CRISTIANS EN POLÍTICA? SÍ, PERÒ NO AIXÍ

Preocupació a l’entorn del darrer premi Joan Maragall publicat

 

            Als socis de la Fundació Joan Maragall ens arriba regularment el treball i les publicacions que es desenvolupen a l’entorn d’aquesta fundació que pretén, com a objectiu principal, agermanar i construir el diàleg entre el món de la fe i de la cultura.

            El darrer premi, el divuitè, Joan Maragall del 2007 ha estat per a Josep Lligadas, per a una obra titulada ‘La política dels cristians’ –Ed.Cruïlla 2008- on s’hi fan unes afirmacions que, en nom de la transigència, el políticament correcte i, en definitiva, de la capitulació, fins a quin punt!, de la moralitat, s’ataca a les bases de les conviccions cristianes i fa dubtar sobre els criteris amb els quals es mou aquesta Fundació que, entre d’altres, actua amb diners de l’Església, principalment de Barcelona.

            L’autor, Josep Lligadas, és un exsacerdot, havia estat vicari de Mataró, com ell mateix diu en el seu llibre i actualment és col·laborador del Centre de Pastoral Litúrgica. Les seves lletres apareixen a bastament en la publicació de Missa Dominical que és llegida a la gran majoria de parròquies de tot Catalunya.

            Però el que més marca la seva actualitat és la seva acció en l’àmbit polític, concretament en el partit d’Iniciativa per Catalunya, on forma part d’un grup cristià de reflexió i d’aportació a la dinàmica del nostre país.

            La crítica que segueix vol estar feta des de l’afecte, el respecte i l’admiració pels que governen aquesta Fundació, de la qual sóc soci ja des d’estudiant, quan em demanaven les primeres quotes i jo no tenia diners però creia, i crec, que era una bona inversió per al diàleg fe i cultura al nostre poble català, especialment.

 

            Així, doncs, la lectura d’aquesta obra se’m va entrevessar quan anava per les pàgines 60 i 70 del llibre i, crec jo, l’autor es fica en uns temes que no domina, que estic segur que no ha pensat bé i que, en tot cas, mai no haurien d’haver estat exposats d’aquesta manera en un llibre que ha rebut un premi d’una Fundació de l’Església.

 

Anem al gra. No tenen pèrdua afirmacions com la de la pàgina 63.  

            ‘Les paraules de Jesús haurien de posar en guàrdia contra la temptació d’absolutitzar la familia i de creure que el model familiar que en un determinat moment històric és considera el correcte segons els valors tradicionals, realment ha de ser el mitjà bàsic de transmissió de la fe’.

            Comentar-ho tot resulta impossible sense redactar un altre llibre, però aquí l’autor cau en la trampa de parlar del ‘model familiar dels valors tradicionals’, i ressona en el nostre enteniment una menysvaloració de la família tradicional, com a alguns els agrada dir, per contraafirmar que, en tot cas, Jesús es refereix al que l’home i la dona són, des del Gènesi, apel·lant a la seva constitució i a la seva creació de l’un per l’altre.

            L’afirmació de Lligadas és totalment inconcreta i procliua al relativisme i possibilisme. És com dir: la família tal i com el Creador l’ha volguda és relativa, tota la resta també s’hi val. Fals.

 

            Després l’autor parla molt lleugerament del divorci, obrint-li la porta i, per tant, desfent les bases del matrimoni mateix. L’Església diu que, si hi ha matrimoni, aquest no es pot desfer. Unes afirmacions d’aquest calibre, ni tan sols la sospita, no haurien d’estar en un llibre que ha rebut un premi de la Fundació Joan Maragall sense que la mateixa fundació en resulti afectada.

 

            L’encerta Lligadas, en canvi, quan diu, a la p.66, que ‘en aquesta línia, des del punt de vista polític, mirar de promoure i afavorir tot allò que pugui ajdar a consolidar aquesta unitat matrimonial i familiar, amb les mesures econòmiques i socials que es vegin oportunes a cada moment’. Veritable finalitat de la classe i de la funció política per ajudar i donar solidesa a la família humana.

 

            En canvi, comença a desbarrar quan fa afirmacions basades en prejudicis, vés a saber amb quina base d’experiència personal, que el fa afirmar: ‘La doctrina sobre el control de la natalitat es basa en una concepció del sexe que bàsicament el considera com una cosa negativa que només té justificació en tant que destinat a la procreació’.

            Afirmació que, per la manca de fonament expressat, es converteix en un prejudici a l’entorn del qual basarà d’altres asseveracions que, al seu torn, es revelaran com coixes i faltades de solidesa.

            Citem, únicament, el número 219 del Compendi de la doctrina social de l’Església, de molt recomanada lectura per a Lligadas -Claret 2005: ‘El matrimoni no ha estat instituït únicament a la procreació’.

 

            Tot aquest apartat, referent a la vida, al matrimoni, a la família i al sexe, que l’autor el veu com desvinculat i descontextualitzat de tota formació familiar i en vistes a l’autèntica finalitat de l’home i de la dona, donar glòria a Déu i, per tant, trobar el sentit i la plenitud en la pròpia vida. Continuen les preocupacions.

 

            Al·lucinant, podríem dir, caure com cau Lligadas en els tòpics més típics: ‘que l’Església s’oposi … al repartiment de preservatius a les zones de l’Àfrica més castigades per la sida (amb falta d’ortografia inclosa),  hi ha un llarg camí difícilment justificable’ (p.68).

            ¿S’ha parat vostè a pensar que, justament, el continent amb tradició cristiana és justament el que té més controlada la difusió de la sida, gràcies a una ètica basada, principalment, tal i com remarca l’Església, en la continència, la castedat i la fidelitat conjugal?

            ¿No és precisament en aquest gran continent, en molts casos encara per evangelitzar o bé on proliferen d’altres religions, on els valors familiars cristians estan en desús o en desconeixement total?

            ¿No veu vostè, que una difusió gratuïta de preservatius no fa res més que constituir una campanya de publicitat a favor de les marques i els productors i no a favor de la recta moral i dels valors que consoliden la família i, doncs, la persona?

            Com es pot ser tan ingenu i encara més des d’una institució com la Fundació Joan Maragall?

 

            I, per acabar, perquè el llibre se m’entravessa, cridar al tòpic paulinià de la submissió de la dona a l’home, i oblidar-se de la reciprocitat que demana Sant Pau en un context com el que vivia ell, ¿no és també una gran injustícia i un flac favor a una correcta difusió evangèlica, cosa de la que està tan necessitada, ara i sempre, la nostra societat?

            Podríem continuar amb les afirmacions nihilistes sobre l’avortament, sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit, que ja ha estat anunciat pels polítics socialistes com a gran avenç de la progressia social. Fa esborronar!

            Caram! No sabia que enviar vides humanes a la destrucció era fomentar el progrés social? No ho seria més aviat protegir la mateixa vida humana com a do, com a misteri, com a miracle, en definitiva, de l’acció de Déu en nosaltres?

 

            Per últim, pregaria humilment als responsables de la Fundació Joan Maragall que es repensessin aquest guardó a aquest autor que, ni apuja el llistó de la cultura ni tampoc de la fe, que deixa pel terra. Perquè una fe sense context eclesial és morta i això és el que fa Lligadas.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a CRISTIANS EN POLÍTICA? SÍ, PERÒ NO AIXÍ

  1. Unknown ha dit:

     
    Totalment d´acord amb la critica i amb la sorpresa que la Fundació Maragall premii aquest error de fons.
    Conec personalment molts votants d´IC que són cristians. Preguntant-lis cóm i per qué ofereixen el seu vot als abortistes progres d´iniciativa, responen amb clamorosos silencis apel.lant a l´individualisme relativista:  "és una opció personal".
     
    El seu allunyament de la DSI i del Magisteri post CV II es tant "sagnant" que hui en dia, sense el seu suport, aquest partit encara estaria més enfonsat. La utopia quan no va acompanyada de l´anàlisis és perillosa.
     
    A que juga la Fundació Maragall?
    Potser és que la radicalitat evangelica va més enllà de la raó i compromet la vida, sobretot la d´aquells que la tenen amenaçada (més de 100.000 abortaments a Espanya cada any). I quan l´encarnació dessapareix, ens trobem amb la religiositat del sistema establert, és a dir, el materialisme insolidari de la democracia critiana.
     
    La Fe i la Rao es troben a la Creu o no es troben.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s