HOMILIA DE COMIAT

seguint l’epístola d’aquest diumenge V-B. Pobre de mi que no anunciés l’Evangeli. 1Co 9,16-23

Aquest és un dia certament molt especial per a mi. Després d’haver compartit aquests catorze anys amb vosaltres, avui m’acomiado com a rector d’aquestes parròquies amb gran dolor per la meva part, també per la vostra, em consta, però també amb alegria i amb esperança.
Mirat fredament, catorze anys és molt de temps per a un rector jove. Quan mirem enrere no en podem estar ni molt menys insatisfets: l’obra realitzada ha estat ingent i fins i tot difícil d’enumerar, en la distància del temps.
Quan l’anterior bisbe em va enviar a Sant Hipòlit, venia a una rectoria on no s’hi podia viure. El rector d’abans ja havia marxat per aquest motiu. Però a més a més hi havia els problemes que apuntava el campanar i també l’escola dels Sagrats Cors. Han estat aquests tres llocs els cavalls de batalla durant aquest temps.
Algú pot arribar a pensar que aquests dies que estem fent memoràndum, ens centrem exclusivament en qüestions materials i econòmiques però no és així. Al contrari, com diu la mateixa paraula, economia és la llei de la casa, la norma de la família. Segons com portes l’economia, estàs portant la família. I així és.
Per aquest motiu, quan parlem de la restauració de la rectoria o de l’obra del campanar o de la finalització de la teulada, estem parlant de la implicació que cada persona, cada família, ha tingut amb la vida parroquial de casa nostra.
La família que creu en el futur té empenta, té projectes, mira endavant.
La família que aposta per l’amor i la vida, porta fills al món i prepara el que vindrà, amb alegria, amb esforç, amb esperança.
I això és el que hem fet, perquè el que hem dut a terme entre tots els que hi heu volgut participar, ha estat consolidar i preparar la casa de Déu per al present i per al futur. Una parròquia que no cregués en el futur, en l’escatologia, tancaria. Es reclouria a la sagristia, convertiria l’església en un magatzem, en un garatge o en una cosa pitjor, deixaria que els degoters vencessin perquè ‘ja se sap!’ dirien. Avui no és el temps, ara no es pot, és que la gent no ho vol. La nostra terra coneix èpoques en què això ha passat i encara avui en paguem les conseqüències.
Al contrari. El temple parroquial, les seves instal·lacions, parlen de la fe del poble, de l’esperança, del treball, és una imatge patent de les pedres vives, que som cadascú de nosaltres, del temple espiritual que el Senyor basteix al llarg dels segles.
Quantes vegades no ens hem sentit orgullosos de sentir de forasters o de visitants, elogis sobre l’església del nostre poble. Perquè ahir, avui i sempre, és l’edifici emblemàtic del nostre poble, imatge i sagrament de la comunitat cristiana que hi viu i que continua anunciant l’evangeli enmig de la nostra societat: missatge de fe i d’esperança que en aquest diumenge sentiran, només en aquest mateix recinte, més de cinc-centes persones.
Al costat de l’enorme esforç que han suposat aquests capítols cal posar-hi la vida quotidiana de la comunitat parroquial: l’atorgament dels sagraments, la visita dels malalts, l’acció de caritat, les festes, la companyonia i l’amistat que s’ha anat teixint entre nosaltres i que, crec, ha augmentat els lligams de fe i de bona sintonia.

Pobre de mi que no anunciés l’Evangeli.
Ens deia Sant Pau, en la segona lectura. I subscric cadascuna de les seves paraules. Avui més que mai.
Jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes!
No em puc trobar més reconegut en aquestes paraules. Des de ben petit, abans de la comunió, que jo ja volia ser capellà i rector de poble. Així ho he estat durant aquests catorze anys entre vosaltres, amb tot el que implica, fins i tot, aprenent a cuidar el jardí i els fruiters que Mn. Ignasi Ribes havia plantat. En aquest sentit, un veritable rector de poble: acompanyant la seva gent, en les festes i en el dol, en les alegries i en les penes, en les angoixes i esperances, treballant colze amb colze amb molts de vosaltres.
El que he fet a Sant Hipòlit no ho faré enlloc més, n’estic segur.
A Sant Hipòlit i a les altres parròquies: a Sant Esteve de Vinyoles amb Sant Miquel d’Ordeig, a Sant Genís d’Orís i a Saderra, en totes les esglésies i comunitats hi hem treballat i les hem deixades preparades per al futur. La llista d’accions seria memorable. Tinc un milió tres-centes mil raons per a afirmar-ho amb tota certesa.
M’agradaria remarcar que aquesta època que hem passat junts ens ha de servir per enaltir la nostra pròpia autoestima com a Església, com a parròquia, com a persones que continuem cercant i seguint el Crist enmig dels avatars del nostre món. No som una gent que estem de retirada, sinó unes comunitats vives que tenim un missatge per donar a la societat actual.
Si jo m’ho hagués buscat, podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. ¿Per quin motiu puc esperar una recompensa?
Aquests dies, molts em demanàveu si jo esperava un agraïment de part d’algú. Avui en teniu la resposta: la meva recompensa és al cel, perquè el meu treball ha estat, és i serà per l’obra de Déu a la terra. I no he fet res per tal persona o per tal altra, sinó directament perquè el Regne de Déu es pugui obrir pas amb fermesa entre nosaltres.
Doncs que jo, quan treballo a difondre l’evangeli, no el converteixo en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m`he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
És per aquest motiu que estic molt satisfet de tot el que hem compartit en el temps que hem estat plegats, del treball, de les converses, de tots els que m’heu obert casa vostra, els que m’heu deixat entrar al vostre cor, dels que us heu deixat acompanyar en moments de dificultat i també d’alegria.
Aquests dies m’és molt fàcil emocionar-me quan penso en les vostres famílies i en tot el que hem compartit. Els nens que vaig batejar el primer any, són els que ara es preparen per la confirmació. Els pares amb qui vàrem tenir una primera trobada en aquell temps sou els que m’acompanyeu també en un dia com avui i si començo a pensar en cadascú de vosaltres no puc sinó emocionar-me i sentir en l’ànima l’agraïment per tants moments en què ens hem compenetrat i hem fet camí junts.

Pel que fa a mi, vaig demanar al bisbe que em deixés un temps de descans. Aquesta darrera època ha estat esgotadora. En aquest moment de la meva vida, en què les circumstàncies em porten a fer una pausa, segurament serà aprofitada per a acabar els estudis que ja havia començat de doctorat en teologia. D’aquesta manera prenc aire per recomençar de nou, en un altre lloc i amb renovades energies.
A Sant Hipòlit han estat catorze anys de convivència i de treball. Això no s’oblida fàcilment, ni tampoc és possible repetir-ho. Han estat els millors anys de la meva vida de joventut i, si Déu em dóna salut i vida, els recordaré com una gran experiència personal i comunitària per portar-vos sempre en el meu cor.

S’equivoca aquell qui pensa que la vida no és per a donar-la, sacrificar-la i entregar-la per amor a aquells que un estima.
I jo he viscut amb aquesta convicció: entre vosaltres he arriscat sempre, des del primer dia, posant-hi el coll, la cartera, el treball, la vida i, fins i tot, la fama i la reputació. Quantes coses no s’han dit de mi en aquests anys i només una és certa: que el meu sacrifici ha estat sempre per vosaltres, el poble dels batejats que el Senyor m’ha encomanat.

Gràcies, perdoneu i a reveure.
El que hem viscut aquests anys plegats serà inesborrable perquè sempre hi haurà un racó d’amistat, amor i oració en la comunió dels sants per tots vosaltres.
Amén.

Sant Esteve de Vinyoles
Sant Genís d’Orís
Sant Marcel de Saderra
Sant Hipòlit de Voltregà, diumenge 5 de febrer de 2012

Sempre vostre, en la comunió dels sants.
Lc. Mn. Jordi Castellet i Sala
Tfn. 649284074
mail. Jordi.castellet@guifi.net

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s