TEMPS DE CRISI

Estimaràs Déu sobre totes les coses i els altres com a tu mateix

 

Resum dels manaments.

            L’Evangeli que avui ens ocupa ens va molt bé perquè representa la síntesi, el resum catequètic que demanem als infants quan es preparen per a rebre la comunió. Aquestes paraules del Senyor avui se’ns prediquen a nosaltres perquè realment no tan sols sapiguem que aquest és el manament més gran sinó que el posem en pràctica.

            El món modern en què vivim més aviat va per un altre cantó. Aquest podria ser el manament de la Llei del Món Actual:

            ‘Que no es noti gaire que estimes Déu i més aviat mira que els Altres no ho sàpiguen. Estima els altres en la mesura que et facin algun servei, sinó ja en pots prescindir’.

            I és que hem convertit a Déu en un suplent que deixem a la banqueta quan estem jugant el partit de la nostra vida, on posem per davant uns altres jugadors titulars: el poder, la riquesa, l’aparentar, el que sentim a dir, el benestar i plaers materials, el cotxe, la casa, l’escola dels fills…

            Ara bé, quan tot això falla, aleshores ens encomanem a Déu i li demanem que, als cinc últims minuts del partit faci el gol que salvi els mobles.

            Però Déu es mereix el deu i no la suplència, no la invisibilitat a la que l’ha relegat el nostre món, centrat en ell mateix.

 

Temps de crisi.

            El Sr. Emílio Botín del Banco Santander va dir ara fa uns dies: ‘La crisi que estem vivint està causada per una manca de referents, més enllà de les fallides d’empreses, de les stock options o dels beneficis ràpids de diners fàcils que s’acaben evaporant’.

            La idea d’aquesta autoritat de la banca, que ara tothom s’escolta perquè està comprant bancs a mig món, és el fet que falten, en la nostra manera de viure, referents clars.

            Segons l’ideograma xinés, la crisi té dos components, el perill I l’oportunitat.

Perill evident, perquè hi ha múltiples pèrdues, recanvis, mudes. Estem en temps de bugada I a cada bugada es perd un llençol, sinó l’armari sencer. Sempre, primer, però, és la vida.

            La crisi econòmica, tot I que ens preocupa, no és el que ens ha de preocupar més, sinó la crisi moral, la crisi de valors, la pèrdua de referents, I és que hem deixat de banda, en el  pla del món global, que els diners serveixen perquè les persones tinguin el necessari per a viure, començant per la vida mateixa.

            Com ens diu el Papa Joan Pau en la seva Centessimus Annus, del 1991: ‘les cultures de les diverses nacions no són res més, en el fons, que maneres diverses de plantejar la pregunta sobre el sentit de l’existència personal. Quan aquesta pregunta és eliminada, la cultura I la vida moral de les nacions es corrompen’ (CA 24).

            És a dir que, quan l’home es redueix a la seva sola dimensió econòmica, aquesta economia desfermada, que té com a sol objectiu la producció de diner, s’acaba ofegant en ella mateixa, com el Narcís que en nega en la seva pròpia imatge. L’economia ha d’estar al servei de l’home, al servei de la vida, al servei del desenvolupament I del creixement de la vivència dels Drets humans en el món. Mentre no s’encamini cap a aquest objectiu, estarà equivocada I ens sotmetrà a tots a problemes d’un abast insondable del que serà molt difícil sortir-ne.

 

Defallença econòmica, doncs, a causa de la decadència moral.

            ¿No hem de considerar l’avortament, el suïcidi, l’eutanàsia com un atemptat a la civilització d’occident, que defensa els drets humans com la seva millor conquesta?

            ¿No són aquests els valors que hem perdut, justament perquè hem deixat de tenir referents visibles, pronunciables, confessables?

            El món econòmic ha volgut viure com si Déu -el gran referent- no existís I en canvi, ell continua estant allí I recordant-nos que la vida l’hem de tornar a ell, que n’és l’autor, que n’és el legítim propietari I nosaltres només en som administradors que fem la nostra feina. Aquesta hauria de ser la nostra sola preocupació, que al final de la vida, quan ens trobem Déu cara a cara li puguem dir, només som un servents sense cap mèrit, el que hem fet, ho hem fet perquè Vós ens heu donat les capacitats I les habilitats necessàries. La vida que m’heu donat com a administrador, aquí la teniu. Feu de mi el que us plagui.

            Per això, I tal com cantem en el salm, diem ‘Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat’.

 

Encara hi som a temps.

            Com dèiem més amunt, som en temps d’oportunitats. En temps de replantejar les pròpies opcions comunitàries, empresàries, associatives, socials, començant per les personals, sense les quals no tindrien sentit totes les altres.

            Cercar Crist en tot moment. Ell és la imatge visible del Déu invisible. El que ha vençut els enemics de l’home, del món gràcies a la seva Passió I Mort per nosaltres que el va dur a la Resurrecció donada pel Pare. Misteri, aquest, que meditem I fem present de forma ben real en l’eucaristia, aliment, penyora I llavor de vida eterna, de la mateixa vida de Déu en nosaltres. Perquè essent el cos de Crist ressuscitat el que se’ns dóna, també nosaltres participem, ja des d’ara, en la seva resurrecció.

            Perquè el Pare està content I feliç de trobar els seus fills al voltant de la taula I alimentar-los, no amb les coses d’aquest món, sinó amb la seva mateixa Vida.

            Germans en Crist el Senyor. És Ell qui ve a cercar-nos per dur-nos cap a la nostra plenitud I felicitat. Deixem-nos convertir per Déu perquè en les nostres vides es faci realitat que, veritablement, ‘som aquí per fer la seva voluntat’.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s