Esperem vostra vinguda. (IV Advent C)

1a part inspirada en la de Mns. Jesús Sanz Forests, ofm, arquebisbe electe d’Oviedo

 

            Ens anem acostant al veritable esdeveniment que ha marcat la història dels homes: aquell dia en què Déu va deixar d’enviar-nos més missatgers per a fer-se Ell mateix missatge i missatger alhora. Portador i portaveu d’un projecte amorós pel qual tornava a estrenar el somni truncat i fallit pel mal ús de la llibertat dels homes.

            Aquesta va ser la Pasqua de la seva Nativitat, frontissa i xarnera entre la pasqua de la Creació i la pasqua de la Resurrecció.

            Però en aquest quart diumenge d’Advent, últim graó abans de Nadal, se’ns presenta a Maria com contrapunt d’obediència i fidelitat. Hi ha formes de respectar Déu, que en el fons són maneres elegants de tenir-lo sota control perquè no influeixi ni modifiqui la nostra vida real.

            Aquesta era la pretensió del rei Acaz: no volia temptar a Déu, ni importunar-lo, deixant-lo on s’estava: en el nimbe dels núvols i en les seves tasques divines. Però el profeta no aplaudirà aquest respecte que en el fons menysprea, aquesta veneració que acaba ignorant.

            També a nosaltres se’ns ha anunciat aquesta Bona notícia prome­sa: Déu, sense deixar de ser l’Altíssim, serà un Déu-amb-nosaltres, un Déu que ha volgut acam­par en el nostre sòl, parlar el nostre llenguatge, sofrir els nostres do­lors i alegrar-se en les nostres alegries.

            Ell podria haver triat d’altres camins per a manifestar-se a la humanitat, però si fóra Déu i no estigués amb nosaltres, seria una divinitat llunyana, opressora o inútil.               Si estigués amb nosaltres però no fos Déu, estaríem davant d’algú bondadós però totalment incapaç d’accedir als secrets del nostre cor i de la nostra his­toria, on la nostra felicitat es fa i es desfà.

            En canvi, Déu és amb nosaltres perquè nosaltres estiguem amb Ell i amb tots els que estima, perquè puguem estar amb Ell sense límits.

 

Maria de Natzaret

            En aquest horitzó apareix María, com algú que es va fiar de Déu, que li va deixar ser Déu, en aquest immens misteri de la nostra llibertat humana i de la condescendència divina, consentint que la seva Paraula eterna es fes biogràfica en l’entranya de la seva història de dona creient.

            María va co-protagonitzar el primer Advent i va rebre la missió al peu de la creu de co-protagonitzar tots els Advents des de la seva intercessió maternal cap als germans del seu Fill. Ens cal descobrir en aquest Nadal, que mai no molestem a un Déu que ha volgut estimar-nos fins a ser i estar amb nosaltres. I vam demanar que ens concedeixi tractar-nos entre nosaltres com som tractats per Ell: que acollint i contemplant al Déu-amb-nosaltres, puguem alhora ser també germans-entre-germans.

Maria i la seva comunió íntima amb Crist.

En efecte, en Maria tenim el signe més alt i més gran de l’opció que Déu ha fet per la seva humanitat.            No hi ha cap altre signe més alt  de l’amor que un infant, retrat i imatge de l’amor dels pares, que no es veu sinó en els fills.

            Déu ens ha estimat tant que ens ha donat el seu fill. No ja paraules ni imatges, ni grans ideologies, sinó el seu propi Fill nascut a Betlem i posat dins d’una menjadora per a ser menjar per a la seva humanitat.

            Veniu adorem-lo!

 

Com a felicitació per l’esdeveniment, comparteixo amb vosaltres una idea que em ronda pel cap, en aquestes vigílies de Nadal.

I és que no hi ha signe més patent i més real de l’amor que un infant, que no és res més que el senyal de l’amor dels pares. Si l’amor en si no es veu, en canvi sí que se’n veuen els seus fruits, que són els fills de l’amor veritable entre un home i una dona. Cap altra unió no ho pot fer possible.

 

Per això Déu també va triar aquest camí per donar-nos com a regal l’infant de Betlem. No tan sols ens va enviar profetes, o la Llei de Moisès o la Llei Natural o d’altres signes o miracles, sinó que ens va donar el seu propi fill, fruit de l’amor de Déu pel seu poble, per la seva humanitat, que Ell ha creat i que ha redimit, ja no per un joc de mans, sinó per l’entrega amorosa del seu fill, convertit en un nadó indefens que contemplarem novament en el portal de Betlem.

 

Que tingueu tots un Sant i Bon Nadal.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s