Deu varen ser guarits, només un va ser salvat.

           Aquests dies anuncien per la televisió un programa de bricolatge emocional. Els que tenim fe, més aviat ens posa una mica nerviosos aquest tipus de programa que ofereix receptes de benestar emocional però sense encarar radicalment les opcions personals de cadascú.

            La fe en Jesucrist, en canvi, no és una oferta de bricolatge, de tapaforats, de pegat o de substitutiu, sinó d’arquitectura personal, més aviat. No es pot comparar fer bricolatge que aplicar l’arquitectura. En aquest camp, Jesús és el gran arquitecte de la nostra ànima: Ell sap on ens fa mal, on coixegem, què és el que ens cal i ens hi sap posar remei, partint de les actituds més pregones que donen sentit a l’existència.

            És que podem pretendre ser feliços si la nostra vida no està encarada cap a Déu? Potser un temps, potser uns dies o fins i tot  uns anys, però si els fonaments no estan ben posats, aleshores ve la torrentada i la ruïna final de la casa és total i definitiva.

            La trobada de Jesús amb els leprosos (Lc 17,11-19) ens recorda que el que és propi de la vida humana és el perpetu agraïment, acció de gràcies, davant de Déu, de la seva acció i compromís envers nosaltres.

            La persona no tan sols té necessitat de guarir el cos, que també i és molt important i diem que la salut és el primer de tot, sinó sobretot de guarir l’ànima. Alhora, però, el que cal per a guarir l’ànima és viure ben arrelats en l’Esperit Sant, en l’Esperit de Déu, de tal manera que el nostre esperit estigui ben relligat amb l’Esperit de Déu i així tinguem, no tan sols la salut del cos o de l’ànima, sinó la salut de l’Esperit.

            Però, ai làs!, aquesta oferta és minoritària en una societat com en la que vivim, en què la majoria de la gent creu que la seva felicitat ‘es troba en tal menjar o en tal beguda’ (Rm 14,17) sinó únicament en aconseguir centrar la pròpia existència en la Paraula de Déu, en les seves promeses, en el pla que Déu té per a mi i per als meus.

            Avui en dia, com en temps de Jesús, més aviat abunden les persones que pensen que Déu el que ha de fer és curar-me, acabar amb les guerres, posar pau, donar pa al qui té fam, i que si no ho fa és que falta al seu deure. Aquesta és l’actitud farisea dels jueus, és no deixar que Déu sigui Déu, que es mostri i es reveli tal i com és.

            Al contrari, Déu és totalment nou, descol·loca els nostres prejudicis i demana que l’acceptem tal i com és, perquè només així ens reconeixerem i acceptarem tal i com som nosaltres i trobarem d’aquesta manera el camí de la pròpia felicitat, com dèiem, no pas per bricolatge, sinó per arquitectura, perquè coneixem el principi, l’arkhé!

            I no tan sols el coneixem, intel·lectualment, sinó vitalment, el vivim, l’experimentem. No és un principi teòric o una idea genial, sinó que és una persona, Jesucrist, que ha ressuscitat i ens ha mostrat el camí a seguir en la nostra existència.

            Precisament el Sr. Bisbe ens demana aquesta setmana que deslliguem, desamordassem el nostre baptisme i li donem veritable realitat i vida. Serem nosaltres capaços de complir amb la nostra vocació cristiana, no tan sols de guarits sinó de salvats?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s