L’amor veritable de Déu en el nostre cor

Per al diumenge XV-C Lc 10,25-37 Josep Frassinetti Llorenç Riber (1918. II. 359-363)

Argument. La llei evangèlica, llei d’amor. Preu suprem de l’amor diví.

Com podrem fàcilment procurar-nos un tresor tan gran. Per què tants cors en són privats? Posseïm nosaltres aquest amor? Demanem-lo a Déu.

 

El primer i més gran dels manaments és ‘estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota la teva ànima, amb tot el pensament. El segon és semblant: estimaràs el proïsme com a tu mateix’.

Vegeu, doncs, com nosaltres cristians, estem sota una llei tota d’amor: amor a Déu i amor al proïsme. Tota, tota d’amor és la llei que ens governa. I el Senyor ens podia donar una llei més dolça, més dolça i més conforme al nostre cor?

L’afecte de l’amor és el més dolç i el més conforme al nostre cor, ja que el nostre cor ha estat creat precisament per a estimar. No ens podia donar el Senyor una llei més dolça que aquella que ens va donar ni més adaptada al nostre cor.

I remarqueu que aquesta llei es refereix al que és veritable, noble, al sant amor, que és l’únic mereixedor d’aquest nom.

Santa Teresa no podia sofrir que certes passions i afeccions carnals i mundanes s’anomenessin amb el nom d’amor. Li semblava que aquest bell nom n’era profanat. Volia que aquesta dolça paraula de l’ ‘amor’ es reservés únicament pe a significar els afectes de la caritat. Ver i sant i noble és l’amor de Déu, i l’amor del proïsme, quan és per amor de Déu, que és la llei que ens governa!

Però tal volta us semblarà que moltes altres coses ens són manades, a més d’aquest amor a Déu i al proïsme, i és veritat, però procureu estimar Déu i després estimar el proïsme, i veureu si hi ha manament que deixeu d’observar.

Estimant Déu, podreu potser deixar de creure en la seva Paraula, podríeu injuriar el seu nom, profanar les seves festes, desobeir les lleis de la seva Esposa, l’Església, i cometre altres delictes contra sa Divina Majestat? Impossible!

Estimant el proïsme, podreu tal vegada robar, murmurar, calumniar-lo i fer-li mal de qualsevol manera en l’honor o en els béns de l’altre? No pot ser. Mentre estimeu Déu i estimeu el proïsme, tots aquests i tots els altres pecats esdevenen impossibles i, certament, no en cometríem mai més, fins a tant que no deixessim d’estimar Déu i d’estimar el proïsme.

 

D’aquí en dimana la gran veritat, això és, que allà on es troba la caritat es troben les altres virtuts, sense que en pugui faltar cap. Com diu Sant Gregori Magne: ‘totes les virtuts són arbres carregats de fruita, l’arrel dels quals és la caritat i així com no pot haver-hi en el món arbres sense arrel, no es poden trobar tampoc veritables virtuts cristianes i meritòries sense la caritat’.

D’aquí la bella sentència de Sant Agustí ‘estima i fes el que vulguis’ –Dilige et fac quod vis- la qual cosa vol dir que mentre obris per impuls del sant amor, serà impossible que tinguis una mala intenció o que vulguis fer res de mal i, per això mateix, tot el que facis, serà ben fet: sigui dintre del teu cor l’arrel de l’amor sant, així d’aquesta arrel, no en podrà sortir res que no sigui bo –radix sit intus dilectionis, non potesi de ista radice nisi bonum existere-.

I, com és que hi ha tants de cors privats de l’amor diví?

En aquests cors el dimoni ha encès l’amor del món i de la carn, un vil, obscur i pudent foc infernal. Aquests cors n’estan contents i mentre estiguin contents d’aquesta pesta, Déu no hi pot entrar, perquè depèn d’ells, de cadascú, que es nega a admetre Déu perquè penetri en l’interior del seu cor.

Però hem de deixar els cors dels altres i que cadascú estudiï el seu propi cor. Cadascú de nosaltres observi bé si pot creure si té en el seu interior aquell gran tresor de la santa caritat. Com ho sabrem? Doncs, estudiant quina mena d’amor ens fa actuar, perquè fem el que fem, cada dia, ho fem moguts per un amor o altre que ens domina el cor.

Si les nostres obres són conformes a la santa llei de Déu, si les ordenem al seu honor i a la seva glòria, vol dir que l’amor de Déu s’hostatja en nosaltres mateixos.

Al contrari, si satisfem els desitgs de la carn, les passions de l’interès, de l’enveja, de la supèrbia, vol dir que aquell vil, obscur, pudent foc de l’infern, que és la veritable pesta de l’ànima, ens senyoreja el cor i estem privats, en canvi, del sant amor de Déu.

 

Si per cas vegéssim que el nostre cor és privat d’aquell tresor on rau el compliment de la llei divina i tota perfecció, precisament perquè nodrim dins nostre els afectes terrenals, foragitem desseguida tot afecte indigne i donem lloc al gran do de Déu. Per tot això, ens cal la divina gràcia. Demanem-la amb totes les forces del nostre esperit. Benaurats nosaltres si som observadors exactes del gran precepte de l’amor de Déu i de l’amor del proïsme.

Cap bé veritable no ens podrà mancar, ni en aquesta vida ni en l’altra.

 

Tinguem, doncs, en el nostre cor un viu desig d’un bé tan gran, recordem la comparança que posa Sant Francesc de Sales, parlant de les conquilles que tenen sempre la boca oberta cap al cel, esperant aquell granet que ha de formar el tresor de la perla, aleshores es tanquen i conserven la perla en el seu si.

Així mateix, els nostres cors, com les conquilles, han d’estar sempre oberts i sospirant per l’amor diví. Quan aquest tresor és concebut, l’oculten i el tanquen en el seu interior, disposats a perdre-ho tot, fins la vida, que és tan preciós tresor.

Tancant dins nostres cors el foc de l’amor diví i conservant-lo a ultrança, tindrem tota la felicitat que poguem tenir damunt la terra.

Oh, quina alegria la d’un cor ple d’amor de Déu, d’un amor tan pur, tan noble i tan sant! Si demaneu a Sant Joan de la Creu quins són els benaurats en la terra, us dirà que són els enamorats de Déu. I ell bé que ho sabia per experiència!

Fem, doncs, tot el possible per adquirir un bé tan gran! Un cop l’haguéssim obtingut, entregaríem tots els béns, entregaríem la vida, però al gran treror de l’amor de Déu no hi renunciaríem mai! Amén.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s