El clergat de Vic es reuneix amb el successor del Bisbe Oliba.

Mil anys després, ni més ni menys. El 1008, fou elegit com a Abat de Ripoll el que fou el monjo Oliba, fill de Guifré el Pilós i germà del que seria el Comte de Besalú, Bernat Tallaferro, aquell que s’ofegà en el Roine trastocant els plans de repoblació i de reconquesta de la Catalunya cristiana.

Seixanta preveres del bisbat de Vic es donaren cita a Ripoll, bressol de Catalunya, per celebrar la jornada de final de curs amb el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova. El bisbe Romà, glossà la figura d’Oliba, remarcant que Crist és el mateix avui, com fa mil anys i com ho serà d’aquí en el futur.

En el marc bellíssim de l’església parroquial de Santa Maria de Ripoll, la capçalera de la qual fou reformada pel mateix abat Oliba, ‘la Bíblia al cor de Catalunya impresa’, tal i com diu Verdaguer, aquell qui, d’altra banda, fou coronat poeta del nostre país pel bisbe Morgades en la restaurada basílica ripollesa. També és el bisbe Morgades el qui reposa a l’entrada de l’església del monestir, la seva obra de restauració en plena renaixença catalana.

Tots aquests sentiments i vivències es creuen en l’esperit humà quan hom entra per la portada de Ripoll. Moltes d’aquestes recorden el qui en fou Rector, Mn. Ramon Tuneu, acs, qui va donar el seu actual esplendor a l’església ripollesa i que de ben segur no oblidaran els habitants de la capital del Ripollès: les figures del naixement de Jesucrist, obra de Fajula, del veí poble de Sant Joan de les Abadesses, qui també ha obrat la nova escultura figurativa d’Oliba a l’entrada del monestir.

Ripoll és molt més del que es veu i no és tant com hauria de ser.

Així també ens ho recordava el ponent de la jornada, el P. Jesús Oliver Sales, monjo de Poblet, que adreçà als assistents, en el recinte de la sala municipal d’Eudald Graells, la conferència sobre el mil·lenari de l’Abat Bisbe Oliba.

De fet, el P. Oliver reivindicava i es queixava que el mil·lenari d’Oliba no haurà tingut el ressò que es mereixia i els actes festius no hauran aconseguit sortir del territori del bisbat vigatà i, encara, dins de l’àmbit estrictament eclesiàstic.

L’Abat Oliba, pare de la pàtria per la fundació de monestirs, constructor i consagrant de temples i catedrals que articularen el territori català a l’entorn de la seva gran intuïció duta a la pràctica excel·lentment com fou la Pau i Treva, té un escàs ressò en l’actualitat de la cultura i societat catalanes. Per posar un exemple, no hi ha una avinguda o plaça suficientment importants a la capital de Catalunya dedicada a l’Abat Oliba.

D’altra banda, el gran acte que tingué lloc el diumenge 15 a Ripoll mateix, amb presència del President de la Generalitat, de bona part de l’episcopat de Catalunya, així com dels abats de Montserrat i de Poblet, així com del Prior de Cuixà, no tingué gens d’espai en els informatius de la Televisió de Catalunya. Se certificava així la gran al·lèrgia que senten els periodistes i les ments benpensants que els actes estrictament religiosos no han de tenir rellevància i s’han de reduir a l’àmbit privat, fins i tot a l’àmbit privat d’un càrrec eminentment públic com és el president Montilla i que assistia com a cap del Govern català. Un dels pecats, aquí el tenim, de la societat i cultura catalanes actuals.

Jornada sacerdotal.

La diada sacerdotal s’esdevingué el dilluns 16 i, com dèiem, fou pràcticament una tercera part del clergat diocesà la que assistí a la convocatòria realitzada pel bisbe successor d’Oliba. Es començà amb la missa d’acció de gràcies al monestir i es continuà amb la conferència del P. Oliver i es finalitzà amb el dinar de germanor. Al final del mateix s’anuncià amb gran solemnitat que, per al curs vinent, es comptaria amb dos nous seminaristes amb arrels a Ripoll. Sens dubte una molt bona notícia per a la nostra petita, pobra i terraendinsada diòcesi de Vic que, nogensmenys, ha donat a la història de Catalunya uns personatges prou rellevants.

Que Oliba, Bisbe de Vic, vetlli per l’Església que encara peregrina a Catalunya.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Diòcesi de Vic. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s