El Pare, el Fill i l’altre Fill

HOMILIA DEL QUART DIUMENGE DE QUARESMA – LAETARE 2010
 
Avui, la Paraula de Déu ens situa en la tessitura de les relacions paterno-filials enmig de la família divina, de la qual en formem part tots els batejats.
Si la pregunta que ens fem avui és a veure amb quin dels personatges ens identifiquem, en canvi, el Pare és sempre el pare i continua actuant de forma desconcertant:
         donant a cor què vols al fill que li demana allò que encara no és seu;
         esperant contra tota esperança, a veure si un dia es produeix la retrobada;
         acollint sense reserves aquell que pensava que era mort i ha tornat a la vida;
         acceptant sense embuts les disculpes i la petició de perdó d’aquell que l’ha menyspreat i deixat de banda;
         sorprenent-se una vegada més per les actituds de l’altre fill, el que és a casa i que no sap que la més gran recompensa és, justament, estar en companyia d’aquell que l’estima i en qui tenia tota la confiança;
         el Pare és, finalment i sempre, el pare: el qui ho dóna tot, el qui ho perdona tot, el qui dóna la nova oportunitat de començar.
 
Al nostre món li agrada de viure sense el Pare, lluny de la presència, de l’acció i de la paraula de Déu, que guia el nostre camí per la senda del bé i de la veritat i, com a tals, de ben segur que ens faran lliures.
El Pare-Déu vol la nostra felicitat, la nostra pau, el nostre futur i la nostra vida, perquè siguin plenes, robustes, i carregades de benaurança, fins i tot i encara que el Pare hi surti perdent. Ell té molt més fons que el nostre per aguantar qualsevol embranzida.
 
El patrimoni del cristià és la sang de Jesucrist. Aquella que tantes vegades malversem i malgastem al llarg de la nostra existència, que ens pensem que és nostre i que en podem fer el que vulguem i, en canvi, resulta que només s’ha posat a les nostres mans, perquè ens renti de les culpes i perquè ensenyem als altres a fer el mateix.
La saba de la reconciliació és la que comunica el Pare, el Fill i l’Esperit Sant fins arribar a nosaltres, sagramentalment, i inundar el nostre interior amb la plenitud de la Gràcia que Déu ens ha fet.
Els creient rebem el missatge de reconciliació que ens ve de Déu. Aquest missatge ens permet de representar, en el teatre de la vida, cadascun dels papers de la paràbola:
         com a fills pròdigs, que tantes vegades som, hem d’aixecar-nos i posar-nos en camí cap a la Casa del Pare;
         com a pares, hem de saber acollir una vegada i una altra els esgarriats;
         com a germans grans, no ens ha de recar de veure ni la generositat paterna ni l’amor dels fills als seus pares.
 
Al contrari, la joia i l’alegria de sentir-nos perdonats, de saber perdonar i que aquest perdó sigui real, efectiu, que esborri del nostre cor la rancúnia i el pecat, i ens torni immaculats, de manera que puguem tornar a començar, per tornar a rebre, quan calgui, el perdó per les nostres culpes.
La misericòrdia ens fa sortir de la misèria del pecat, fa trencar les cadenes de l’esclavatge d’Egipte, de la qual el Senyor ens allibera.
Amb llibertat, amb la joia de Déu, serà més fàcil de no forjar-nos noves cadenes i nous esclavatges i guanyar-nos la Pasqua.
No ens sabrà greu de penetrar en el fons de nosaltres mateixos, ni constatar que som pols i cendra, perquè només així podrem sentir la veu interior que invita a prendre el camí de retorn per poder entonar amb Jesús el cant del matí de Pasqua:
‘He ressuscitat, m’he retrobat amb vós’.
El drama del germà gran de la paràbola és que en no acceptar la vida com a dimecres de cendra, de renúncia I humilitat, ni va veure de lluny la Pasqua, ni tan sols va poder arribar a aquesta dominica Laetare.
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s