SEGON DGE ADVENT

Homilia 2008

adaptació del P.Rosica. OP. Toronto.

        

         Joan Baptista és una de les grans estrelles d’aquest advent que ara fa la seva entrada entre nosaltres en l’escena bíblica. Considerem, per això, alguns detalls de la vida de Joan i vegem perquè és tan bon model per a nosaltres.

         Joan Baptista no tenia pèls a la llengua. Deia el que pensava i el que feia falta. Avui ens dirigiria paraules igualment crues: tocarien directament els punts dèbils de les nostres vides: la nostra vida interior, espiritual i moral, la pregària, el compromís amb l’Església, la nostra vida amb els altres, social; el testimoni que demana la nostra fe i que tan sovint no donem.

         El Baptista és aquell que diu que no és digne de deslligar la corretja del calçat al Messies. Aquesta era una feina que feien els esclaus quan el senyor arribava a casa. D’aquesta manera ens està dient Joan que, de fet, el Messies està a punt d’arribar i nosaltres, la seva Església, no som dignes d’acostar-nos a ell per a fer aquest servei. Només en serem dignes si realment ell ens crida perquè ens apropem a ell mateix.

         Joan predica el penediment profund, la conversió, i ho feia amb convicció i credibilitat, justament perquè abans havia estat en contacte profund amb la Paraula de Déu i havia escoltat des del cor mateix del desert.

         Va escoltar, va experimentar i va viure la paraula alliberadora de Déu en el desert. La seva eficàcia en l’anunci d’aquesta paraula era perquè la seva vida i el seu missatge eren una sola cosa: coherència absoluta en la persona que, de ben segur, acabava incomodant els més poderosos, tal i com va succeir amb Herodes, en qui va trobar la seva pròpia condemna.

         Joan farà reals aquelles paraules del Senyor: ‘no tingueu por dels qui només poden matar el cos; més aviat tingueu-ne dels qui després de matar el cos tenen el poder de tirar l’ànima a l’infern’. Joan es va estimar més servir Déu que no pas els poderosos d’aquest món i va gaudir, així, de la vida eterna. Els veritables profetes no tenen doble vida ni incoherències, són d’una peça.

 

         Nosaltres és evident que no ho som. Al contrari, ens reconeixem com a pecadors i necessitats del perdó, de la reconciliació, de l’amor que Déu ens dóna. Per això, també en aquest temps d’advent, escoltarem la Paraula del Baptista i rebrem el sagrament de la Penitència, aquest proper dissabte 20 de desembre on l’Església, tenint el poder com té de lligar i deslligar, ens alliberarà de la culpa dels nostres pecats i ens animarà a continuar endavant.

Anem també nosaltres al desert

         Però per al Baptista, també per a Jesús, el desert no és un lloc on no hi ha res, sinó que és el lloc de la pastura, el lloc on el pastor duu les seves ovelles perquè s’alimentin. ‘Amb tu anirem al desert’ ’em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua i allí em retorna’, perquè queda clar que, en tot cas, Joan estava prop del riu Jordà: una benedicció per aquell país assedegat, signe també de la necessitat espiritual que tots tenim i que només podem sadollar prop de Déu.

         El desert, lloc de trobada amb Déu, lloc de solitud, lloc de trobada amb si mateix: convé que endrecem el nostre desert interior, aquest advent, perquè allà lluny veurem que s’acosten els mags que vénen a dur la seva ofrena a l’infant que està a punt de néixer: la seva estrella ja s’alça en el cel.

         El desert, lloc de la Paraula de Déu, espai on ens trobem amb el que Déu ens vol comunicar i ens vol anunciar, perquè cali a fons ens nosaltres i ens ajudi a millorar, a convertir-nos dels falsos ídols que no salven i a acostar-nos veritablement a Déu mateix.

 

         Estimats. L’advent, temps de conversió, ens anima a endinsar-nos en nosaltres mateixos, amb el guia del nostre baptisme, i a revisitar el sagrament de l’origen de la nostra fe.

         Preparem el pessebre del nostre interior, també el de casa nostra i diguem-li a Déu que ens trobarà vetllant, desperts, esperant la seva vinguda, perquè la nostra vida no tindria cap mena de sentit si no hi hagués l’espera certa de la presència de Déu que ve a nosaltres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s