ADVENT 2009

EL SENYOR HA VINGUT. EL SENYOR VE. EL SENYOR VINDRÀ

 

            Ja hi tornem a ser, d’aquí a un mes Nadal.

El temps de l’Advent ens posa en sintonia amb l’espera de l’esperança.

Perquè els cristians som persones d’esperança, malgrat que hi ha tantes coses que ens fan desesperançar.

La nostra història mira endavant, cap al seu acompliment i la seva finalització en Jesucrist.

Déu, que va crear el món a través del seu Fill únic, el Verb etern, també ens hi va crear a nosaltres, a la seva imatge i semblança, és en Crist en qui trobem des de sempre la nostra inspiració, el nostre model, la nostra meta i la nostra fi.

Ens preparem per a la seva vinguda.

Per això anem d’Advent en Advent, fins a la trobada definitiva amb el Crist, quan Ell vindrà a clausurar la nostra història, la personal però també la general, la de la humanitat i la del món.

El nostre caminar, la nostra vida, és un avançar pel camí de la nostra existència fins a trobar-nos amb el Regne Etern i, mentre siguem en aquesta terra, continuar en la fidelitat de l’Evangeli i en la plenitud del Regne, alimentats pels sagraments de l’Església, sagraments de pau, de felicitat, de plenitud i d’amor, perquè són els mitjans pels quals Déu continua acompanyant, ara i sempre, la seva Església que pelegrina encara.

 

Avui, més que mai, urgeix viure l’esperit del Advent. Ens envolten per tot arreu manifestacions de crisis: crisi de l’esperit humà, crisi de les fites que s’havia marcat la humanitat, crisi d’un creixement continu, accelerat i sense mesura; crisi de confiança en el que pot l’home i les seves institucions.

Hi ha crisi de confiança en els governs, en els règims, en les associacions, en els models polítics i econòmics, hi ha desconfiança entre els pobles i les nacions, hi ha fins i tot incredulitat en els líders espirituals, hi ha desil·lusió, hi ha desesperança perquè hi ha fam i mil formes de iniquitat, d’injustícia, de violència i de mort.

Hi ha un sentir col·lectiu segons el qual el nostre present és de no-futur. Hi ha incertesa, hi ha pèrdua del sentit de la vida, hi ha angoixa,  mentalitat de viure en temps difícils en tots els àmbits del quefer humà.

I no obstant això, la litúrgia catòlica, en aquest temps de Advent ens convida, una vegada més, a l’espera de l’Esperança, al compromís i construcció de temps millors, perquè la societat i l’acció humanes que no es construeixin segons l’Evangeli de veritat i d’amor, no duren i cauen, i acaben entrant en crisi i provocant encara més dolor i sofriment del que, en un principi, volien evitar.

Un Advent carregat d’esperança.

            Esperança en un món millor, que ha de venir, que ja és entre nosaltres, perquè el Regne ja és en nosaltres i s’obre pas amb violència, amb força, malgrat els obstacles que nosaltres mateixos li volem posar, encara que no ens n’adonem.

            Advent d’esperança perquè és en Crist en qui tenim la nostra plenitud i en ell la finalització tant de les nostres vides com també de la història humana.

 

            Per això els cristians no tenim por del judici, perquè sabem que aquell dia ‘aterridor i gloriós alhora en què passarà el món present i arribarà el Regne definitiu’ no ens pot sorprendre com un lladre en la fosca, sinó que nosaltres hi anem ben preparats, amb el cor i l’ànima a punt, amb l’ajut de la Gràcia dels Sagraments de l’Església que, d’una manera especial, rebrem en aquest temps de Gràcia i de l’Esperit Sant que és l’Advent.

 

Per això, en aquestes setmanes hi haurà alguns objectius comunitaris:

1.      Primer de tot, posarem en marxa la Campanya de Solidaritat, que durarà fins passat Reis, amb la venda de les butlletes per al Sorteig de Reis i l’entrega de premis a la missa del darrer dissabte de gener i el sopar de germanor.

La Caritat no pot estar en crisi entre nosaltres i per això mirarem de destinar-hi, personalment, entre 40 i 50€ per als nostres germans del Burundi. N’informarem a bastament a través del Full Parroquial.

2.      Mirarem de prestar-nos voluntaris per a la venda de butlletes o per passar a buscar col·laboracions als comerços, botigues o industrials de tota mena, perquè l’objectiu bé s’ho mereix. Passeu pel despatx.

3.      El nostre propòsit de conversió, perquè l’Advent no sigui en va, sinó que la Gràcia de Déu pugui actuar en nosaltres i en les nostres actituds quotidianes.

4.      I, per acabar, rebrem el sagrament de la Confessió que, comunitàriament, celebrem el dissabte abans de Nadal, perquè el Senyor trobi el nostre cor ben net, a punt i endreçat, com un pessebre on Ell hi pugui venir a fer estada.

5.      En aquest sentit, repartim dissabte vinent el llibret preparatori, a les famílies que ho han demanat, per als infants i per als qui no ho són tant.

La Parròquia i jo mateix desitgem que aquest Advent 2009 ens ompli d’esperança, d’un alè sempre renovat per a fer possible la nostra Esperança: l’Evangeli de Jesucrist entre nosaltres, viscut i anunciat per nosaltres, per a la construcció d’un món millor, més just, més humà, segons el voler de Déu.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Litúrgia i culte. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s