BUDA I LA MARE QUE EL VA PARIR

Maldito karma, de David Safier. Ed. Seix Barral. Biblioteca Formentor, 28ª edició, 2011. 1ª edició en 2009. 313 pàgines.

El motiu principal pel que faig aquesta ressenya del llibre és perquè me’l vaig empassar en una tarda-vespre, cosa que m’ha succeït molt poques vegades.
Hi hauria molts motius pels que un capellà catòlic de la Catalunya agnòstica, com jo us pogués recomanar aquest llibre i és per la tesi de l’autor.
De fet la novel·la vol expressar què és el que li passa a l’ànima d’una persona que no creu en res, sinó en si mateixa, quan mor. L’autor situa encertadament els no-creients, agnòstics, ateus i fins nihilistes en l’àmbit del budisme.
Els cristians ja tenen qui se n’ocupa, els musulmans igualment però, i els que no creuen en res? Els que només creuen en el puto egoisme autocentrat i autoreferenciat? Doncs cap al budisme s’ha dit, sense més contemplacions.
La Kim Lange és la protagonista histriònica d’aquesta novel·la d’aventures transcendentals que, us asseguro, us empassareu com jo molt fàcilment.
Un accident espacial, la caiguda d’una estació orbital, la porta a l’inframón. Allí es trobarà amb Buda, és clar, que li explicarà que ha de netejar el seu karma, l’ha d’acumular, fent bones accions, per aconseguir arribar a la il·luminació i a la salvació del nirvana.
Tot fet i explicat, però, des del punt de vista cristià, això sí, no pot ser d’altra manera. Aquí és on trobo interessant la novel·la, un servidor vostre, capellà catòlic de la Catalunya postmoderna que no sap on va.
Sinó, mireu l’últim paràgraf que tradueixo, perquè me’l vaig comprar en castellà:
‘Era meravellós. La meva família m’embolcallava. Dolça. Càlida. Amorosa. La vaig abraçar i em vaig fondre amb ella. Déu, em sentia tan bé. Tan protegida. Tan feliç. I en aquell moment vaig comprendre perquè Buda m’havia tornat a la vida: no fa falta nirvana per arribar al nirvana!’
I és el que el nom de Déu és pròpiament cristià, en aquest sentit, i només des de Déu es pot entendre el budisme, podríem dir també l’hinduisme, com a una maledicció per a la persona, condemnada a ser per sempre més una contínua reencarnació.
La protagonista passarà de persona a formiga vàries vegades, després hàmster, gat, gos i finalment tornarà a ser una altra persona, amb l’oportunitat d’esmenar els seus errors, per acabar adonar-se’n que la seva salvació no es troba en l’ego sinó en l’alio, l’altre, aquells que Déu ha posat al meu costat per a compartir el seu amor, l’Amor de Déu, del Déu que és Amor.
Ara ve la prèdica del mossèn:
‘Estimats. La resurrecció de Crist ens diu que només hi ha una vida, que és la present, en la que, per les nostres opcions, la nostra fe i les nostres obres, ens hem de merèixer la salvació que Crist ens ha guanyat per la seva mort i resurrecció. No hi ha karma que valgui, perquè el perdó de Déu arriba a tot aquell que el demana per assolir la glòria de la vida eterna’.
Llegiu ‘Maldito karma’ i us adonareu de la insignificància del món present davant del pla que Déu té per a cadascun dels seus fills, perquè ‘Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat’. 1Tm 2,4.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s