la Germana Maria Cristina no pronuncia els vots per a ella sola sinó per al bé de tota l’Església, donant vigoria, força i energia a l’acció apostòlica de l’Església, tal i com ens recorden els sants de l’ordre carmelitana: Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresa de l’Infant Jesús, Teresa Beneta de la Creu, Meravelles de Jesús, que ens aconsegueixen des del cel la força i gràcia de Déu per a nosaltres, la seva Església.

Continuà la celebració amb el ritus de la professió religiosa

Aquests ritus, molt bonics, sentits i celebrats en la forta i severa sobrietat de Santa Teresa, posen el to i expressen el sentit que una jove es comprometi, amb l’ajut de la gràcia de Déu, al servei de l’Església, en aquell monestir concret durant tota la seva vida amb els vots d’obediència, castedat i pobresa.

Els vots els llegí la professanda, escrits del seu propi punt i lletra, en un document que, després de pronunciar-los davant del bisbe titular de la diòcesi i de la germana priora, es col·locà, com una ofrena més, damunt de l’altar eucarístic.

Igualment, es prosseguí amb la imposició del vel, per part de les germanes de la seva comunitat, així com també la col·locació de la corona de roses damunt del cap de la nova professa Maria Cristina.

En el moment de la seva professió solemne, se sentí el gran silenci: ‘Jo, la germana Maria Cristina de Sant Josep, faig la meva Professió Solemne, i prometo obediència, castedat i pobresa a Déu nostre Senyor, a lal Benaurada Verge Maria del Mont Carmel i a vós, Mare Priora, i a les vostres successores, segons la Regla Primitiva de l’Orde de Carmelites Descalços i les nostres Constitucions, fins a la mort’.

Aleshores hi hagué el bes i l’abraçada de pau dels seus pares i germans, que eren tots a la missa de professió solemne. La missa continuà amb l’eucaristia i amb els parlaments finals, on destacarem que el Sr. Bisbe anuncià que al convent de Santa Teresa només hi ha vint-i-una places, i que la germana Maria Cristina ocupa la tretzena. Per això, convé que s’apressin aquelles que vulguin entrar al monestir perquè hi ha números clausus.

Una família molt fructífera

La germana Maria Cristina Gimeno és la petita d’una família de nou germans. Els pares es diuen Martí i Maria Cristina i així com el pare és nét del pintor Gimeno, la mare és una exiliada cubana que va arribar a Santander l’any 1961, en l’últim vaixell fletat pel Marquès de Comillas, després de la Revolució castrista. En els seus ulls i les seves paraules es notava el record dels sofriments passats en aquells anys.

Com ella mateixa diu, en el castellà de marcat accent cubà, ‘el sofriment pot acostar-te o pot allunyar-te de Déu. A mi, m’hi va acostar i aquí estem’.

No eren paraules vanes. Dels nou fills del matrimoni, hi ha quatre carmelites descalces, una de les quals a Barcelona, al monestir de la Immaculada, i dues més a Igualada, així com la Maria Cristina a Vic. També es compta amb un germà cistercenc, al monestir de Sant Isidre de Duenyes, a Palència, a més a més d’un capellà diocesà, que és actualment vicari a la parròquia de Sant Pius X, a Barcelona, al barri del Congrés Eucarístic.

Demanats els pares per quin era el secret d’haver tingut una collita tan abundant de vocacions, responien senzillament “només s’han de demanar i aquesta és la resposta. La pregària quotidiana a casa, el rés del rosari que sosté tant les famílies, i en especial les mares, en aquests temps en què patim tant les mares pels fills. Per això nosaltres som especialment devots de Santa Teresa de l’infant Jesús, de Lisieux, promotora de les vocacions a la santedat. I és que Santa Teresa és una més de la família i sempre les seves paraules i els seus escrits són els que ambienten i donen sentit a la vida de casa nostra. Oi que sí?” li etzibava a un dels seus fills que l’escoltava atentament, així com el seu marit que corroborava el que la seva esposa deia amb gran passió.

Fou ella la que abandonà última l’església de Santa Teresa, perquè no podia deixar de donar gràcies a Déu per aquell esdeveniment que acabava de succeir i que unia el cel i la terra en un gran bes.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Diòcesi de Vic. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s