EL CAPITALISMO FUNERAL, de Vicente Verdú

No pocs analistes i cents de milions de ciutadans corrents pensen que probablement la crisi s’hagi d’interpretar com un càstig que recau sobre la cobdícia, la depravació, el materialisme, el consumisme i el general desenfrè en què ha vingut a parar la societat sense fe.

Més que avançar vers un estadi superior, els éssers humans es trobarien extraviats moralment i necessitarien purificació. De fet, el llenguatge que parla d’enfonsament de les borses reflexa cabalment aquesta idea de caure als inferns com a conseqüència d’haver comès pecats horribles, sense cap mena de vergonya ni cap mena d’esperit de penediment.
El càstig, doncs, que comporta aquesta suprecrisi actuaria, de totes totes, com una força dirigida a l’expurgació de l’època, una penitència inexcusable per a renèixer millorats en una direcció funcional, moral i productiva, una ruina provisional orientada vers la perfecció de la matèria i de la seva ànima.
La traducció és meva.

Extracte del capítol ‘El pecado y Dios’.
Lectura d’aquests dies d’estiu en què l’autor, publicant el 2009 a l’editorial Anagrama, ressegueix les diferents facetes de la crisi financera mundial, causes, efectes i misteris. També el seu vessant religiós i transcendent, el fonament metafísic del comportament humà, també l’econòmic, que conté en el càstig, la penitència.
Suggerent.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Economia, General, JORDI CASTELLET, Llibres i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s