DIR I FER

L’harmonització entre el pensar i el dir, entre el pensar i el fer, entre el dir i el fer, és el que Jesús ens demana en el final del Sermó de la Muntanya que ens és proclamat en aquest diumenge. Mt 7,21-27.

         Aquelles paraules poètiques, entendridores, suaus i alhora contundents que sentíem en començar el capítol cinquè de Sant Mateu, s’han anat desgranant en el desplegament del discurs fundador de l’Evangeli, en l’ideari del Regne de Déu que Jesús ha vingut a anunciar, i no tan sols a anunciar, sinó a inaugurar i a ser-ne ell mateix, el màxim i més alt herald i defensor.

         Tant, que és el Crist mateix qui passa al davant nostre, per la seva Passió, Mort i Resurrecció.

 

 

Diu Sant Pau, avui en la segona lectura Cf. Rm 3,21-28:

         “Al marge de les obres de la Llei, però d’acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justos tots el creients, sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosa de Déu.

Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fet justos purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.

Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe. Veiem, doncs, que Déu fa justos els homes perquè han cregut i no per les obres de la Llei”.

 

 

El Senyor ens demana coherència, en aquesta nostra ascensió vers la perfecció i la santedat que només es troba en Déu.

El Senyor ens salva, ens regala la salvació que nosaltres ens hem de merèixer per la coherència de les nostres obres i de les nostres accions. Perquè la nostra vida sigui en harmonia amb el que creiem i el que pensem i el que diem i el que prediquem, en una contínua línia de perfecció, que a vegades fa ziga-zagues, el·lipses, sinus, hèlixs, però en definitiva línia de la nostra vida que es troba atreta per la santedat divina i alimentada pels sagraments i la paraula que rebem en cada eucaristia, també avui.

 

 

No n’hi ha prou de dir, no n’hi ha prou de fer, sinó que cal dir i fer.

També les nostres accions, per molt bones que puguin semblar, han de ser en consonància amb l’Evangeli i motivades i carregades de caritat i de misericòrdia. Accions que són en el nostre quotidià, en la família, a casa, amb la convivència, amb el nostre pensament, amb l’estudi i amb el treball, amb què edifiquem i construïm el Regne de Déu.
Diu Sant Agustí, des de les seves Confessions, el seu diari espiritual:

Conf. L.1-2. LH I. P. 801-802.         El nostre cor està inquiet fins que no reposi en vós

 

         El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits. I pretén lloar-vos l’home, petita part de la creació, que, revestit de la seva mortalitat, duu en ell mateix el testimoni del seu pecat, el testimoni que vós resistiu els superbs? L’home vol, tanmateix, lloar-vos, ell, petita part de la creació. Vós mateix l’hi estimuleu tot fent que lloar-vos li sigui un goig, perquè ens creàreu per a vós i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en vós.

 

         Concediu-me, Senyor, que vegi i entengui què és primer, si invocar-vos o lloar-vos, o si és primer conèixer-vos i després lloar-vos. ¿Però, qui podrà invocar-vos, si prèviament no us coneix? Si no us coneix, ben fàcilment podrà invocar una cosa per altra. ¿Potser no caldria, més aviat, que fóssiu invocat per tal de ser conegut? Ara bé, si no hi creueu, ¿com podrien invocar-lo? I si no n’han sentit parlar, ¿com podrien creure-hi?

         Lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen. Perquè els qui el busquen el troben i els qui el troben el lloaran. Jo us cercaré, Senyor, tot invocant-vos; feu que us invoqui creient en vós, que ens heu estat predicat.

Us invoca, Senyor, la meva fe, aquella que em donàreu, la que vau inspirar-me per la humanitat del vostre Fill, pel ministeri del vostre predicador.

         Però, com invocaré el meu Déu, el meu Déu i Senyor, ja que quan l’invoqui l’haig de cridar envers mi?

¿I quin lloc hi ha en mi perquè el meu Déu vingui envers mi, el Déu que ha fet el cel i la terra?

¿És veritat, Senyor, que en mi hi ha alguna cosa que pugui contenir-vos?

¿Potser cabeu en el cel i en la terra, que vós creàreu, en el clos de la qual em creàreu també a mi?

¿O ocorre potser que, ja que sense vós res del que existeix no pot existir, tot el que existeix us conté?

         Si jo efectivament existeixo, ¿per què demano que vingueu a mi, jo, que no existiria si vós no fóssiu en mi?

         Jo no he estat mai als inferns, però allà també hi sou vós. Ja que si davallo a l’infern, vós hi sou. Jo no seria res, Déu meu, jo no seria res en absolut, si vós no fóssiu en mi, però ¿no seria més encertaat dir que jo no existiria de cap manera, si no fos en vós, de qui, per qui i amb qui existeixen totes les coses?

         Així és, Senyor, és així. ¿Vers on, doncs, us invoco si sóc en vós?

         ¿Vers quin indret del cel i de la terra m’hauré d’allunyar perquè vingui Déu cap a mi, ell que ha dit: Jo omplo el cel i la terra?

         ¿Qui em farà reposar en vós? ¿Qui em concedirà que vingueu al meu cor i l’embriagueu, per oblidar-me de les meves maldats i abraçar-vos, únic bé meu? ¿Què sou vós per a mi? Apiadeu-vos de mi i així us podré parlar.

¿I què sóc jo per a vós perquè em maneu que us estimi i si no ho faig us indigneu contra mi i m’amenaceu amb grans misèries?

¿Potser és una misèria petita la de no estimar-vos?

 

Ai de mi! Digueu-me per les vostres misericòrdies, Senyor meu i Déu meu, què sou per a mi. Digueu-me: Jo et salvaré. Digueu-ho i que jo us senti. La meva oïda està davant vostre, Senyor; obriu-la i digueu-me: jo et salvaré.

         Correré darrera d’aquesta veu, us encalçaré. No m’amagueu la vostra mirada. Tant de bo que em mori per no morir i contemplar-la.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s