D’UNA HOMILIA DE JOAN CRISÒSTOM, S.IV

homilia de divendres sant 2010

(s.IV. LH II p.433. Catequesi 3,13-19. SC 50,174-177)

 

 

            Vols conèixer el poder de la sang de Crist? Tornem a la seva profecia, tot fent memòria d’allò que la va prefigurar, expliquem l’Escriptura antiga.

            Moisès va dir: ‘Mateu un anyell que no tingui més d’un any, preneu de la seva sang i en poseu als dos muntants i a la llinda de les cases’.

            Què dius, oh Moisès? És que la sang d’un anyell pot alliberar l’home racional?

            Certament, es pot respondre, però no perquè sigui sang, sinó perquè ella és imatge profètica de la sang del Senyor. Per això, i amb molta més raó l’enemic passarà de llarg sense fer mal, si veu, no la sang simbòlica a les portes, sinó la sang veritable, resplendent en els llavis dels fidels, com si fossin les portes del temple de Crist.

           

Vols examinar encara un altre poder d’aquesta sang?

Primer vull que miris el lloc des d’on va córrer i la font de la qual va brollar.

            Inicialment procedí de la mateixa creu; l’origen fou el costat del Senyor.

            Perquè mort ja Jesús, però suspès encara d ela creu, s’atansa un soldat, li fereix el costat d’una llançada i d’allí en va brollar l’aigua i la sang.

            L’aigua fou el símbol del baptisme, la sang en fou de l’Eucaristia.

            El soldat Longinos va foradar-li el costat i va obrir el mur del temple sant.

            Jo he trobat un tresor preclar i em felicito d’haver descobert una riquesa fulgent.

Això ja havia succeït amb l’anyell que els jueus occien: ells fruïen de la víctima, jo de la salvació, fruit d’aquell sacrifici.

 

            Del costat en sortí sang i aigua.  No vull, oh oient, que passis fàcilment de llarg davant dels secrets d’un misteri tan gran, perquè em resta un discurs místic i confidencial.

            He afirmat que aquella aigua i aquella sang ens són com un símbol del baptisme i de l’Eucaristia.

            És que de tals sang i aigua ha estat fundada l’Església, per la regeneració purificadora i per la renovació obrada per l’Esperit Sant, fundada, us diré, pel baptisme i per l’eucaristia, que veiem brollats del costat de Crist.

            És del seu costat que Crist bastí la seva Església, com del costat d’Adam fou formada Eva, la seva muller.

            Per aquesta causa també Pau dóna testimoni i diu: ‘Som fets del seu cos i dels seus ossos’ significa el costat de Crist. Perquè tal com Déu va fer que la dona, que procedia del costat d’Adam, tingués fills, igualment Crist ens va donar sang i aigua brollades del seu costat, les quals reproduïssin l’Església.

            I de la mateixa manera que Déu obrí el costat d’Adam quan aquest descansava i dormia, també Crist ens lliurà, un cop mort, les seves sang i aigua.

            Mireu com Crist s’ha  unit a la seva esposa, contempleu el menjar amb què ens nodreix. De la seva sang hem nascut, i amb la seva sang alimentem la nostra vida espiritual, perquè així com la dona, empesa per una estimació natural, s’afanya a nodrir el seu fill amb la llet i la sang, també Crist alimenta sempre amb la seva sang els qui ell mateix regenera.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Litúrgia i culte. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s