TU ASSASSINA, QUE NOSALTRES NETEGEM LA SANG

homilia del 21 de març de 2010

 

            A les portes de la Setmana Santa, la litúrgia ens convida a rebre, una vegada més, l’evangeli del perdó a la dona adúltera.

            És curiós adonar-se que l’Evangeli no posa molt d’èmfasi en els pecats comesos a causa d’una sexualitat mal entesa o mal viscuda, podríem dir que segurament és causa que el que l’interessa a Jesús és el cor de les persones i les actituds que en brollen.

            Jesús té unes paraules molt dures (Mt 5,27-30) referents al divorci i a l’adulteri, tan dures i alhora tan clares, que encara avui continuen marcant el pensament referent al matrimoni i a la fidelitat, enmig d’una societat adúltera, divorcista i avortista, com Jesús mai no hauria volgut.

 

            Avui potser les paraules que diré en aquest comentari de l’Evangeli de Sant Joan (8,1-11), el de la dona adúltera, sonaran fortes a les oïdes d’algú. Uns diran que el Rector no ha de ficar-se en aquestes qüestions, perquè pertanyen a la intimitat de les persones, però és que resulta que les actituds del cor tenen conseqüències externes, que afecten a la vida social, matrimonial i eclesial.

            Uns altres diran que el Rector no hi entén d’això, però resulta que el Sr. Bisbe m’ha encarregat la Secretaria de la Delegació de Família i Vida i dono classes universitàries sobre aquests punts que avui exposaré breument.

 

Per tant, no ens en volem desentendre, com si no en volguéssim dir res, al contrari. Resulta que, al contrari, les persones naixem a aquest món sexuades, som home o dona. Al llarg de la vida, la sexualitat es despertarà en l’adolescència i buscarà el camí per encaminar-se.

            Donar corda llarga als impulsos sexuals en aquella època, seria com deixar la persona portada pels seus impulsos més primaris. Sabem que, perquè una persona creixi en rectitud i en virtut, convé educar justament amb una mica de gana, de son, de fred, de cansament, de precarietat.

            Al contrari, en els temps actuals, temps de canvis, ens queixem massa socialment parlant, que en els últims vint anys, hem educat els joves en el corquèvols, corquèdesitges. Els pares us heu compadit dels fills i no els heu apretat ni exigit quan feia falta, no els heu demanat que estudiessin més, que complissin els seus deures i quan havíeu de pensar en allò millor per ells, pensàveu en el que volíeu vosaltres, el que hauríeu volgut vosaltres en la seva edat i no pas el que els convé a ells en la seva.

            I és que la sexualitat és la pedra de toc del comportament humà. Podríem dir: digue’m quina sexualitat tens, quin comportament sexual tens i et diré qui ets.

 

            Si una persona es dedica a tenir relacions sexuals amb l’un i amb l’altre, sense compromís, acorquèvols, i sense atendre a les conseqüències, podem ben dir que el seu comportament és d’un egoista que tira d’esquena.

            Si una persona –home o dona- ha de tenir un fill, s’ha quedat embarassada, i decideix que no tirarà endavant el seu embaràs, podem dir que algú es podrà refiar mai d’ella? Perquè quan un ésser petit i indefens necessitava dels seus pares, aquests se n’han desfet, sense tenir present que aquell era el fill que Déu els enviava.

            Perquè, encara que la llei ho permeti, encara que l’avortament es faci de la manera més discreta, aquella acció grava el cor de la persona i conforma una actitud profunda.

 

            Avui sabem que 30 mil avortaments s’han produït a Catalunya l’any passat. Són 30 mil noies i 30 mil nois que hipotequen el seu futur, que pugen amb uns fonaments basats en l’egoisme i no en l’amor. Són 30 mil persones que faltaran d’aquí a vint anys, per tirar endavant el país, sense les quals haurem de recórrer novament a la immigració de baixa formació, i continuarem essent un país que està a la cua d’Europa en innovació i progrés. Són conseqüències d’una societat basada en el dogma del sexe lliure i no en la sexualitat responsable. Una societat dogmàtica i inqüestionable en allò que per als partits polítics, és sagrat: el dret sagrat de la sexualitat lliure.

 

            Avui sabem que, gràcies a les noves lleis que fan legal allò que és immoral, es pot prendre la píndola de l’endemà com qui es pren un got d’aigua o una aspirina, però que un avortament no sigui visible, no vol pas dir que no sigui avortament.

            Davant del tsunami que representa una sempre més desenfrenada sexualitat social, amb les seves conseqüències en els més joves, el govern ha de posar cada vegada lleis que parin la patacada i que, de fet, provoquen cada vegada més víctimes.

            És com si en el tema del trànsit a les carreteres, quan veiem que hi ha molts accidents, enlloc de rebaixar la velocitat màxima, de posar controls i ràdars, del carnet per punts i tot plegat, enlloc de tot això, ens diguessin que podem anar a la velocitat que vulguem, perquè és la nostra llibertat i tenim dret a fer el que vulguem, que un altre s’encarregarà que allí no hagi passat res. Quines no serien les conseqüències, sinó el desastre més absolut?

 

            És el títol d’aquella pel·lícula de Quentin Tarantino: Tu assassina, que nosaltres netegem la sang (1997). I és que actualment només hi ha un dogma social que s’ha de respectar i al qual hem de sacrificar els nostres fills: el del sexe lliure.

 

            Les famílies cristianes sabeu que justament és l’amor viscut en família que dóna el veritable color a la sexualitat.

            Que els fills creixen en seguretat moral i amb fortalesa quan veuen que els pares s’estimen de debò i que superen totes les dificultats, totes les discussions, totes les desavinences, justament perquè s’estimen i perquè no pensen només en si mateixos, sinó que pensen més en l’altre, que no pas en la pròpia conveniència.

            Sabeu que, una sexualitat viscuda en l’egoisme, només pot portar a la solitud, a la desesperació, a la recerca d’una experiència cada dia més forta, perquè evidentment no em satisfà allò que trobo i continuo pensant més en mi mateix que no pas en l’altre, en l’amor que tinc per aquell que estimo i per la vida que dono als fills que Déu ens ha donat i ha posat sota la responsabilitat dels pares.

            Jesús ens ensenya a estimar de debò, amb un amor desmesurat, carregat d’entrega, de fidelitat, de sacrifici i que té, com a premi i herència, la vida feliç i plena aquí, i la vida feliç i eterna, allà.

            L’Església celebra el Dia de la vida aquest dijous, 25 de març, en els nou mesos abans del naixement de Jesús, en el dia en què se celebra la Concepció de la Mare de Déu. Que sigui Maria, la nostra mare del cel, qui ens ensenyi a viure i a estimar com només Ella ens estima.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s