GLOBALITZACIÓ I FE CRISTIANA

El procés de globalització en què vivim

Jr 31,7-9; Sl 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52.

 

            Consisteix en aquest procés d’intercomunicació de béns de producció i de consum entre els països.

            I això, que hauria de ser un avantatge i un bé es converteix en un procés en què els països rics esdevenen més rics mentre els pobres, més pobres. I aquest és un punt que ningú no gosa contradir. Ho veiem dia rere dia.

A més, sembla com si no hi hagués cap altra solució per al desenvolupament del món, després de la caiguda del comunisme i de la recerca de la justícia social: el consumisme desenfrenat, el liberalisme salvatge, que només s’atura davant de les guerres, davant de la pressió dels països productors de petroli i, això sí, davant de les manifestacions contundents dels seus ciutadans, que cada vegada és més tothom. Ens havíem pensat, però, que això mai no ens passaria a nosaltres i, de cop i volta, veiem com les carreteres queden bloquejades pels treballadors, com s’atura la distribució de carburants i sabem, d’altra banda, que per aquí han començat moltes guerres. Avui, convé posar en crisi i estar desperts davant de qualsevol acció del capitalisme liberal salvatge  que, davant d’una aparença de desenvolupament i d’industrialització, amaga els molts guanys per a uns pocs, i la misèria per a molts.

 

            Aquest, de fet, és el perill en què ha caigut l’actual procés de globalització, que és la seva antítesi, el seu contrari: la regionalització econòmica, és a dir, la globalització entre països de semblant nivell econòmic i desenvolupament social. Avui dia, s’imposa una tendència de comerç entre semblants que deixa de banda els que van més endarrerits i se’ls oblida a l’estat més miserable.

Actualment la globalització només augmenta el poder i desenvolupament per a uns mentre molts d’altres queden totalment exclosos. Efectivament, s’ha promocionat un gran flux d’informació i de capitals entre països i a través del món. I, no obstant, només hi participen uns quants països, que ja viuen en el desenvolupament i la inversió de diners en les més diverses iniciatives mentre la majoria de països en queden al marge.

 

Fa 25 anys, la disparitat econòmica entre Moçambic i Suïssa era d’1 a 25. Avui és de 1 a 400. Per tant, podem concloure que el ritme que portem actualment no ens duu sinó a la catàstrofe:

         en forma d’enfrontament entre països rics i països empobrits,

         en forma d’immigració descontrolada, com un riu que creix per les pluges torrencials i que, desenganyem-nos, no podem aturar de cap manera;

         greuges comparatius cada vegada més accentuats, de tal manera que acabarem que no podrem ni viatjar perquè hauríem d’anar a països miserables, explotats per la globalització.

 

Els països pobres tenen actualment el seu capital en la força de treball, i per tant, convé que globalitzem els mitjans de producció, exportant-los als països subdesenvolupats, per tal de repartir la possibilitat de producció de riquesa.

 

El procés de globalització va en contra de les economies petites i a favor de les grans.

Avui, estem reeditant un procés de colonialisme que crèiem que havíem abandonat.

Avui, construïm empreses subsidiàries a països tercers per tal d’oblidar que aquests mateixos països tenen les seves necessitats de creixement i que oblidem amb tanta facilitat.

 

Que busquen les nostres empreses i inversions en països tercers?

         no regulació laboral,

         no regulació de drets

         sí a la mà d’obra barata,

         sí a l’abaixament de costos,

         perquè després puguem consumir als mateixos preus o encara més baixos,

         mentre desatenem les necessitats de creixement dels països i de les persones que viuen en la misèria.

 

Aquest corrent actual, de pensament únic, està inspirat en un missatge de Mateu (13,12): “Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda”. Passatge que ha estat interpretat de manera tendenciosa, perquè Jesucrist no volia pas dir-ho en el sentit apuntat pels economistes del neo-liberalisme. O bé, aquella altre pensament, inspirat en la paràbola del ric i Llàtzer: “Si omplim la taula dels rics, algunes engrunes cauran a la taula dels pobres”.

 

            Avui, més aviat, ens caldria destapar-nos els ulls i descobrir quina és la voluntat de Déu per a la humanitat, per al conjunt del seu poble, que s’ha afillat i ha cridat a la plena salvació en Jesucrist: “Feu que hi vegi!”, hauríem de cridar i, com el cec Bartimeu, insistir en el procés d’alliberament per tal de poder seguir Jesucrist en les nostres vides.

            El cec no dubta a cridar la veritat: “Fill de David”, és l’únic que veu la identitat del Crist, mentre els altres estan encegats per l’èxit, per la multitud que ofega els seguidors de Jesús. El cec és l’únic que hi veu i nosaltres, en un món tan ofegat per la recerca de l’èxit i el benestar, per sobre de tantes altres premisses com són la justícia, el bé i la veritat, ens deixem portar també per la recerca del màxim guany, aparent, en detriment de la voluntat de Déu.

 

I, quina és la solució?

La utopia és l’única medecina.

La utopia passa per fer gestos simbòlics, per accions que fan sacsejar l’opinió pública i fan que molts actuem, pensem i canviem el nostre pla de pensament.

            El mercat, com a únic regulador de la vida, no és l’única possible solució, ni tampoc les grans institucions com l’ONU, la CE o els bancs i menys les borses.

            Convé que passem a una societat informada, desperta, que coneixent la realitat, actua sobre d’ella.

            Avui dia, la informació està distorsionant i deformant la realitat, la instrumentalitza i en fa un ús partidista, a favor només de passar bou per bèstia grossa i fer que posem la nostra atenció en punts secundaris i no en els realment importants.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s