L’ORIGEN DIVÍ. DÉU NO HA CREAT L’HOME. UN LLIBRE DE M.BALMARY

            Sota d’un títol més aviat transgressor es presenta aquesta obra d’una psicoanalista francesa, totalment recomanable. Balmary pretén rellegir novament els textos bíblics des de la perspectiva de la psicologia psicoanalítica i, en principi, deixant de banda la lectura de la fe i, fins i tot, la lectura eclesiàstica o dogmàtica.

            La pretensió de l’autora no deixa de ser interessant pel fet que parteix del seu no-posicionament cristià, encara que no per això es predisposi a realitzar un atac contra del pensament nascut dels esdeveniments Crist i l’Església. Més aviat, en les seves pàgines podreu trobar una desvinculació respecte de les lectures freudianes esbiaixades o reductivistes on, des del mateix camp científic de l’estudi del comportament humà, es denunciaran els reductivismes tan materialistes com també psicològics. Així, es reconeix, de bell antuvi, que l’home és molt més que no pas les seves limitacions internes i els seus defectes i distorsions personals. Cal anar més enllà.

            Per redescobrir l’home, doncs, Balmary atacarà als textos bíblics, principalment del Gènesi, el primer llibre de la Bíblia judeo-cristiana i en farà una relectura fresca i interessant, de manera que, de ben segur, acabarà amb unes conclusions convergents amb les dels biblistes més experts.

            Ella mateixa diu a la p. 200, és a dir, a una mica més de la meitat del llibre: ‘com més rellegeixo aquests textos, més tinc la impressió que el seu misteri s’espesseix, a la vegada que ofereix cada cop més llum. Des de fa temps vaig decidir no canviar res de la lletra dels textos fundadors, ja que els considero com teixits germinatius de la humanitat, antropogènics, que, sense despullar-se del seu misteri, són capaços de fer aixecar generacions i generacions’.

            Què bonic i què interessant! Des de la ciència psicològica es poden abordar els textos originals de les religions monoteistes –sí, de l’islam també- i arribar a la mateixa conclusió, que es tracta de relats que inspiren nova humanitat al llarg de la mateixa història de la humanitat.

            Balmary no arribarà a dir ni que es tracta de textos revelats, ni tampoc que la fe aporta un plus de comprensió i d’aprofundiment, tal i com l’Esperit Sant, que és el mateix inspirador dels escriptors sagrats, torna a inspirar cada vegada el lector, l’orant, el liturg, per tal d’aprofundir en noves capes de la ceba epistemològica per tal d’arribar al fons del pou.

            El text bíblic, finirà per concloure Balmary, és un pou que no té fons i que té i tindrà unes lectures insospitades, justament perquè el misteri de la humanitat continuarà essent insondable i infinit, com infinit i inabastable és l’esperit humà.

            ‘No hi guanyem res si els desfem per explicar-los’ que és el mateix que conclou, per exemple, el Papa Benet XVI, quan en el seu últim llibre ‘Jesús de Natzaret’ dóna per superades les lectures i anàlisis estructuralistes i desmenussadors dels textos revelats que acaben convertint el gran rellotge de la Revelació, en una pila de peces inservibles, inconnexes i sense sentit.

            Balmary ho dirà amb la metàfora de l’arbre fruiter: ‘No m’acosto a aquelles Escriptures per trobar-hi la veritat, sinó per descobrir-hi una veritat nova, d’una manera semblant a com ens acostem cada tardor a una pomera per buscar-hi nous fruits. Sense dissecar-la’.

            Penso que l’autora s’ha meravellat de la seva entrada en els textos revelats, sense més bagatge que la seva pròpia experiència en el contacte i anàlisi humans, quan les persones, per llur professió, acuden a la psicoanalista per tal de trobar ajut en les seves necessitats de l’ànima.

            Finalment, no podem acomiadar aquesta breu recensió sense donar resposta al títol del llibre. Déu no ha creat l’home? Doncs, qui l’ha creat? Balmary s’adona que el text original del Gènesi diu que ‘Déu va crear el varó i la dona a imatge i semblança seva’. No crea l’home sol, sinó que el crea en comunitat: des del nosaltres –Déu comunitari- crea l’home i la dona com un

vosaltres amb qui Déu vol establir relació, fent-lo entrar en el diàleg diví.

Déu no va crear l’home sol, sinó que els va crear home i dona, i res més, perquè cada dia s’assemblessin més al seu Creador, d’aquí la seva imatge i semblança. Una per a la identitat, l’altra per al dinamisme vital i engendrador, de la mateixa manera que Déu és vida i continua engendrant nova vida, perquè aquesta és la seva gran i última recompensa.

 

L’origen diví. Déu no ha creat l’home és un llibre editat per Fragmenta Editorial, a Barcelona, en el present any 2009. Té un total de 349 pàgines i un cost de prop dels 20€. L’han integrat dins de la col·lecció Fragmenta, en el número 11, d’un conjunt que presenta d’altres títols interessants. Passegeu-vos-hi!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Libros. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s