ESTIMAR ÉS VALORAR

Cinquè diumenge de pasqua C

L’evangeli d’avui ens recorda que el manament principal que ens deixa Jesús és el d’estimar els altres tal i com ell mateix ens ha estimat. La regla d’or que es pot pronunciar de diverses formes:

         feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. O bé al contrari,

         no facis als altres allò que no voldries que et fessin, que surt a l’AT.

         Estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat, diu el Senyor.

         Fins i tot Kant afirmava filosòficament que ‘el principi de la teva acció ha de ser universal i bo per a tothom’.

Estimar és una paraula molt usada i de tant usada, gastada i maltractada. En parlen les cançons de la ràdio i als catalans a vegades se’ns diu que som molt materialistes, perquè fem servir la mateixa paraula per estimar una persona i per estimar una peça de valor, com a sinònim de valorar. ¿I què no és sinó estimar, que no sigui valorar la persona pel que és: filla de Déu, cridada a la vida plena, a una vida d’amor i de resurrecció?

Perquè l’amor veritable, aquell etern i diví, és el que demana eternitat, perennitat i perseverança, tant en els moments bons com en els moments difícils. Només un amor així, on cada matrimoni el viviu de la manera que Déu us ho dóna a entendre i segons les vostres capacitats, només així aquest amor es converteix en etern i traspassa, fins i tot, els límits de la mort, quan aquesta arriba.

            Perquè si alguna cosa ens ha dit el Senyor que durarà per sempre, és l’amor, (1Co 13) que Jesucrist ens ha ensenyat i ens ha mostrat el camí de la vida perquè tinguem vida a desdir.

            D’aquesta manera tots els qui creguéssim en ell no desesperéssim en els moments difícils, sinó que el Senyor ens mostra així de quina manera, lluitant i perseverant en les proves aconseguiríem la redempció de Jesucrist, la Resurrecció després de la mort a aquesta vida i la Vida eterna en la plena companyia i comunió de Déu. Aquell que ens ha creat amb el destí de viure amb ell per sempre.

 

I és que la vida la vivim segons com l’entenem, segons la seva finalitat, el seu objectiu.

Si la vida és una diversió constant, quan resulta que ens fem grans, que no tenim tantes energies, aleshores la vida perd sentit.

Si la vida és tenir èxit, quan deixem de tenir-ne i quedem arraconats, se’ns pren la iniciativa i se’ns diu que això o allò ja no ens toca a nosaltres, ens quedem ben aplançonats, com si res no tingués sentit.

Si la vida és poder manar i decidir, arriba un dia en què no podem decidir més i que, com Sant Pere (Jn 21) ‘hem d’obrir els braços perquè ens portin allà on no volem’.

Si la vida és no tenir problemes, resulta que la major part del temps ens passem la vida resolent qüestions i mirant endavant, esperant que l’endemà sigui millor.

Si la vida és joventut, aquesta s’acaba massa ràpid i massa d’hora i aleshores, què?

 

Però l’Evangeli d’avui ens subratlla que val la pena viure estimant, que en l’amor veritable es troba també l’autèntica felicitat.

Per això podríem dir que hi ha dues coses que no podem deixar de fer mai: estimar i treballar; estimar treballant; treballant amb aquells i per a aquells que estimo.

Perquè la vida pren el seu veritable sentit en Jesucrist Nostre Senyor.

I això no ho hem de perdre mai de vista: venim de Déu i a Déu tornem.

 

Som en aquest món per a lluitar i treballar, per a estimar i perdonar, per a posar el nostre granet de sorra per a la salvació del món, perquè amb la nostra col·laboració i amb el nostre compromís trobem el veritable sentit de les nostra existència.

Mentrestant, nosaltres els que encara peregrinem per aquesta terra, ens pertoca de continuar reproduint la vida i l’amor que Déu és, a través de la família, la feina, la convivència amb els que Déu ha posat al nostre costat, per tal que amb la nostra tasca quotidiana donem testimoni de l’Amor que Déu té per cadascú de nosaltres, per mi, i que ens ha manifestat en Jesucrist, ell que ens continua alimentant amb la seva Paraula de Vida i amb els seus sagraments.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s