DE LA BARDISSA A LA FIGUERA – II

HOMILIA DEL TERCER DIUMENGE DE QUARESMA. 7 DE MARÇ DE 2010

 

 

Sant Pau ens ha dit molt clar que ‘la vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres, ja que ens trobem a la fi dels temps’ (1Co 10,11). Ens cal reaccionar, ens cal convertir-nos, perquè els temps s’acaben, arriben a la seva fi i, per tant, també arriba el moment de trobar-nos cara a cara amb Déu, el nostre Creador i el nostre Senyor.

Curiosa, de fet, aquesta traducció de la BCI ‘la fi dels temps’, diferent de la versió litúrgica ‘els temps passats s’encaminaven cap al temps que vivim’. Una traducció – traïció, que perd un tant o un molt la seva força, ja que frena l’empenta interpretativa i la situa en el present finit més que no pas en el futur infinit de Déu.

I és que cal posar-nos en alerta, perquè els temps s’acaben i que ajuda a interpretar millor l’advertiment que ens feia Jesús a l’evangeli.

 

Per això, l’Evangeli d’avui és el que acaba amb la figuera estèril.

            Jesús és interpel·lat per la gent a propòsit de dos desastres que s’han produït recentment: l’esfondrament de la torre de Siloè, que va matar una vintena de persones, i l’escarment que va propinar Pilat a uns revoltats.

            Curiosament Jesús no entra ni a justificar ni a condemnar uns actes tan violents i, aparentment, tan injustos i només adverteix: ‘si no us convertiu, tots acabareu igual’ i, com a imatge, la figuera. Si no dóna fruit, ja la podeu tallar.

            En aquest començament de 2010 ens han assolat uns quants esdeveniments que han sotraguejat, mai millor dit, el nostre món intercomunicat i globalitzat: els terratrèmols devastadors d’Haití i Xile, el tsunami de Xile mateix, l’esllavissada a Uganda, les inundacions a França i a Andalusia. Tots aquests desastres naturals, a més a més de les altres víctimes de la injustícia humana: 30 mil avortaments a Catalunya l’any passat, 1 milió de persones que moren de fam, de malària, 2 milions de la sida i les més de 30 guerres i conflictes armats que continuen matant gent i destrossant països aquí i allí.

            Jesús ens avisa: ‘tots acabareu igual’ i és que l’important per a Jesús és que el Regne de Déu és aquí, que cal convertir-se i no perdre més el temps. Les coses materials d’aquest món són limitades i caduques, no porten més enllà del món mateix i els diners només serveixen per a la relació de negocis aquí i allí, però en principi, poden fins i tot ser un obstacle per a guanyar-se el Regne del Cel.

 

            I dic ‘en principi’ perquè, com ens diu també la paràbola de l’administrador astut, (Lc 16,1-12) ‘cal servir-se del diner enganyós per a fer-se amics en el cel’ o ‘reunir tresors al cel’ (Mt 6,20) amb el nostre treball i compromís aquí a la terra.

 

            Qui sóc jo, doncs, què som nosaltres, qui sóc jo: una bardissa ardent o una figuera estèril? De fet, i no cal enganyar-se ni deprimir-se, hi ha un gran ventall entre l’una i l’altra.

L’una és la bardissa, l’ànima que s’encén a la recerca de Déu, de la seva voluntat i del seu compliment, en qui jo trobaré la meva plenitud i la meva felicitat. Déu m’ho dóna tot, no em pren res, per això, tot i que m’encengui, tot i que em fatigui, em cansi, m’esgoti, em torno a posar a to, descanso, reposo, em refaig i torno a començar. Trobar-me en la sintonia divina m’implica una gran capacitat de recuperació energètica, anímica, moral, fins i tot econòmica.

Quantes vegades no he tingut l’experiència que ‘audaces fortuna iuvat’? i que com més m’arrisco a favor de l’Església del Senyor, més capacitat tinc després per a continuar treballant i apostant per la realització del seu Regne aquí a la terra. Paraula de Rector.

            L’altra és la figuera estèril, que ocupa la terr sense donar fruit i sense satisfer el Senyor, Pare i Creador. Com a conseqüències de la ganduleria, la mandra, la manca de possibilitats i de rendiment, la desídia, l’autosuficiència i l’autoengany que ens fan creure que sols ens en podem sortir, que no necessito ni Déu ni els altres i que amb el propi individualisme i egocentrisme, vaig bé per la vida i que, encara, Déu m’ha de donar les gràcies perquè ‘jo no sóc com els altres homes’ (Lc 18,11).

            Jesucrist ha vingut a cridar els pecadors i no aquells que es pensen que ja són justos i que, per tant, tampoc no necessiten a Déu ni tampoc la redempció del Senyor. Jesús ha donat la vida per mi i jo necessito, igualment, trobar-me amb aquell que m’ha creat a la seva imatge i semblança perquè cada dia m’acosti més al real compliment de la seva voluntat, on jo tinc la meva felicitat i la meva pau.

 

            Som a mitja quaresma. Diumenge vinent sera el diumenge laetare, alegreu-vos, perquè hem traspassat la meitat de la quaresma i el Senyor se’ns acosta a nosaltres, perquè ens vol fer conèixer a l’esperança que ens ha cridat. La missa de diumenge vinent estarà tenyida d’alegria i d’un nou buf que ens empenyerà fins a la trobada amb el Senyor, patit i ressuscitat.

            Serà igualment aquest proper dissabte, quinze dies abans d’entrar en les celebracions de Setmana Santa i del Ram, en què la nostra parròquia ens proposa de rebre el sagrament de la penitència. Aprofitem les ocasions que l’Església ens brinda i no ens deixem prendre per la desídia, per la mandra espiritual.

 

            És moment de revisar els nostres propòsits de conversió, de demanar-nos com portem aquells objectius que vàrem demanar en començar el desert quaresmal i com podem encara posar-hi una mica més d’èmfasi, perquè la voluntat de Déu es vagi fent realitat en nosaltres, de manera efectiva i real, per l’oració, el dejuni i la caritat.

            El cristià és aquell que no es demana què és el que Déu ha de fer per ell o que és el que l’Església li deu, sinó que és aquell que afirma què és el que ell mateix pot fer per Déu i per la seva Església. Què és el que encara puc fer i no faig. La vida cristiana és d’un continu creixement i insatisfacció, a la llum de la Paraula de Déu i amb l’ajut alimentici dels seus sagraments, en especial de l’eucaristia.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s