DONEU A DÉU EL QUE ÉS DE DÉU

Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu

 

            Una resposta que, de tan simple, deixa a tothom fora de joc.

 

            En la moneda que ensenyen a Jesús tenia la inscripció: ‘Tiberi Claudi, fill del diví August’. Ni més ni menys, i és que era del corrent que la persona que detentava el poder polític, també ostentés el poder religiós, per dir-ho d’alguna manera, si és que de la gestió de l’Església se n’ha de dir justament ‘poder’.

            En Jesús comença i es posen els fonaments perquè hi hagi una veritable separació entre el poder polític i l’Església. Una separació que ha d’estar en bona convivència, certament, perquè tots dos cerquen el benestar del poble, però on cadascú ha d’actuar des del seu lloc.

            Per tant, no s’hi valen les ingerències polítiques, en el sentit que el secularisme i el laicisme que molts propugnen i defensen s’hauria d’imposar per força a la societat, i que s’han de desfer les tradicions religioses només perquè hi ha uns caps polítics que així ho determinen o els sembla que ha d’anar d’aquesta manera.

            La nostra nació està bastida, certament, sobre els fonaments de la fe cristiana. Ni més ni menys som a l’any Oliba, on celebrem el mil·lenari de l’elecció d’Oliba com a Abat de Ripoll i, posteriorment, com a Bisbe de Vic. Ell, que era el nét de Guifré el Pilós, va construir amb la seva família i amb els comtes de Catalunya, la repoblació de Catalunya i, lligada amb ella, la seva cristianització. Mireu si venim de lluny.

            A l’entorn dels monestirs primer, després a l’entorn de les parròquies, el nostre país es va anar construint, la gent va anar edificant casa seva, primer al voltant de l’Església, sota l’ombra del paraigües de la Pau i Treva de Déu, en què s’assegurava que en cinquanta passes primer i més enllà després, estigués prohibit cometre cap crim sota pena d’excomunicació, així com també guerrejar o prendre presoners.

            L’Església, a Catalunya però també a tot Europa té l’ànima cristiana.

            Els temps han evolucionat i l’Església té noves funcions.

            Ha deixat de banda serveis supletoris que han quedat en mans dels ajuntaments, dels serveis socials, dels hospitals i de les escoles, els primers fundats sempreper l’Església al servei de la societat.

 

            Avui en dia, l’Església podríem dir que es va concentrant en el que és la seva funció principal: la proclamació del Regne de Déu i la seva extensió enmig del nostre poble. Com el gra de blat, que el sembrador planta i que creix sense que ningú sàpiga com i acaba traient florida i el fruit quan és el temps.

            Així és el Regne de Déu.

 

Doneu a Déu el que és de Déu

            Per això, avui ens hem de fixar en donar a Déu, no el poder polític, perquè en definitiva, tot poder prové d’Ell i, com diu Jesús a Pilat en el moment de la passió: ‘tu tens poder perquè un altre te l’ha donat’ i aquest altre no és sinó Déu.

            Els poders socials, com l’escola, els hospitals, serveis assistencials, faran bé de seguir el seu ideari fundacional, perquè serà la millor manera de mirar el futur amb fidelitat i amb il·lusió d’aportar-hi les intuïcions dels seus fundadors, intuïcions fonamentades en l’Evangeli i en la seva aplicació.

            Avui ens hem de preocupar per donar el nostre cor a Déu. És aquest el que espera de nosaltres: la nostra ànima, els nostres pensaments, els nostres esforços i il·lusions. És aquest el regal, el sacrifici, l’ofrena que Déu espera de nosaltres.

 

M’he trobat amb pares que em diuen:

         És que el meu fill no vol fer la catequesi, no vol venir a missa!

La resposta no pot ser d’altra que

         Però si tu tampoc no véns a missa, com és que ara vols que el teu fill sigui fidel?

Cal predicar amb l’exemple: cal que els fills vegin que els pares resen junts, que van a missa junts, que tenen una bona relació amb la parròquia, amb l’Església i que s’estima el Bisbe i el Sant Pare.

            És l’única manera que podem donar un bon testimoni i que podem esperar alguna cosa de bo dels fills perquè sinó, estigueu-ne segurs, amb totes les temptacions que hi ha: les drogues, l’alcohol, el consumisme, els plaers, les riqueses, l’aparentar ser més que els altres… segur que aquests camins són més fàcils i amples, perquè porten a la perdició, però no duen a Jesucrist.

 

            I encara, els polítics continuaran durant encara molt de temps, pronunciant lleis que vagin en contra de la moral cristiana, que dinamitaran encara més el matrimoni, la vida en les virtuts, en l’educació segons l’Evangeli.

            Per tot això, per tot l’impuls laicista que s’imposa, cal estar ben armats interiorment, com ens diu Sant Pau avui: ‘com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats’.

           

Estimats. Només fixant la nostra mirada en Déu i oferint-li el nostre cor serem capaços de suportar tot el que ens pugui venir a sobre. Avui,diada del Dòmund, que ens fem especialment solidaris dels nostres germans que viuen en la necessitat.

Que la Mare de Déu pregui per nosaltres i ens ensenyi a lliurar el nostre cor a Jesús, el seu Fill i germà nostre, tal i com Déu desitja de nosaltres per l’Esperit Sant.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s