VOCACIÓ DE MATEU. EdE

 

Jesús crida Mateu a seguir-lo: Mt 9,9-13.

9a Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, asegut al lloc de recaptació d’impostos i li digué: – Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir.

BIC. Segueix-me, li diu Jesús a Mateu-Leví. Jesús crida per a ser columna de la seva Església a un home odiat com pocs entre els jueus: un home que els recordava diàriament el jou estranger de Roma i el sotmetiment polític en el qual vivien. A més ho celebra amb un dinar, el signe per excel·lència de la comunió i de l’alegria.

En quina mesura participem avui els cristians de l’escàndol i de l’estranyesa dels fariseus en veure els esforços de l’Església per obrir l’alegria del Regne als allunyats i als pecadors. És aquest un relat que ens convida a modificar la nostra imatge sobre els pecadors i els malalts.

BCI. En els textos paral·lels de Marc i Lluc, rep el nom de Leví.

Scio. Els altres evangelistes l’anomenen Leví, perquè era menys conegut per aquest nom, però ell s’anomena a ell mateix Mateu i publicà, sense témer declarar que la feina en la que s’empleava de cobrar els tributs públics, que era tingut per infame entre els jueus.

Cf.Mt 5,46. S’anomena ‘teloni’ el banc, taula o lloc on es cobraven les rentes públiques.

10 a Després, mentre era a taula a casa seva,

BCI. No és clar si Mateu ha convidat Jesús a casa seva (cf.Mc 2,15) o si Jesús menja a la casa de Pere, el seu lloc habitual de residència (Mt 8,14).

Scio. Cf. Lc 5 i Mc 2. De Mateu, el qual va seguir el Salvador i va manifestar el seu reconeixement i goig interior, va celebrar un gran festí, al que va convidar el Senyor i als seus deixebles i a molts publicans i companys seus. Jesucrist va voler assistir a aquest convit i trfobar-se enmig d’aquests publicans i pecadors, com un metge, ple de caritat, que no pot curar els seus malalts, sinó sofrint també ell la seva mala olor i les seves molèsties (Gregori Naz).

10 bvan acudir molts cobradors d’impostos i pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles.

BCI. Mt 11,19 (=Lc 7,34); Lc 15,1-2; 19,7. En el món oriental antic, els àpats eren considerats un moment privilegiat d’amistat i de comunió entre les persones. Els fariseus consideraven que menjar amb els pagans o amb pecadors era una font d’impuresa ritual. Els pecadors eren precisament aquells jueus que no guardaven les normes de puresa ritual prescrites per la llei de Moisès i que, per tant, vivien permanentment en estat d’impuresa. Pel seu ofici, els cobradors d’impostos eren inclososos invariablement en el grup dels pecadors. (Vegeu 5,46. nota q)

11 Quan els fariseus ho veieren, digueren als seus deixebles:

  • Per què el vostre mestre menja amb els cobradors d’impostos i amb els pecadors?

12 Jesús ho va sentir i digué: – El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.

Scio. Va voler el Senyor fer conèixer als fariseus la malícia de la seva acusació, dient-los que, per als pecadors havia ell vingut al món; això és, per a aquells pecadors que reconeixent humilment els seus pecats, els detestaven i els esmenaven;

i no per als sans, això és aquells que, creient-se sans i justos, encara que en el seu cos covessin la corrupció, l’orgull i la hipocresia, semblants als frenètics, semblaven forts, però la seva fortalesa consistia en la violència i la forta febre que els consumia (St Agustí).

13a Aneu a aprendre què vol dir allò de ‘El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes’

BCI. Os 6,6. Citat també en Mt 12,7. Vegeu 1Sa 15,22.

Scio. Aquest text d’Osees és el que els jueus no volien entendre.

El grec afegeix εις μετανοίαν és a dir, a paenitentia.

13b No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Scio. Així mateix ho relata Lc 7,33, com dient: ‘jo m’estimo més el sacrifici interior del cor, que l’exterior o carnal. Els anomenà justos irònicament, i en el mateix sentit que Déu digué a Adam heus aquí a Adam, que és com un de nosaltres Gn 3,22, perquè aquests falsos justos es feien indignes de la misericòrdia de Jesucrist, pretenent que la negués als pecadors i excloent-se d’aquest mateix número’ (St.J.Crisòstom)

Comentari homilètic: Mt 9,9-13. Jesús crida Mateu a seguir-lo. 2005.

Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant…

Sovint apareix a l’Evangeli a Jesús que passa però que, a diferència de nosaltres, no passa de la gent, dels altres, sinó que es fixa en els que són al seu costat i que, d’una manera sorda i callada, l’esperen que els cridi, els faci posar dempeus i els ajudi a caminar. És el que succeeix avui amb Mateu, ell que estava al lloc de recaptació d’impostos i es deixa endur per la crida de Jesús, que li somou la seva vida, la seva existència, i la gira com un mitjó.

No hi ha cap moment, cap fet de la nostra vida que sigui insignificant als ulls del Crist. Ell passa sovint a prop nostre i ens convida a convertir-nos. Només els qui viuen amb els ulls de la fe ben oberts podran captar la seva presència i la seva crida, directa al cor personal de cadascú.

Quin és el lloc de recaptació d’impostos al que estem avui asseguts?

És possible que la nostra vida s’hagi instal·lat, s’hagi aturat davant de les comoditats, els avantatges personals, el benestar o, fins i tot, que davant del sofriment, la soledat o la por, ens recloguem, ens tanquem al nostre lloc de recaptació, per dir-ho així, i que ens hi refugiem, perquè creiem que allí hi ha la seguretat de la nostra vida. Però, atenció!, com diu Jesús en un altre moment, “qui vulgui guanyar la seva vida la perdrà, però que li perdi per mi i per l’Evangeli, la guanyarà per sempre”.

La nostra resposta ha de ser immediata: estem massa asseguts, massa instal·lats, doncs segur que perdem el nervi del ser cristians, del respondre a la crida de Jesús que passa pel nostre costat i ens crida amb veu forta i decidida: segueix-me.

A l’Evangeli està molt clar: els rics i poderosos agafats a les seves seguretats no poden entrar al Regne de Déu. Els qui serveixen els diners i no el Regne, ja tenen la seva recompensa i no cal que esperin res més.

Jesús s’asseu amb els pecadors i els cobradors d’impostos.

Aquest fet és molt significatiu de Jesús, ell acudeix a casa dels pecadors, dels mal considerats, dels que descobreixen, de cop i de volta que la seva vida pot tenir sentit responent a la crida que el Crist els fa. La seva paraula i la seva presència guareix les malalties i convida les persones a canviar de vida.

Perquè la paraula de Jesús no és paraula i prou, sinó que és paraula de vida, paraula que es transforma en vida i que, per la vida, transforma el nostre fer i el nostre entorn. Segur que si ens deixem tocar per la Paraula del Crist, tot canviarà al nostre voltant.

Per què el vostre mestre menja amb els cobradors d’impostos i els pecadors?

El murmuri dels adversaris de Jesús li arriba fins a les seves orelles. Ell ens sent i ens escolta, fins i tot en les nostres murmuris i lamentacions, encara que ens queixem contra ell, encara que li llancem les nostres acusacions. Quan ens convertim en adversaris seus és també perquè ell ens pugui escoltar i ens pugui guarir de les nostres malalties.

El metge, no el necessiten els qui estan bons sinó els qui estan malalts.

Però en definitiva, som tots els éssers humans qui necessitem el Crist, només que els uns creuen que no el necessiten i d’altres sí, els uns es creuen sans i els altres es reconeixen malalts i necessitats de l’Altre.

Jesús admet, però, que aquells qui no el vulguin no estaran obligats a admetre’l sinó únicament aquells que l’acceptin com a necessari, perquè reconeixin de quin mal pateixen els que s’adonin de la necessitat de viure segons l’Evangeli del Crist.

No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors.

Per tant, els que Jesús cridarà no són pas els que es creuen que no necessiten res ni ningú, aquells que pensin que “jo sol ja m’ho faré”, aquells que es justifiquin dient: “a mi, no m’ajuda ningú”, sinó que Jesús ens convida a mirar el món amb ulls de misericòrdia, a saber-hi descobrir la crida a treballar en aquest món per deixar-lo una mica millor de com l’hem trobat, a transformar-lo gràcies a l’acció poderosa del Pare que treballa en nosaltres i ens fa temples de l’Esperit Sant.

Per acabar, fem-nos aquestes preguntes referents a l’Evangeli d’avui:

  • quin és el lloc de recaptació que haig de deixar, quines són les meves falses seguretats que m’allunyen del Crist i que fan que ell passi de llarg de mi?

  • de què li demano al Crist que em guareixi?

  • quin és el pecat que cal que a mi em perdoni?

  • quan el convidaré a casa meva, quan el deixaré entrar definitivament a la meva vida perquè em pugui transformar i ajudar a seguir el seu Evangeli?

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s