MOLTES GRACIES, PERDONEU I A REVEURE

A hores d’ara ja deveu saber que el diumenge 5 de febrer m’acomiado de tots vosaltres com a rector d’aquestes vostres parròquies. Han estat 14 anys de convivència, servei, treball i experiències de tot tipus que ens han ajudat a conèixer-nos, a viure la vida i la fe cristiana i, entre tots, a fer un gran esforç per arreglar i posar ordre a les institucions parroquials del Voltregà Nord, com m’agrada anomenar la zona eclesiàstica que el bisbe m’ha encomanat.
Els canvis són inevitables, més per a un capellà qui, per definició, ha d’anar allà on li diuen. En el meu cas, és cert que l’estiu passat ja em passava pel cap demanar un trasllat, però me’n van retenir les Jornades de la Joventut, vàrem aconseguir d’acollir cent joves francesos en famílies, així com també l’obra de la teulada de l’església parroquial de Sant Hipòlit, que es revelava com a urgent. Ho teníem preparat de tal manera que només es podia portar a terme si un servidor encara era entre vosaltres.

Una llarga història per a un rector jove.
A Sant Hipòlit vaig arribar-hi enviat pel bisbe Josep Maria Guix a l’edat de 28 anys. En marxo que vaig per complir-ne 42. Puc dir que hi he dedicat els millors anys de la meva vida? Certament que han estat uns temps intensos en tots els sentits.
Segur que no tot ho he fet bé i demano disculpes i mil perdons quan algú s’hagi pogut sentir malament al meu costat, en un compromís o en una situació difícil d’explicar. El meu caràcter a vegades m’ha ajudat i a vegades m’ha traït. En sóc ben conscient.
Sant Esteve de Vinyoles se’m va encarregar el 2006 juntament amb la primera parròquia d’Orís, Sant Genís. En aquests 6 anys hem tingut ocasió d’ordenar les coses, arreglar-ne d’altres i consolidar la comunitat, així com mirar d’integrar en una marxa conjunta les diverses parròquies que havien d’estar ateses per aquest vostre humil servidor. El 2008 s’hi afegia l’altra parròquia d’Orís, Sant Marcel i, pel novembre, de l’any següent estrenàvem l’automatització dels tres campanars petits: els dos d’Orís i també el de Sant Miquel d’Ordeig. Si els paisatges d’aquesta subcomarca del Voltregà ja eren bonics, encara ho han estat més d’ençà que els seus campanars toquen les hores i anuncien els moments d’oració.

A la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà
El meu pas entre vosaltres ha estat marcat per un gran esforç econòmic, certament i de gestió. No és en va recordar que va començar amb la posada al dia de la rectoria de Sant Hipòlit, on no s’hi podia viure, que ens va portar molta feina i molt d’enrenou. També érem més joves i suportàvem millors les coses.
El 2003 era el Nadal dels lampadaris, que donaven una lluminositat inèdita a l’església parroquial. Ens entusiasmàvem pensant en l’obra tan necessària i embellidora que seria la del campanar i les façanes principals de l’església. Aquesta obra emblemàtica tindria lloc per l’estiu del 2004.
Dos anys més tard aconseguíem col·locar la nova imatge de Sant Hipòlit, el nostre patró, a la fornícula reial de la façana de l’església, després de 70 anys d’absència. Una fita que molts dels nostres avis esperaven amb gran alegria i m’ho feien saber, a mi, i als qui anàvem al davant d’aquelles iniciatives.
El 2008 era l’hora del gran cancell de vidre. El beneíem per la festa major de l’agost i havia de permetre que l’església quedés oberta durant tot el dia, fos visitable, a més de posar en funcionament el racó de pregària i de visita eucarística a l’antic baptisteri. Realment va canviar la visió que teníem del temple parroquial del poble.

A Sant Esteve de Vinyoles, Sant Genís d’Orís i Sant Marcel de Saderra.
A Vinyoles vàrem començar, com no podia ser d’una altra manera, amb una gran neteja de l’església i de la casa parroquial, seguit d’un treball en la il·luminació, que permet admirar millor la seva arquitectura gaudiniana. La instal·lació elèctrica es va haver de renovar, per les contínues caigudes que sofria, així com també l’automatització del campanar parroquial, que encara funcionava manualment amb toc de corda a la sortida de la mateixa sagristia.
Al costat de tot això, vàrem haver d’afrontar les legalitzacions de les instal·lacions del cementiri i del garatge de la parròquia. Un cop endreçats aquests capítols han pogut continuar donant servei i uns ingressos necessaris per al manteniment de la parròquia. D’igual forma es va plantejar la Confraria de Vinyoles, perquè tingués una nova empenta.
A Orís vàrem haver d’estudiar un tema greu de filtracions d’aigua que entraven pel presbiteri i que també feien impracticable la sagristia. Una obra d’arranjament acabada amb un parquet plàstic va donar el seu impacte per a transformar l’església de Sant Genís. Tot això, acompanyat de la instal·lació dels tres lampadaris, va donar el toc necessari perquè es convertís el temple en un lloc lluminós i acollidor.
Repàs de les teulades i bona part de la instal·lació elèctrica, així com l’automatització de la campana, varen ser el millor preludi per a la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que necessitava també d’una bona posta a punt. Aquesta bonica escultura de Maria és la que presideix l’encapçalament del full parroquial d’aleshores ençà.

Recta final.
Segurament ens deixarem coses però no ens podem oblidar de la final obra de la teulada de Sant Hipòlit, realitzada en temps complicats econòmicament parlant. Com sabeu, una operació fallida i massa arriscada en què he immers la parròquia, és el motiu principal pel qual el sr. bisbe ha decidit que un servidor deixi, finalment, el Voltregà. De totes maneres, els industrials hauran cobrat la totalitat de les factures en el moment en què el bisbat aboni la subvenció que ens havia promès i el deute restant serà assumible. Déu hi dirà!
No obstant, estic molt satisfet del treball realitzat. És quan un és jove que s’han de fer les coses, que s’arrisca, que s’esforça i posa el millor de sí mateix, encara que no tot acabi sortint bé o no tothom ho comprengui o no es tingui el millor tacte i enfocament de les coses. Deixo les parròquies ben endreçades perquè el nou rector que el Sr. Bisbe tingui bé a enviar-vos no hi tingui més maldecap material que el deute que haurà quedat amb la teulada de Sant Hipòlit i que, n’estic segur, es podrà afrontar sense por.

Acció de gràcies.
Moltes gràcies a tots amb els que hem col·laborat en aquests llargs anys, en un moment o altre. Caldria continuar la llista amb el treball a l’escola Sagrats Cors, llarga vida, així com la Campanya de Caritat, que hem afrontat amb gran il·lusió i esforç per part de tots. Mn. Émile i el Burundi ens estaran sempre molt agraïts i ben disposats a continuar treballant plegats.
Durant aquests gairebé catorze anys ens hem gastat, en obres, millores, col·lectes, accions de caritat, manteniment, prop d’un milió tres-cents mil euros (1.300.000 €) amb l’ajut i la col·laboració de tots. Cada donatiu, cada euro i cada cèntim han expressat, fins a quin punt!, el compromís de cadascú, de cada famíia, amb l’obra de Déu aqui a la terra.
Perquè si hem esmerçat tantes energies en arreglar edificis i instal·lacions ha estat, principalment, perquè en el futur, no hi hagués tantes dificultats a l’hora de viure i d’encarar la fe cristiana als vostres pobles i potser no us haguéssiu de preocupar tant per unes obres de gran calat com les que ens han ocupat, preocupat i també, per què no dir-ho, il·lusionat i alegrat.
Si miro enrere m’adono que el treball ha estat ingent, increïble, emocionant, satisfactori… Moltes gràcies a tots els que n’heu format part i us n’heu sentit responsables durant tot aquest temps.

Treball familiar i comunitari.
Hem mirat de servir les famílies i persones que ens demanaven d’estar al seu costat, en ocasió d’un bateig, enterrament o matrimoni, a l’hora de visitar els malalts, de dur la comunió o els sagraments als qui ho havien de menester. Serien incomptables els serveis en aquest camp. Només així, alt per alt, haurem celebrat més de 7.000 vegades, en aquests catorze anys, en les catorze esglésies de les quatre parròquies que he acabat tenint encarregades, amb la intenció, de fer-ho el millor possible i que tothom quedés satisfet del servei rebut.
D’entre l’animació comunitària cal remarcar de quina manera, avui, és normal que cada dia hi hagi el rés del rosari i la missa amb les vespres quotidianes, així com la introducció de molts cants. Som unes comunitats cantadores i alegres en tots moments.
Alguns em remarcaven els bons lectors a les celebracions, la participació de les famílies quan hi ha un esdeveniment litúrgic, el cor de cant o fins i tot les processons del Divendres Sant o de Corpus Christi, que hem recuperat i revitalitzat en aquests darrers anys.
Gràcies per totes les vegades que he entrat a casa vostra o directament al vostre cor, perquè heu estat molts qui me l’heu obert de bat a bat, en ocasió de visitar un avi o un malalt, de tenir una conversa més profunda, de celebrar el salpàs… són tantes coses!
Només us demano que continueu igual que fins ara. Els mossens que el sr. bisbe els encarregarà aquestes parròquies estaran molt contents si continueu fent el que feu, amb la mateixa devoció, compromís i entrega, perquè la feina és molta i tot ha de continuar de la mateixa manera.

A reveure
El meu destí encara no està decidit. Tinc moltes ganes de fer una pausa, de descansar i de dedicar energies i atenció a l’estudi, a acabar el doctorat en teologia, així com agafar-me les coses amb més filosofia, certament. Tenir potser més temps per a mi mateix, temps que potser m’ha faltat darrerament, per a la pregària, la meditació i l’estudi. Una parada al bell mig de la vida que Déu ens dóna. La crisi dels quaranta, ja se sap!
Us tindré sempre en el meu cor, perquè Sant Hipòlit representarà sens dubte els millors anys de la meva vida de joventut. A la memòria del meu telèfon hi haurà sempre una bona reserva de números del Voltreganès.
Crec que no seria just que em veiéssiu gaire pel poble, des del febrer enllà, sobretot que em dediqués a visitar alguna família més escollida que no pas una altra. No voldria ser cap destorb ni cap ombra al rector que el sr. bisbe designi. Per això no us ha d’estranyar que senzillament desaparegui.
Potser de tant en tant tindreu alguna notícia meva i si el nou rector m’ho diu i m’és possible, no dubtaré a visitar-vos en ocasió d’alguna celebració puntual.
Rebeu amb bon humor, amor i comprensió els vostres nous rectors. Tindran els seus valors i els seus defectes, com tothom, però estic segur que descobrireu una altra manera de viure l’Església, de desenvolupar la vostra vocació de batejats i d’experimentar una forma complementària de la fe i de la vida cristiana que, en definitiva, us enriquirà.

Sempre vostre, en la comunió dels sants.
Lc. Mn. Jordi Castellet i Sala
Tfn. 649284074
mail. Jordi.castellet@guifi.net

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s