Estimar els enemics i viure amb actitud de perdó

Estimar els enemics i viure amb actitud de perdó. Homilia 2011

Què passaria si practiquéssim encara l’ull per ull? Ens podem imaginar una pel·lícula de gàngsters, de guerra o de les sèries de crims que fan per la tele. Certament que si poséssim en funcionament aquesta norma, ull per ull, al final tots cecs i bornis, perquè no hi ha ningú que pugui dir que no en faci mai cap, ni tampoc ningú que pugui dir que en té alguna de pendent de resoldre.
És el que practiquen algunes persones i, de manera rellevant, els mateixos jueus a Israel, que no tan sols apliquen aquesta norma, sinó una encara de més antiga, que és que si t’arranquen un ull, tu almenys n’has d’arrencar dos. Imagineu-vos! Però no imaginem tant. És el que veiem cada dia a les notícies amb el conflicte entre Palestina i Israel. Tu me’n fas una, jo te’n faré una altra multiplicada per dos o per tres.
Aleshores la violència no té aturador, no té fi, perquè cada vegada un s’hi vol tornar i no s’acaba mai més. És el que en diem l’espiral de la violència, de la venjança, de l’afront.

Avui continua el sermó de la muntanya, que sentirem aquests propers diumenges, encara som al capítol cinquè de Sant Mateu, on Jesús va desgranant les implicacions de les benaurances.
Benaurats els qui posen pau, Déu els reconeixerà com a fills. Mt 5,9.
Avui en tenim les conseqüències: posar pau també significa aturar la violència i la venjança, absorvir-la, com faria una esponja, i llençar-la, destruir-la, assumir-la, digerir-la. Cal tenir unes bones espatlles i un bon estómac per entomar tot el que ens vingui al damunt.
Però Jesús tampoc no ens deixa sols sinó que per això ens envia el seu Esperit Sant. L’Esperit del Pare i del Fill que ve a viure en cadascun dels batejats que, arrelats en la vida de la Gràcia, sabem que la recepció dels sagraments ens anima, ens alimenta i ens ajuda a posar en pràctica, no uns manaments impossibles, sinó perfectes, perquè assolim la perfecció, això és la santedat, perquè convisquem amb Déu mateix, ell que ens ha creat a la seva imatge i semblança.
Avui ens proposem anul·lar del nostre cor qualsevol venjança que hi sojorni, qualsevol paraula o afront que tinguem pendent d’executar, perquè sempre tenim algun afer o un altre i diem: ‘jo perdono però no oblido’ o bé allò de ‘la venjança és un plat que es menja fred’.
De fet el perdó significa l’oblit, esborrar de la nostra memòria l’afront rebut. Perdonar significa tornar a començar, donar una nova oportunitat.
Al contrari, només puc perdonar quan se’m demana perdó.
Puc oblidar sense perdonar. No puc perdonar sense oblidar.

Fixem-nos en Jesús que, des de la creu, diu a Déu ‘Pare, perdona’ls que no saben el que fan’ Lc 23,34 o bé Sant Esteve que diu ‘Senyor no els tinguis en compte aquest pecat’ Ac 7,60b. Fixem-nos-hi. És que Jesús perdona aquells que l’injurien? De fet, no ho pot fer, perquè no hi ha qui li demani perdó.
En tot cas, prega per aquells que el torturen i li fan mal. El mateix fa Esteve, el diaca, en el moment de lliurar la seva vida a Déu: posant en pràctica els mateixos ensenyaments de Jesús, prega per aquells que el persegueixen i volen la seva mort, ni més ni menys. Aquí els exemples estan en la pregària pels enemics.
Perquè els enemics també són persones, i són fills de Déu, com cadascú, el que passa és que les coses de la vida ens posen a un costat o a un altre, però no hem de perdre mai de vista que ens trobem davant d’unes altres persones, per molt enemics i enemistats que puguem estar.
Per perdonar, s’ha de rebre una petició de perdó. L’altre ha de voler ser perdonat, com si hi hagués una llibreta en el cel on s’apuntessin els afronts, aquella llibreta que un dia trobarem quan truquem al cel i li diguem a Sant Pere que hi volem entrar. Aleshores ens llegiran la cartilla. La tindrem carregada o bé més aviat plena d’esborranys? De nosaltres depèn.
En canvi, sí que podem oblidar sense perdonar. L’Evangeli ens convida sovint a passar per alt la injúria, a no tenir-la en compte, a anar més enllà, a prescindir dels qui actuen moguts per l’esperit del mal i amb males intencions. Passar pàgina significa oblidar, encara que quedi pendent el perdó.
Oblidar ens ajuda a viure amb la pau a l’ànima, amb equilibri i amb serenitat, sense rancúnia, sense afers pendents.
Quanta gent hi ha que viu així, no obstant, i que no deixa viure els altres? Quanta gent hi ha que decau, que viu en un infern constant, que es deixa portar per l’odi, per la venjança, per la llista d’afers pendents que sóc incapaç d’estripar? Són persones que destil·len aquesta rancúnia i aquest odi que no els deixa viure en pau. Coneixem persones així?

Proposem-nos avui, amb l’ajut de Déu, amb la seva Gràcia i els seus sagraments que rebrem en aquest diumenge, proposem-nos, deia, d’estripar la nostra llista de venjances pendents, d’afers irresoluts i, si no podem perdonar perquè no se’ns ha demanat perdó, en canvi sí que podem passar pàgina, podem oblidar, perquè el Senyor ens pugui fer feliços.

Benaurats els qui posen pau, perquè Déu els reconeixerà com a fills. Mt 5,9.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s