DIJOUS I DIVENDRES SANT. HOMILIES

Eucaristia i Lavatori dels Peus – Dijous Sant B

La vida a Palestina a l’època de Jesús era difícil. El mitjà de transport popular eren els seus peus. La gent caminava llargues distàncies per camins accidentats i polsegosos per anar de Galilea a Jerusalem, per exemple. Els viatgers sovint arribaven als seus destins amb els peus adolorits i nafrats. Com a mostra d’hospitalitat, l’amfitrió s’encarregava que els seus convidats rebessin un rentament calent per als peus i un bon massatge, com a forma d’alleujar llurs dolors i molèsties. Era aquest un servei i una cerimònia duta a terme pels servents de la casa, els esclaus.
Aquest servei de bany i calma dels peus cansats també va ser proporcionada per les cases de descans o posades que es troben en llocs estratègics al llarg de les carreteres principals i grans vies romanes. Els viatgers corrien el seu camí i podien entrar en aquestes cases de descans per a rebre el seu bany d’aliments i el rentament dels peus. Un cop havien reposat, serien capaços de continuar i completar el seu llarg viatge. Així és com aquestes cases de descans en el camí va rebre el nom de restaurants, justament perquè es restauren les forces als viatgers cansats i esgotats pel camí. Els deixebles varen entendre a Jesús en el rentament dels peus en aquest context cultural. Per a nosaltres és una fita en el cimal de l’Eucaristia.
Compresa a la llum del gest del lavatori dels peus, l’Eucaristia és realment un lloc de restauració per a la gent en el camí. La vida d’un cristià en el món és un pelegrinatge, un viatge llarg i difícil. Al llarg del camí, arribem cansats i esgotats i ens sentim temptats a rendir-nos i fer marxa enrere. Però Jesús ens ha donat l’Eucaristia com un lloc on podem anar a rentar-nos els els peus adolorits de l’ànima i així es preparin per al viatge que resta encara per endavant. En donar la comunió a un malalt, que en diem el viàtic, lliurem les provisions per al viatge. I és que l’eucaristia és sempre un viàtic, perquè és d’on n’extreiem les forces per continuar el nostre viatge cap amunt, cap a Déu.
En la història de l’evangeli d’aquest dijous sant, trobem que Pere se sent incòmode tenint Jesús que li vol rentar els peus. Pere, que era un home d’acció, hauria preferit veure’s a si mateix fent la bugada, rentant els peus de Jesús i, fins i tot, dels altres deixebles. De vegades és més difícil romandre passiu i permetre que algú altre ens renti a nosaltres. I és que les dues cares de la vida cristiana és justament el saber rentar els peus i també deixar-se’ls rentar, quan convé.
La primera part i, més essencial, és permetre que el Senyor em renti a mi. Com va dir Jesús a Pere: “Si no et rento els peus a tu, no ets dels meus”. Jn 13,8. En primer lloc, el Senyor ens neteja perquè així li puguem pertànyer. Només llavors estem capacitats per a rentar el peus dels nostres germans i germanes en el Senyor. Pere s’adona d’aquesta realitat i aleshores és vençuda la seva reticència i crida: “Senyor, no només els peus sinó renteu-me les mans i el cap!” v.9. I és que el Senyor només necessita i demana que ens presentem davant seu i permetem que ens renti, que ens purifiqui.
La segona part és igualment important, per poder rentar els peus als altres. Estimar i deixar-se estimar. Ser amables i deixar-se amabilitzar pels altres. L’amor és un riu que té dos moviments, d’anada i de tornada. És així com el Senyor ens estima i ens fa també capaços del seu propi amor. Per això els diu:
“12bEnteneu això que us he fet? 13Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Jn 13,12-15.
Jesús estableix una estreta relació entre el rentament dels peus dels deixebles i el manament de rentar els peus als altres. Si l’Eucaristia és el lloc on el Senyor ens renta els peus, ens fortifica i ens restaura, la vida quotidiana és el lloc on ens hem de rentar els peus els uns als altres. L’eucaristia porta a la vida i la vida porta a l’eucaristia.
La pietat eucarística veritable ens porta al servei dels altres. Jesús va partir el pa de l’Eucaristia, abans havia rentat els peus dels seus deixebles. Ens cal seguir el seu exemple, tant a l’altar de l’Eucaristia com en l’altar de la vida.

Tot s’ha acomplert – Divendres Sant B

Són les últimes paraules que diu Jesús en el relat de la Passió segons Sant Joan que acabem d’escoltar, abans d’abaixar el cap i lliurar l’esperit “Tot s’ha acomplert”. Jn 19,30. Quatre paraules en català, una de sola en el grec original: tetelestai . Tot s’ha consumat!
Els estudiosos varen trobar una visió més clara en el sentit d’aquesta expressió fa uns pocs anys, després que alguns arqueòlegs varen desenterrar a Terra Santa, el lloc gairebé intacte d’un recaptador d’impostos, amb tots els seus registres d’impostos i tot plegat. Hi havia dues piles de registres d’impostos i en un d’ells constava aquest terme, tetelestai , a la part superior. En altres paraules, “pagat del tot.” Aquestes persones no deuen res.
En aquest sentit hem d’entendre l’expressió de Jesús: “tot s’ha consumat; tot s’ha liquidat; no queda cap deute”. El deute que tenim amb Déu pels nostres pecats ha estat liquidat en la seva totalitat.
Els jueus de l’època de Jesús comprenien el pecat com un deute que tenim amb Déu, un deute que d’alguna manera ha de ser retornat. Jesús va usar aquest tipus de llenguatge i sovint parlava del pecat com d’un deute i parlava del perdó com una cancel·lació del deute.
En la paràbola del servent sense compassió, Mt 18,21-35, Jesús explica com l’amo perdona aquell deute al servent impenitent, ja que no tenia forma humana de satisfer. En canvi, és el mateix servent que no té compassió quan es troba amb un company que li té una petita quantitat en consideració. Aquesta és una manera d’ensenyar-nos que, quan som perdonats per Déu, alhora ens pertoca de perdonar el proïsme.
Ell ens va ensenyar a pregar en el parenostre “perdona’ns els nostres deutes com nosaltres perdonem els que estan en deute amb nosaltres”. Jesús fàcilment i de forma clara utilitza la llengua del comerç per parlar de la relació espiritual entre Déu i nosaltres, i entre nosaltres i el proïsme. Així que a la creu, diu tetelestai. Els nostres pecats han estat perdonats per complet. Tot s’ha acomplert.
Demanem-nos, doncs, com responem a aquest últim testament de Jesús? No es tracdta d’una promesa, com si digués “els teus pecats et són perdonats”. Tampoc d’una condició: “Els teus pecats et són perdonats si”. És una asseveració. Com podem respondre-hi? Què fem? Tot el que cal fer és dir “Amén. Que així sigui” de paraula, d’obra i en acció.
Tot el que cal fer és viure de tal manera que un entengui que aquestes paraules i aquest moment és aplicat eternament, a través dels temps, a mi, a tu, a cadascú. Deixar de banda la importància de la gravetat del pecat en el que un hagi pogut estar involucrat. El deute ha estat pagat.
Tot el que cal fer és dir “gràcies, Jesús” i aprendre a ser agraït amb Jesús tota la vida. És per això que anem a l’església cada diumenge. Anem a l’església per celebrar l’eucaristia, que significa precisament “acció de gràcies”. És per això que intento ser afectuós i amable amb els altres, perquè Jesús ha estat afectuós i amable amb mi.
És per això que mirem d’evitar el pecat. Si Jesús ha pagat tot el deute que tinc amb Déu, he de vetllar perquè no vagi acumulant encara més deute i més compromís.
Quan mirem la creu avui, contemplem Jesús que pateix i mor per satisfer el deute contret a causa dels nostres pecats.
Quan celebrem l’adoració de la seva creu, li donarem gràcies pel que ha fet per nosaltres, per mi, per tu, i li prometem tota una vida cantant l’acció de gràcies, l’eucaristia, a Aquell que va donar la seva vida per fer pagament total del deute incommensurable que tenim amb Déu.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s