ACUDITS SOBRE DÉU. HOMILIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

1. En Quim ha de passar el cap de setmana a casa l’àvia perquè els pares són fora. El dissabte, quan es lleven, està tot blanc de neu i l’àvia li diu al nen: ‘què te’n sembla? que bonic! Mira, és Déu qui ha pintat tot aquest paisatge tan meravellós.
I el nen contesta, és clar, i a més ho ha hagut de fer amb la mà esquerra.
Ah, sí? Respon l’àvia -i per què amb l’esquerra?
Oh, perquè Jesús ha pujat al cel i seu a la dreta de Déu, per això no la pot fer servir i ha de fer servir l’esquerra per fer les coses.

2. La mestra que es passeja per l’aula veient el treball dels infants. S’atura davant d’una nena que està treballant molt laboriosament. Què és aquest dibuix tan bonic?
– Estic dibuixant a Déu. -Li respon la nena, sense aixecar els ulls del paper.
– Oh, però que no saps que a Déu ningú no l’ha vist mai.
– Doncs espera’t un moment i te l’ensenyaré!
I és que cadascú té la seva pròpia imatge de Déu i potser que ens fixem en el que diuen els nens petits, que hi estan tan a prop.

3. En Tomàs-que-yo és a la seva habitació. La nit és fosca i una tempesta fa tremolar la casa amb els seus llamps i trons. Total, que el nen no pot dormir i té por. Se’n va a l’habitació dels pares i aquests el tornen cap allà dient-li que no pateixi: ‘saps, Déu és amb tu, no has de tenir por’.
Però al cap d’una estona el nen fa un crit terrible, com si l’estiguessin matant. Els pares van corrent cap allà: ‘però, escolta, no has de tenir por, Déu és aquí amb tu i no et passarà res’.
Vale, vale! -els diu el nen- i si hi hagués algú de veritat?

4. Sant Agustí que es passejava per la platja, rumiant, un dia com avui de la Trinitat, sobre el misteri de Déu: tres persones en una sola substància, que com ho explicaria, que com s’havia d’entendre.
Es troba amb un nen que ha fet un castell de sorra en forma de pou i va prenent amb un gotet aigua del mar i la va tirant en el pou que ell mateix ha fet a la sorra. Agustí li demana què feia.
– Doncs, mira, vull buidar el mar llençant-lo per aquest forat.
– Però, que no veus que és una tasca impossible: el mar és immens, el teu got és molt petitó i el teu pou de sorra torna l’aigua al mar altre cop.
– I tu, què et penses, que amb el teu petit enteniment podràs comprendre qui és Déu, ell que és infinit i ha creat la teva intel·ligència?
En aquell instant, l’infant desaparegué i Agustí entengué que el misteri de Déu s’havia sobretot de viure abans que comprendre.
5. Semblant a aquell que estava caminant per la muntanya i, en un lloc molt estret i relliscós, cau per un precipici. Quan semblava que el resultat havia de ser fatal, s’agafa a una branca que sobresortia. Passen els minuts i les hores. I l’home comença a cridar: Ei, que hi ha algú? Una vegada i una altra.
Finalment, sent una veu profunda que li diu: ‘sí, i tant, hi ha Déu. Confia en mi, deixa’t anar, i enviaré una multitud dels exèrcits celestials que et portaran als palmells de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’.
Vale, vale! –diu l’home- però, que hi ha algú més?

6. S’enfonsa un vaixell i hi ha una gran hecatombe. No hi ha barques de salvament per a tothom i un home s’ofereix per quedar-se a l’aigua dient: ‘ja vindrà Déu a salvar-me!’
Passen les hores i arriba una llanxa motora: – Pugi, pugi!
– No patiu. Ja vindrà Déu a salvar-me.
Al cap d’una estona arriba un vaixell mercant i els diu el mateix.
Finalment arriba un helicòpter: – És la seva darrera oportunitat per salvar-se.
– Que us dic que no. Vindrà Déu a salvar-me.

Total que l’home es mor i arriba davant de Sant Pere. L’home, ara es queixa a l’encarregat: – Home, ja està bé, jo confiava que vindria Déu a salvar-me!
Sant Pere s’ho mira a l’ordinador i diu: – Sí, aquí ens surt que t’hem enviat una llanxa, un vaixell mercant i un helicòpter. Què hi fas tu aquí, doncs?

7. Es mor l’electricista del poble i arriba davant de Sant Pere. L’home d’empresa es lamenta davant del porter del cel:
– Home! Jo ara ja tenia el negoci avançat. Havia amortitzat les inversions, tenia cinc treballadors, dues furgonetes i dos-cents clients i ara m’heu de cridar a la vida eterna, ara que només tinc cinquanta-dos anys?
Sant Pere que torna a consultar l’ordinador i li diu:
– Aquí em surt que en tens noranta-sis!
– No pot ser –li contesta- només en tinc cinquanta-dos.
– A veure –li diu Sant Pere- Sí, ja ho veig, és que t’han comptat les hores que has facturat i surt una mica més!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s