NOMÉS DÉU ENS POT SALVAR

Déu ens salva

Is 53,10-11; Sl 32; He 4,14-16; Mc 10,35-45

                                                                                                     

            Jesús desvia l’atenció en l’Evangeli sobre el qui és el més important, no del qui té més poder sinó del qui més s’assembla a Jesús mateix. Aquí es troba el veritable criteri per a posseir la vida eterna.

            Els dos fills de Zebedeu afirmen un ‘Yes, we can – si ho podem fer’ i es posen als primers de la llista. Jesús ho sap i per això pren importància el diàleg que mantenen avui.

            I aquella discussió acaba amb un ‘com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom’ (Mc 10,45).

            En aquest últim verset tenim la clau d’interpretació, no tan sols de l’Evangeli d’avui, sinó que podem dir de l’Evangeli sencer i, fins i tot, de la nostra pròpia i entera vida: si la fem de la nostra vida un servei, és aleshores que la nostra vida pren sentit i valor als ulls de Déu, que en definitiva, és el que compta.

 

            Avui, dissabte 17 d’octubre, una gran manifestació ha recorregut els carrers de la capital espanyola reclamant que les lleis que es dictin tinguin en compte la vida humana en el seu caràcter sagrat i inviolable. Com aquella creació més alta de Déu ha d’estar protegida, recolzada i acompayada pel corpus legislatiu.

            També celebrem la diada del Dòmund, de pregària i col·lecta solidària amb les missions i no ens ha de deixar de sorprendre com el nostre país, que es troba d’entre els primers que varen rebre la predicació evangèlica, també es trobi entre els més punters en la destrucció de la vida humana, reduïda a un caprici, a un desig, a un gust o una opinió dels que estan de pas i no recordar que la vida té un caràcter inviolable, sagrat i irreductible en ella mateixa.

            L’Evangeli ens diu que serem tant i més fidels a la paraula de Crist en tant en quant ajudem a protegir la vida dels més febles, les mares i els infants que no veuen la llum i creem lleis que vagin en aquesta direcció i no en les del camí de la destrucció i de la negació del sentit de la vida.

            No obstant, en el Dòmund, volem ser propers dels missioners en països difícils perquè si bé és veritat que tenim molt de treball de transformació i una gran missió a dur enmig de la nostra societat, també és veritat que ens sentim solidaris d’aquells missioners que anuncien l’Evangeli en situacions difícils i una mica d’allò que Déu ha posat a les nostres mans, pot alleujar-los les dificultats.

            També el nostre país és lloc de missió i la primera missió i el primer missioner hem de ser cadascú de nosaltres: no ens podem quedar aturats ni callats, especialment en aquests temes que posen en entredit la correcció de la valoració de la vida humana mateixa.

            Som el que pensem que som. Les lleis no tan sols condueixen i ordenen sinó que també eduquen. Avui estan creixent entre nosaltres noves generacions de joves que, lluny de la fe cristiana, consideren que la vida humana és alguna cosa que es pot menystenir i menysprear.

La nostra paraula ha de ser clara i neta: la vida humana no és negociable.

            Fixem-nos en Jesús: ell no demana sacrificis humans, ell no diu que siguin els altres els qui facin un gest de valentia i de generositat, sinó que ell dóna la vida per nosaltres.

            Ell paga el preu de rescat per tota la humanitat.

            Calia pagar un preu? Doncs sí, perquè la humanitat, des de la primera caiguda, viu en el pecat i no podem ser agradables davant de Déu. Només Aquell que dóna la vida i mostra als altres de fer el mateix, pot reconciliar-nos amb Déu, perquè Ell cregui que realment podem valer alguna cosa, no per allò que som o fem, sinó perquè Crist ha donat la vida perquè nosaltres tinguem vida per sempre i ja no facin falta sacrificis humans, com els que es fan avui en nom de les guerres, de l’avortament, de l’economia… Crist ha pagat una vegada per tots perquè tots nosaltres tinguem vida i no pensem que la nostra vida no val res sinó que justament en la vida i en el sacrifici de Jesucrist, tenim vida eterna.

l’innocent – el net de culpa – el que ens porta la salvació de la part de Déu

            Acostem-nos a Ell, doncs, perquè és l’únic que compta en definitiva. En Crist, en la seva vida i en el seu Evangeli prenen valor la nostra vida, però també la nostra mort; els èxits però també els fracassos; les caigudes però també poder-se tornar a aixecar.

 

Dos exemples de com el Déu de Jesucrist ens salva.

            1. Un antic company d’estudis, en Michel del Camerun, que havia acabat el doctorat en informàtica, tenia por o, més ben dit, estava terroritzat perquè havia de tornar al país i allí, l’enveja dels de la seva tribu i el seu poblat podia fer que el bruixot li enviés un mal d’ull i li esguerrés la vida sencera.

            Una mentalitat així només és possible per a aquell que viu lluny de la fe cristiana i que creu que els poders d’aquest món poden realment governar sobre la pròpia vida i sobre la pròpia llibertat. La veritable imatge del Déu de Jesucrist ens salva de les falses imatges i ídols que ens esclavitzen davant dels poders humans.

            2. I el segon exemple és el de la multitud de mares que es veuen obligades a aniquilar i abandonar els seus fills. Una dona que passa per aquest procés no és mai més la mateixa, porta la marca d’un crim així durant tota la seva vida i més enllà, Déu, davant de qui tots haurem de donar comptes de la nostra vida i la nostra acció.

També aquí el veritable rostre del Déu de l’Evangeli ens salva, perquè omple de sentit la nostra existència, encara que per a alguns només es vegi un acte infanticida com una convenció, un acord que alguns han pres i que converteixi la legalitat en moralitat. La missió comença també a casa nostra i només serem capaços de dur-la a terme si ens deixem imbuir del mateix Esperit de Jesucrist: Déu ens salva i ens vol fer conèixer la veritat, no pas amb el sacrifici dels altres sinó amb el nostre propi sacrifici i entrega perquè els altres tinguin vida.

És el que va fer Jesucrist. És el que fa Jesús en la missa quan ens alimenta amb el seu Cos Ressuscitat. És el que farem nosaltres, quan haurem rebut la Sagrada Comunió que ens posa en sintonia amb aquell que ens ha creat, ens ha donat la vida i ens ha cridat a una existència plena de fe, d’esperança i de caritat.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s