ETS PATRIOTA, ON ÉS LA TEVA FAMÍLIA?

            Déu ens ha posat en una terra concreta, en un país concret, en una nació concreta, perquè l’estimem, la conreem, la treballem i la fem créixer. Creixeu i multipliqueu-vos, diu la primera pàgina bíblica, recordant quina és l’essència de la persona, dels pobles i de les nacions. També la nació catalana.

            Per això no ens ha de deixar de sorprendre la manera com, en els últims anys s’ha menysvalorat la família i el que representa per a la nació catalana, per a un país darrerament molt baix en natalitat i, en conseqüència, amb una baixa autoestima.

            De fet, la crisi econòmica que estem vivint és també més greu a Catalunya pel fet que en els últims quinze anys de vaques grasses no sembla que s’hagi preparat el país per fer front al que ens venia a sobre.

            Mirem Alemanya, sinó, que a partir d’un fort amor pel país, tothom es posa a treballar pel bé comú i ara estan absorvint la gent més preparada d’Espanya i de Portugal. I és que demanen vuitanta-mil, 80.000 enginyers per a les seves empreses. Hi ha crisi a Alemanya?

            En tot cas segur que es tracta d’una crisi molt diferent a la d’Espanya i a la de Catalunya, d’una economia basada en el diner ràpid i fàcil, amb la fe en les hipoteques i, per tant, hipotecant el futur, venent-lo al millor postor, de manera que ara som a les mans dels estats treballadors i estalviadors, com Alemanya o la mateixa Xina.

És aquest el futur que volem per a Catalunya?

Començàvem parlant de la família. I que és una nació –que és una paraula que ve de ‘néixer’- sinó una gran família de famílies?

            Si en una família, enlloc d’encoratjar els joves a tenir fills, els encoratgem a, sobretot, no tenir-ne i a llençar-los a la claveguera, estem parlant d’una família que no creu en el futur.

            Si en una família, enlloc d’alegrar-nos perquè les parelles es comprometen mútuament i de per vida, en el matrimoni, formant una cèl·lula estable de la societat, i enlloc de tot això els diem que qualsevol mena d’ajuntament curiós ja val, estem dient que no creiem en el futur, que no creiem els uns en els altres i que, en definitiva, no ens podem refiar de ningú, tampoc del teu company, tampoc de la teva companya.

            Si en una família, els diem als nois que no cal que estudiïn i que sí, que han d’anar a l’escola perquè és obligatori, però que mirin de trobar una feina on es guanyin bé la vida i no tinguin gaires maldecaps, som una família que no creu en el futur, perquè no els hem preparat adequadament.

            Si en una família, es premia més aviat l’escola ideològicament dominada pels polítics, prescindint dels seus resultats, en contra de les escoles més rendibles socialment, culturalment i socialment, aleshores estem preparant el desastre més absolut per als joves que volíem salvar de vés a saber quines idees!

            L’Església a Catalunya celebra els vint-i-cinc anys del document dels bisbes ‘Arrels cristianes de Catalunya’ on es deia que el nostre país va néixer de la marca hispànica de Carlemany, de la independència envers Narbona, de la institució dels comtes i de l’articulació de l’Església catòlica, que va donar real forma al país. La història de l’art català, malgrat el que es vulgui dir, bàsicament és la història de l’art en l’Església i els edificis més notables de la nostra arquitectura, no cal dir-ho.

            No es tracta de fer recordatoris pomposos, sinó de subratllar que Catalunya té una matriu cristiana i que no podrà ser, sense ser cristiana, perquè sinó, què serà? Nihilista, musulmana? En aquests casos, deixaria de ser Catalunya, en podeu estar segurs.

            Per això, qui estimi el país, tindrà família, la farà créixer, l’estimarà i la cuidarà. Treballarà i se sacrificarà per ella. Voldrà el millor per als seus fills, demanarà les millors escoles, on s’ensenyin els valors de l’austeritat, del treball i del sacrifici. Estimarà la vida, perquè és un miracle i un do de Déu i, finalment, estimarà l’Església, sense la qual, entre d’altres coses, no hi hauria hagut una transició democràtica i pacífica els anys 1970.

Com deia Antònio Gutiérrez, ‘sense l’Església, el PSUC no hauria estat possible’.

           Estimar el país, estimar Catalunya, és un deure de tota persona que ha nascut, viu i treballa aquí. Estimar significa voler el millor i el bé de l’altre, incondicionalment. Només el qui estima, coneix Déu perquè Déu és amor (1Jn 4,8).

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s