DÉU ÉS VIDA

Diada de la Venerable Mare Teresa Gallifa i Palmerola

Tal dia com avui, 24 de maig de 1859, la petita Teresa Gallifa va rebre la seva primera comunió. La freqüentació de l’eucaristia no l’havia de deixar durant tota la seva vida i, sobretot, en els temps més difícils.

Avui, en aquest diumenge de l’Ascensió, celebrem la diada anual dedicada a aquesta filla del Voltreganès, perquè d’aquesta manera fem present el seu carisma, el seu treball, la seva lluita a favor dels més desprotegits, especialment en la persona dels encara no-nascuts

La Mare Teresa és model de vida cristiana en la solteria, però també en la maternitat, amb els seus nou fills dels quals no n’arribà cap a la maduresa i a la formació de nova família, també model de vida en la viudetat així com també en la vida religiosa a la que, finalment, s’abocà com a culminació d’una vocació a la que el Senyor l’havia anat preparant durant tota la seva existència.

L’admiració per la vida humana i la lluita per la supervivència dels més indefensos, especialment en les personetes que encara no havien vist la llum, des de la panxa de la mare i també ajudant les mares que afrontaven aquella nova etapa de la seva vida en solitari.

Perquè si hi ha un aspecte que es pugui remarcar en la tasca i la missió de la Mare Teresa fou la de l’amor a la vida en la seva fragilitat, com a obra de Déu i com a misteri encomanat a la humanitat, per a ser contemplat, agraït, conservat i multiplicat, com a do de Déu que és en ell mateix.

 

L’Ascensió de Crist al cel.

            En Teresa Gallifa es fan ben vives aquelles paraules de Sant Pau als Efesis: ‘ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que ésde dalt, no allò que és de la terra’.

            Tal i com el Crist va pujar al cel i, contra el que podríem pensar, no es va separar de nosaltres, sinó que ens va enviar el seu Esperit Sant, també nosaltres ja gaudim del triomf de Jesucrist en el cel, ja hem estat redimits per la seva passió, mort i resurrecció.

            Sí, germans, ja hem estat redimits.

            I alguns podrien pensar, com és possible que encara hi hagi mal a la terra, hi hagi pecat, odi, venjança, destrucció i atemptat contra la vida humana?

            Certament, ja hem vençut en el Crist però encara no s’ha manifestat com serem –ens diu Sant Pau- perquè els enemics de l’home, que ja han estat vençuts, no obstant s’han deixat en aquest món per a la lluita i perquè, d’alguna manera, també nosaltres ens meresquem la salvació que Crist ens dóna per la seva gràcia, perquè mostrem amb la nostra vida, les nostres accions i compromisos, que volem i desitgem la salvació que Crist ens ha guanyat per a nosaltres, per a cadascú, per a mi.

            Podríem dir que en el tema de la salvació personal és com si estiguéssim jugant la lliga de futbol i que, en el frec a frec, ja haguéssim guanyat el partit decisiu a partir del qual tot queda ja encaminat i sense cap altra sortida, però això sí, cal jugar fins al final, cal jugar tots els partits, encara que no tinguin real transcendència.

            En la nostra vida també ens cal jugar tots els partits i no deixar-ne cap perquè l’enemic ens venci. El partit de la vida personal, del treball, de la família, de la vida social.

            La Mare Teresa els va jugar tots i els va guanyar, no sense sofriment, no sense molt d’esforç, molt de treball, fins i tot de persecucions i d’incomprensions.

            Recordem aquí que el contrapunt i la prova del nou de la vida cristiana es troba en les persecucions que el món escomet contra els qui porten la bona notícia de Jesucrist. Fixem-nos que és la darrera de les benaurances, aquella de ‘feliços vosaltres quan sereu perseguits pel fet de portar el meu nom, alegreu-vos i feu festa perquè la vostra recompensa és gran en el cel’ (Mt 5,11-12).

Dèiem que avui fa 150 anys de la primera comunió de la Mare Teresa. Un esdeveniment aquest que ens fa pensar en tots els nens i nenes que us acosteu per primera vegada a l’altar de Jesucrist per rebre el seu Cos ressuscitat.

Li demanarem a la Mare Teresa que ens encomani també el seu amor per la vida humana en la seva petitesa, en els que encara no han nascut, i fins i tot en aquells que encara els seus pares no saben que han de venir al món.

 

Avui som en uns temps difícils per al reconeixement de la vida humana en tots els instants.

            Som en una societat on els qui ens governen prefereixen salvaguardar la vida d’una espècie animal en via d’extinció, que no pas la vida d’un ésser humà. Com si fos més important la vida d’un animal que no pas la d’una persona, com si hi hagués un moment on nosaltres, des de la panxa de la mare no fóssim més que animals i després esdevinguéssim persones. Avui estem governats per polítics que no respecten la vida en la seva petitesa i hem de demanar a Déu que ens doni, per al futur, nous responsables de la nostra societat que sí que respectin la vida humana i la protegeixin.

            Voldríem que no es tractés únicament de salvar el moment d’un embaràs no desitjat, sinó de valorar i estimar una vida humana, que no té preu i que, de fet, no es pot programar. Fins que no sigui reconegut el misteri que és i representa cada vida humana no viurem realment en una societat democràtica, que tingui a tothom com a un igual, com a persona, ja que som Fills de Déu.

            Voldríem que s’ajudés a les mares que esperen els seus fills a tirar-los endavant, perquè només així podem construir una societat més justa i més solidària, on acollim la vida que Déu ens fa arribar.

            Perquè n’estem segurs: Déu, el Pare del Cel i Creador de tota cosa, ens ha cridat a la vida i ens l’ha posada a les mans perquè l’acollim, la respectem i la fem créixer, tal i com ell voldria fer amb nosaltres.

            Perquè tota vida humana, fins i tot aquella que no ha vist la llum del sol, fins i tot aquella que ha restat oblidada per a la resta dels ulls humans, també gaudeix de la redempció que Jesucrist ens ha aconseguit i, per tant, Déu també la ressuscita amb Crist i li dóna la vida eterna.

            Per això, i com podeu comprendre per la biologia femenina, les mares i pares teniu més fills al cel dels que podeu arribar a pensar i a conèixer, perquè Déu no permet que es perdi cap dels seus fills que Ell ha cridat a la vida, a la salvació i a la resurrecció en el seu Fill Jesucrist.

            En el dia de l’Ascensió del Senyor, cerquem les coses de dalt: el bé, la bondat, l’amor i la veritat que provenen de Déu.

            Que la Mare Teresa Gallifa, per qui demanem també avui i sempre la seva arribada a la beatificació, ens encomani el seu amor i admiració a la vida, aquest gran misteri que Déu Déu ens ha encomanat perquè el fruïm, el cuidem i el respectem.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s