QUINS SÓN ELS DIMONIS QUE HEM D’EXPULSAR DE NOSALTRES?

            Avui, Jesús a l’Evangeli es troba en campanya contra el mal i contra les temptacions de tota mena i es dóna el cas d’aquell que expulsava dimonis en el seu nom, tot i que, de fet, no era dels seus.

            Avui convé que ens demanem la gràcia de discernir quins són els esperits que són en el nostre interior i que ens separen de Déu, que és la nostra plenitud i la nostra felicitat. Quins són els dimonis que ens separen de nosaltres mateixos, que ens divideixen?

 

            Com diu Sant Agustí: ‘la nostra ànima està inquieta i insatisfeta, i no s’atura fins que no reposa en Déu’.

            I és així com en la nostra manera de viure actual anem corrent d’una banda a l’altra i no tenim temps per a nosaltres mateixos. Pensem que sempre les coses ens han d’anar bé i sortir tal i com nosaltres volem, però no és així, la vida és molt més complexa i està sembrada de malaltia, d’imperfecció, de mort. Però res no ens ha de separar del Crist.

            El mal existeix en el món, i aquest és un misteri de tenebra, certament.

La tenebra ens pot prendre, en certs moments de la vida. Podem arribar a pensar que no hi ha res a fer, que el món no té sentit, que només val la pena que mirem de sortir-nos-en per nosaltres mateixos, que trobem la nostra pròpia salvació, sense comptar en els altres.

L’egoisme campa en el nostre món. De fet, nosaltres, si no vigilem, caiem igualment en un egoisme cada dia més fort i més potent que ens separa dels altres. Aquest és l’esperit maligne que ens divideix de nosaltres mateixos i que no ens deixa ser feliços i, molt menys, de trobar-nos amb Déu.

Tots necessitem una idea clara per avançar en la vida i en l’amor.

            Com el jove que no la té i que comet un crim i és a la presó. Què s’ha trencat en el seu interior per arribar a aquest punt? Què és el l’ha apartat de la seva autèntica llibertat? Quina presó interior s’ha construït per tal d’ensorrar-se en el mal?

            Però nosaltres creiem en el Crist, creiem en el Déu de Jesucrist i, encara que no l’entenguem del tot, encara que no sigui del tot comprensible per a nosaltres, avancem en un misteri de llum, i no en un misteri de foscor, de tenebra i de confusió, com moltes vegades ens trobem enmig de la vida.

            Nosaltres hem estat creats per a la vida i per a l’amor. Des d’un inici, molt abans dels temps, Déu ens ha creat perquè ens ha estimat primer. A l’igual que cadascú de nosaltres som fills dels nostres pares, també som fills de Déu.

            I si som fills de l’amor dels nostres pares, justament perquè els nostres pares s’han estimat, també som fills de Déu, perquè el Pare ens ha estimat a nosaltres primer. Ens ha donat la vida i ens ha posat en l’existència, perquè fruïssim, primerament, del seu amor.

            Nosaltres, cadascú, som l’amor de Déu encarnat. Som vida i som amor.

           

            Quina alegria no sentiu les mares quan engendreu una nova vida?

            I quina profunda tristor quan aquesta vida no arriba al seu terme?

 

Les dones, sabeu?, heu tingut més fills fins i tot dels que heu conegut, perquè molts embrions, en el seu cicle biològic i al llarg de la vida, no han prosperat. Aquests també són fills de l’amor i fills de Déu; i les mares, i els pares també, els retrobareu el dia en què siguem cara a cara davant de Déu, el nostre pare i creador i us alegrareu perquè tindreu una família molt més gran del que us podíeu arribar a pensar. Tota ella serà fruit de la vida i de l’amor que ve de Déu.

            Recordeu aquella oració del casament: ‘perquè estimant la família de la terra, els esposos se’n preparin una de definitiva en el cel’.

L’Església sempre ha tingut una intenció especial de protecció de la vida, que avui em permeto de recordar, i més fortament en els moments més delicats i febles de la vida mateixa: abans del naixement i en la decrepitud de la vellesa.

           

Perquè Déu ha creat l’home per a la vida i no per a la mort. Per això ens ha rescatat en la resurrecció de Jesucrist en la que nosaltres creiem profundament i que hi volem creure cada dia amb més intensitat i la volem aplicar a tots els aspectes de la nostra vida que ens acaben separant de Déu i, per tant, que ens separen de la vida i de l’amor.

 

Estimats.

            Déu ens ha creat per a la felicitat. ‘Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat’ (1Tm).

            Per això, lluny de nosaltres tot pensament que ens entristeixi, ens tanqui en nosaltres mateixos. Lluny de nosaltres tota idea que ens separi del Crist que tant ens estima, perquè ell ha donat la vida per nosaltres, perquè nosaltres visquem per sempre.

            Nosaltres serem tant i més feliços com més posem la nostra confiança en el Déu que ens estima; en tant que sigui l’Esperit de Déu el qui visqui en nosaltres i no d’altres esperits que ens aparten de la nostra felicitat i plenitud.

            Avui celebrem l’eucaristia perquè, sense anar més lluny, sigui Crist mateix qui ens alimenti, ens doni la seva vida i acompleixi la nostra felicitat.

            Deixarem passar aquesta oportunitat única?

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s