FAMÍLIA SAGRADA

LA FAMÍLIA ÉS SAGRADA

 

Déu va voler que el Verb etern de Déu s’encarnés en el si d’una família humana.

            Certament que Déu podria haver triat, posem pel cas, un heroi que vingués d’un lloc desconegut i que aparegués de cop i de volta amb el seu halo de santedat i de veritat, a l’estil de Mahoma o de Buda, homes sants, posem pel cas, dels que no en sabem gaire res de la seva família.

            No. Déu ens vol dir amb aquesta faceta de l’encarnació, que tota persona neix en relació amb una família. Tots tenim la nostra família d’origen, fins i tot les persones que decideixen viure soles o que queden soles al llarg de la vida, tenen una família de referència.

            Déu consagra la família humana, feta d’home i de dona, amb l’encarnació de Jesucrist i amb el seu naixement en el seu si.

            Déu va crear l’home i la dona, en l’origen, i va veure que el que havia fet era molt bo i els va dir ‘creixeu i multipliqueu-vos’, donant la terra com a lloc on desenvolupar la humanitat de la qual Déu mateix n’havia sembrat el primer germen.

            Per tot això, no podem dir que una família sigui qualsevol cosa: la unió d’un home amb el seu gos o amb el seu cavall, per molt que s’estimin, es respectin i convisquin. La família està formada per l’home i per la dona i pel fruit del seu amor, que prové de Déu.

 

La nostra vida és imperfecta, però seguim la veritat.

            En aquestes qüestions, sovint topem amb la nostra pròpia experiència, personal o familiar. El que convé és que no deixem que aquella concreció de la nostra vivència ens tanqui.

            Déu ens fa conèixer la veritat perquè avancem segons la seva llum.

            Les persones no tenim la veritat. Jesucrist és la veritat. Per dir-ho així, ni l’Església no posseeix la veritat, perquè a Déu no se’l pot posseir i tancar amb pany i forrellat. Només podem seguir el qui és la veritat que, com dèiem en la diada de Nadal, sempre ens despista, ens descoloca i ens fa anar més enllà.

            Així doncs, davant de les imperfeccions de la vida i de la pròpia experiència, no ens cal tancar-nos en la nostra pròpia convicció i realitat, sinó anar més enllà i veure el que l’Església ens assenyala com el qui és la veritat. I la veritat de l’home i de la família humana és Jesucrist. És a Ell qui seguim, que mirem d’apropar-nos-hi cada dia de la nostra vida i que només assolirem en la vida eterna.

 

            Certament, en aquesta vida hi som per a lluitar i per vèncer el mal i el pecat amb l’ajut de la gràcia de Jesucrist. Per tant, deixar de lluitar, és ja una manca de fe, de confiança en Déu mateix, mancances que ens impedeixen de seguir el camí de la vida i de la salvació.

 

 

Elements de la vida social que són una amenaça a la vida familiar

            La vida social s’articula i es fa créixer gràcies  a les famílies estables que tiren endavant la convivència, els fills que Déu els fa arribar i que malden perquè el dia de demà, els joves puguin trobar un pòsit social millor del que hem trobat la generació dels pares.

            Per això ens han de preocupar algunes dades, posem-ne tres exemples que ens assenyalen per on s’encamina la nostra vida social i familiar:

  1. Que l’any passat hi haguessin 22.000 avortaments a Catalunya, sobretot de dones de menys de 20 anys. Són tantes vides de catalans que faltaran d’aquí a vint anys per a la nostra societat i que els haurem d’anar a buscar, una altra vegada en la immigració.
  2. Ens ha de preocupar que el sistema social produeixi cent presoners nous cada mes a Catalunya. Vivim en un sistema que produeix presoners i que col·lapsa tant les presons com també els recursos que s’hi han de destinar.
  3. Ens ha de preocupar que, de cada dos matrimonis, un es trenqui en el curs del temps, i que sigui més fàcil trencar un matrimoni que no pas formar-lo, la qual cosa produeix molta inestabilitat tant personal, com social, com en el si de la família mateixa, induint-la a una molt més gran inseguretat

Lligat amb el fracàs matrimonial, també cal veure com cada vegada menys joves es comprometen en la vida matrimonial i prefereixen provar, per una temporada, mentre duri, o només pel civil, cosa que continua abonant la inseguretat personal i social de la convivència i dels fonaments que posem per al futur i fent veure als joves que les persones no s’estimen sinó que s’usen per al propi profit i conveniència. Desapareix, així, el compromís.

 

De cara al futur.

            Cal adonar-se que sols no hi podem fer res més que encomanar les nostres famílies a la Sagrada Família de Natzaret, especialment perquè els responsables polítics de la nostra societat s’adonin que cal fomentar lleis que afavoreixin l’estabilitat familiar i no que mirin de destruir-la.

            Els nostres polítics s’haurien de cuidar d’afiançar les famílies, que tinguessin els ajuts necessaris per portar fills al món i poder-los alimentar, educar i fer créixer sanament, amb la il·lusió i l’amor que provenen de Déu.

 

Déu és amor.

            I nosaltres serem tant i més feliços, en l’horitzó de la vida eterna vers la qual ens encaminem, en la mesura en què visquem de l’amor de Déu.

            Un amor molt més gran que el nostre: incondicional i absolut, entregat i sacrificat però també fructífer, joiós, carregat de futur i llavor de vida nova. Així és l’amor de Déu, així és l’amor que Déu vol que visquem també nosaltres, en família. En aquesta gran família de famílies que és la Parròquia i l’Església. En aquesta gran casa que és la casa dels Fills de Déu.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s