SEGON DIUMENGE D’ADVENT – C

Sant Pau Fl 1:4-6; 8:11 ens ha proposat meravellosament un pla per a aquest advent d’espera, d’esperança contra tota desesperança.

            L’advent és temps d’esperança, ho sabem, perquè les coses d’aquest món no ens poden satisfer de cap manera i, parlant als cristians de Filips, en canvi, avui ens parla a nosaltres i, ho pot dir amb totes les lletres? Vegem-ho.

                Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.

Per tant, Sant Pau em recorda i em demana com i de quina manera he contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui?

Sóc realment conscient que en la meva vida i en la de la meva família, s’hi juga el Regne de Déu o només em satisfaig a mi mateix dient-me que Déu n’hi do, que ja ho faig prou bé, que si tothom fes com jo tot aniria de perles?

            Estem preparant el Nadal, és a dir, la celebració del naixement del Crist, el Senyor. Per a fer-ho posem a punt casa nostra, ens farem regals, prepararem sopars i dinars de tota mena i amb totes les colles hagudes i per haver.

I anirem a missa i rebrem la comunió, combregarem, certament, perquè el Nadal és festa solemne i en ella meditem com Déu s’ha pres tan seriosament el món, la humanitat, la meva vida, que ha decidit prendre part en la nostra manera de ser, en la nostra pròpia existència.

No es tracta d’un costum, ni d’una tradició, sinó de la trobada que Jesús vol tenir amb mi.

Imaginem-nos que tenim un amic que viu lluny, a cinc mil quilòmetres de distància, molt lluny. De costum i durant l’any ens podem trucar algunes vegades, potser ens enviem algun mail, però si arriba l’ocasió i ell o jo passem a prop, ens avisem, perquè tenim ganes de veure’ns, de parlar, de trobar-nos, d’intercanviar vells records. I per al meu amic, també per a mi, seria imperdonable deixar passar l’oportunitat dient que ja ho trobarem un altre dia, que ja ens escriurem o trucarem.

Un tal comportament només significaria que volem deixar de cultivar la mateixa amistat i que millor que ens perdem de vista.

En molts casos passa això amb Jesucrist. Ara que ve Nadal ens pensem que perquè Déu és bo, perquè ens estima, perquè ens perdona, perquè ens salva, així, com en general, ja n’hi ha prou. Ja en tinc suficient de tenir-lo a cinc mil quilòmetres de distància, però no és així.

Jesús no em vol tenir a distància, sinó que vol ser amic meu i m’ho ha dit en l’Evangeli: ‘ja no us dic servents, sinó amics, perquè a vosaltres us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare’ Jn 15,15.

Ens continuava dient Sant Pau Fl 8,11 I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist’

           

Jesús vol néixer en el meu cor, en la meva vida, vol renovar i purificar tot allò que en mi hi ha de foscor, de pecat, de mal. No n’hi ha prou de creure que jo ja sóc cristià, que jo ja vaig ser batejat o, com diu aquell, que jo ja vaig anar a missa de petit i ho tinc per avançat, sinó que Jesús vol tenir una relació personal amb mi i no a cinc mil quilòmetres.

            El Crist vol néixer novament en mi. I per què?

            Doncs perquè, si Déu és sempre el mateix, jo sí que canvio, muto, evoluciono, em metamorfoso, el temps passa i, si no vigilo, la meva amistat amb el Crist es va distanciant fins a tenir-lo massa lluny perquè el meu amor per ell es pugui alimentar de l’amor que té ell per a mi.

 

            Per això, en aquest temps d’advent miraré de complir, almenys, amb els objectius comunitaris:

1.    Amb la campanya de solidaritat, que em converteix en germà dels més pobres d’aquest món, donant entre 40 i 50€ per a poder ajudar els que ho passen molt pitjor i poder obrir el camí als nostres germans en la fe que sí que tenim a cinc mil quilòmetres però sabem que, en canvi, són els que ens obriran les portes del cel. O no!

 

2.    Amb la recepció del sagrament de la penitència, el dissabte 19, perquè el meu pessebre interior estigui a punt i ben desenterenyinat per a rebre el Salvador, el Fill de Déu, que ve a néixer en el meu cor. Deixaré de banda les consideracions humanes i m’aniré a trobar amb Jesús mateix, en la persona del sacerdot, del mossèn, per confessar la meva fe i les meves mancances. Jesús només em demana que li doni els meus pecats, perquè ell els pugui destruir i d’aquesta manera jo tingui el coratge de tornar a començar.

 

3.    Acompanyant la Mare de Déu, que em porta el Salvador. Ella que, abans de concebre’l en el seu cos ja l’havia concebut en la seva ànima Mestre Eckhart ens dóna també a nosaltres la possibilitat de rebre’l en la nostra ment, en la nostra sensibilitat, en els nostres sentiments, en les nostres conviccions i en la nostra fe.

 

Sant Pau, que és de qui n’hem seguit avui el seu fragment de la carta als filipencs, també prega per nosaltres, perquè ‘arribem purs i sense entrebancs al dia de Crist’ Fl 1,10.

Perquè ell és a prop, perquè ell s’acosta, perquè cada dia falta menys, perquè el Senyor vingui a clausurar la nostra història, a exercir el seu veredicte i a nosaltres ens concedeixi la recompensa d’haver restat sempre fidels a la seva paraula i al seu Regne.


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s