MORIR AMB DIGNITAT – EL BISBE DE VIC, MONS. ROMÀ CASANOVA

Moltes vegades en la nostra societat es planteja el tema de la mort digna, la qual pot
ser entesa com el fet o l’omissió que causa la mort d’una persona que es troba en el
procés final de la seva vida. Això és el que s’anomena «eutanàsia».
Però el concepte cristià de morir amb dignitat té unes altres característiques que ens
cal tenir clares, per viure-les i defensar-les, perquè no ens passi que algú, posant una
falsa compassió, no ens faci morir amb dignitat, sinó que ens mati.
La vida de cada persona, sigui en el moment que sigui de la seva existència, és
sagrada. També quan aquesta és dèbil, sofreix o es troba al final del seu temps en
aquest món. Déu, per pur amor, ens ha creat a tots i cada un dels homes, i ens ha
donat la dignitat de la vida humana, volent-nos fer participar lliurement de la seva vida
divina. Cada persona és, per això mateix, única i irrepetible, i la seva vida, perquè és
un do de Déu, és sagrada.
El concepte de «qualitat de vida» i «d’autonomia» del malalt», en cap cas no poden
deixar d’entendre les realitats de la «malaltia», el «dolor» i la mateixa «mort» com a
part del procés de la vida humana. El sofriment i la mort tenen, per a la persona
humana, una dignitat, els quals, des de la fe cristiana, s’han de viure units al misteri
pasqual de Crist, la seva passió, mort i resurrecció. El nostre cos mortal és cridat a la
glòria de la resurrecció, i ell és el temple de l’Esperit Sant.
La mort no ha de ser mai causada. Per això hem de dir ben clar: no a l’eutanàsia, com
una contradicció greu amb el sentit de la vida humana. Hem de refusar sempre
l’eutanàsia en sentit vertader i propi, és a dir, una acció o omissió que per la seva
naturalesa i en la intenció causa la mort, amb la finalitat de suprimir qualsevol dolor.
Tot i això, no són eutanàsia pròpiament dita les accions i omissions que no causen la
mort per la seva pròpia naturalesa i intenció; per exemple, l’administració de calmants
o la renúncia a teràpies desproporcionades (el que s’anomena «acarnissament
terapèutic») que endarrereixen forçadament la mort, causant més sofriment al
moribund i als seus familiars. La mort no ha de ser causada, però tampoc absurdament
endarrerida. En tot cas, sempre s’ha de tenir del malalt la «cura deguda» i aquesta
sempre inclou l’alimentació i la hidratació.
El morir amb dignitat una persona inclou sempre poder exercir la seva llibertat
religiosa. En el moment de la malaltia greu, tots tenim el dret de demanar l’assistència
religiosa. Encara més, els cristians tenim el deure de demanar els sagraments de
«guarició» de l’ànima i del cos, que són els sagrament de la reconciliació i el de la
unció dels malalts. Aquests dos sagraments, junt amb l’eucaristia, són un encontre
amb Crist, en qui la nostra dignitat assoleix la seva plenitud, perquè en ell, amb el seu
amor i la seva gràcia, nosaltres som fills de Déu.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Espiritualitat, General, TEOLOGIA i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s