HOMILIA DE CORPUS ET SANGUINE CHRISTI

Déu és amor.

La font de l’amor en l’Església i en el món és Déu mateix. L’amor no és una propietat moral de Déu, com una qualitat, com si Déu estimés més que ningú, sinó que significa que l’essència de Déu, la seva identitat, la seva manera d’existir és l’amor. Déu és amor. I aquesta afirmació no ens diu solament que Déu estima, sinó que ens diu clarament que Déu és Estimació, Déu és Amor, Déu és Caritat.

Per això la fe cristiana ens ajuda a contemplar la veritat de Déu en la seva Trinitat Santíssima. La vida de Déu en ella mateixa és relació d’amor del

Pare, del Fill i de l’Esperit Sant qui, per la seva inhabitació en el nostre esperit, viu en nosaltres i ens fa participar de la mateixa vida de Déu.

En el misteri de l’Encarnació del Fill i en la seva mort i resurrecció es manifesta la llibertat de l’amor de Déu, que recrea la humanitat engendrant els fills de Déu.

Cada vegada que l’Església en la fe celebra el misteri de l’Eucaristia es fa present en l’avui de la salvació el misteri de la redempció humana. La llibertat de l’amor de Déu es dóna a la humanitat d’una manera nova. L’eucaristia és el misteri de l’Amor de Déu manifestat en Crist Jesús, mort i ressuscitat. En l’eucaristia hi veiem i hi trobem l’Amor de Crist.

 

El Papa inaugura el proper divendres del Sagrat Cor de Jesús

            En els 150 anys de la mort de Sant Joan Maria Vianney, Rector d’Ars de Provença, i patró de tots els sacerdots del món, el Papa dedica aquest any al Jubileu Sacerdotal amb el lema: Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot.

            L’Església no s’entén sense els sacerdots, els ministerials i tots els qui participeu del sacerdoci comú, perquè Déu espera de tots que li oferim sacrificis espirituals amb la nostra vida, amb la nostra convivència, amb el nostre amor.

Per això volem renovar la nostra consagració personal al Sagrat Cor, perquè els sentiments de Crist siguin els nostres. És el que farem divendres vinent, en la missa del vespre.

‘Jo us asseguro que ja no beuré del fruit de la vinya, fins el dia en què en begui de nou en el Regne de Déu’, diu el Senyor. L’eucaristia proclama el Regne de Déu que ve. L’Església no celebra l’eucaristia sense referir-se al Crist gloriós que regna per sempre des del Cel i que prepara el seu adveniment.

Si el Senyor va instituir aquest sagrament sota la forma d’un memorial, ell va dir: ‘Feu això en memòria meva’ per convidar-nos, en aquest moment privilegiat, a recordar-nos d’Ell i a fer-lo present, realment davant nostre.

L’Església, quan celebra l’Eucaristia, es refereix al seu Senyor i a tot el que Ell ha fet per nosaltres, la seva Església: la Creació, la Redempció i el Cel que el Senyor ens promet com a nostra herència.

Sacramentum Caritatis de Benet XVI.

L’eucaristia és misteri que s’ha de creure, s’ha de celebrar i s’ha de viure, i en aquest ordre. Per què, sinó, veiem que a la nostra societat tan desenvolupada i moderna, en canvi, li manca el sentit de l’amor, sinó és perquè no es deixa guiar per l’amor veritable que és Déu?

L’eucaristia és el misteri de fe per excel·lència. La fe de l’Església és essencialment eucarística i s’alimenta de l’eucaristia. Els altres sagraments s’hi ordenen i és font de comunió eclesial.

Quan diem el Cos de Crist ens referim al cos nascut de la Verge María, el cos eucarístic i el cos eclesial de Crist. És així com quan rebem el Cos de Crist i el Sacerdot així ens ho afirma, nosaltres diem amén, és a dir que creiem que realment la penyora de vida eterna és el cos ressuscitat del Senyor, Jesús de Natzaret que va patir i va morir per nosaltres i que, alhora, quan combreguem, és Déu qui prepara el nostre pobre cos mortal per a fe-lo semblant al seu cos gloriós i visquem per sempre amb ell en l’eternitat.

L’eucaristia és misteri que, finalment, s’ha de viure. Des del moment en què rebem la comunió i quan el sacerdot ens envia a la missió: ‘aneu-vos-en en pau’. Rebem la comunió especialment el diumenge perquè tingui el seu efecte durant tota la setmana i, de fet, cada vegada que venim a missa hem de rebre la comunió, sinó és que estiguem en pecat mortal.

L’eucaristia ens convida a pensar.

Pensar en com és la meva vida i si és realment eucarística, si tinc present els més necessitats, els més pobres d’aquest món. Avui els més pobres prenen la forma dels infants que no se’ls reconeix el dret a la vida i no se’ls deixa néixer; els pobres són els joves que viuen desorientats i que es destrossen la vida de mil maneres per apartar-se de Déu i del seu bé; els pobres són tots aquells que, havent rebut l’anunci joiós de la Bona Notícia, en canvi, viuen al marge de la voluntat de Déu.

Una vida eucarística és una vida que és viscuda segons el diumenge, el dia del Senyor, que marca la nostra manera de ser, perquè sense diumenge no podem viure, perquè ens falta l’alè de Déu que visqui en nosaltres.

 

Ens manifestarem en processó per proclamar que el Ressuscitat és el nostre Senyor

            Per això, en la diada de Corpus, sortirem al carrer i farem saber a tothom que el Senyor és el nostre Déu, que nosaltres som persones eucarístiques i que posem la vida que Déu ens ha donat al seu servei.

El Regne de Déu és el centre de la nostra atenció en aquest dia de festa!

Demanem-li a la Mare de Déu, Reina i Porta del Cel, que ens porti sempre molt a prop del seu cor i ens ajudi a entrar a una sempre mes íntima i profunda comunió amb el seu fill diví, en aquest món i en el món que ha de venir.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s