PER QUÈ ELS QUI CELEBREN EL DIVENDRES SANT NO SE SUÏCIDEN

EL SOFRIMENT DE CRIST PER MI I PER LA MEVA SALVACIÓ (2012)
Per què els qui celebren el divendres sant no se suïciden?
Perquè els qui no se suïciden, celebren el divendres sant.

El programa de la televisió que més es mira són les notícies. Les notícies són sempre males notícies.
Aquests dies continuen torturant-nos amb el fet que hi ha hagut un jubilat, un antic farmacèutic, que s’ha vist ofegat pels deutes i per la situació econòmica del seu país, Grècia, i que s’ha acabat traient la vida al costat d’un arbre dels volts de la plaça Sintagma, a Atenes. També la notícia ens parla que en el país hel·lè, on hi havia la taxa més baixa de suïcidis de tot Europa, aquesta tendència s’està capgirant i que ara han augmentat en un 40%, de manera ben alarmant.
Ens fa pensar aquest fet que, certament, un senyor que devia tenir una vida ben acomodada, que s’haviaguanyat bé la vida, que devia creure que la seva jubilació seria plàcida, en canvi, ha vist com la crisi se li ha tirat a sobre, a ell i a tota la nació, i l’ha convertit en un pobre. Ell que no s’ho hauria pensat mai i que, agafat com estava per la vida material, en canvi, ha optat per acabar amb la seva vida, potser creient que així acabava amb el seu sofriment.
La vida humana, però, ho sabem i així ho confessem, no té la seva fi en aquesta vida mortal, material, finita, sinó que té el seu acompliment en la vida divina i eterna.
Per això ens diu el salm ‘si augmentaves les riqueses, no hi posis el cor’ (Sl 62,11) i també ‘feliços els pobres en l’esperit, d’ells és el Regne dels cels’ (Mt 5,3). I és que en tot moment ens cal tenir present que els qui celebrem el divendres sant no ens suïcidem i, alhora, per a celebrar el divendres sant, un no es pot suïcidar.
La mala notícia s’estén i s’arrapa a l’ànima, fa brollar tota mena de preguntes i d’interrogants, sobre la vida i sobre la seva finitud, avui, en aquest divendres sant en què nosaltres també hem sentit l’Evangeli de la Passió de Crist, que s’acaba malament. Almenys això sembla.
En canvi, l’Evangeli és Bona notícia, tal i com significa la paraula grega en què s’escrigué el mateix Evangeli. Així com la plaça Sintagma és la plaça de la Reunió, de la Trobada i que el Suïcidi és l’assassinat d’un per si mateix. Tot són paraules gregues. També ho és la paraula amb què Crist culmina el seu crit a la creu: Teletestai, pretèrit perfecte, que es tradueix per un ‘tot s’ha acomplert’. El grec que s’expressa en una sola paraula, aquí ho diu en català en quatre.
Segurament Jesús va dir-ho des de la creu en arameu, que era la llengua parlada, a diferència de l’hebreu, la llengua escrita del culte, i del grec, la llengua de la cultura. Per això, tot i que Jesús ho digués en la seva llengua materna, l’escriptor sagrat ho transcriu en el grec que ell domina.
Quan fa uns anys va saltar en les estrenes dels cinemes “la Passió de Crist” segons Mel Gibson, vàrem descobrir l’arameu en la llengua vehicular que parlaven els personatges de l’entorn del mateix Jesús i també el llatí dels soldats i governadors romans. El grec ens apareix molt poc sinó és en el cartell trilingüe que penja sobre el cap de Jesús a la creu, a més de l’hebreu i el llatí.

L’Evangeli de la Passió que sentim en aquest divendres sant és, encara que no ho sembli, bona notícia, que implica la humanitat, que ens implica a nosaltres, a tu i a mi, i per això mateix som renovats, no tant per un text, sinó per l’Esperit Sant que ens parla i ens transforma a través de l’escolta atenta de la Paraula de Déu.
I és que la Passió és també bona notícia que ens salva de l’absurd, del mal, del pecat i de la mort; no tant perquè ens rabegem en la història del sofrent Fill de Déu, com en l’espectacle d’una persona que sofreix una gran fatalitat, sinó perquè és el Salvador que ens redimeix dels enemics de la raça humana.
El que creu en Crist i entra en la seva Passió no té por si un dia ha d’anar a captar o a baixar de nivell de vida i ho acceptarà com una prova que Déu li posa per a la seva salvació.
El que viu la Passió de Crist sap acceptar i viure els moments de perdua en la seva vida: la malaltia, la vellesa, un handicap, la solitud, el desànim, fins i tot la depressió. No es mou fulla que Déu no vulla.
“Parles com qui no té seny –diu Job a l’amic- Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Si acceptem els béns que Ell ens dóna, com no n’hem d’acceptar els mals?” (Job 2,10).
Extracte de ‘La agonía de Cristo. Sufrimiento en el huerto de los olivos’. Ernesto Juliá. Cristiandad 2008. pp.91-94

I és que la pregunta ens assalta una vegada i una altra: per què Crist, essent Déu, s’ha reservat per a Ell, la part més dura del pecat, el costat més fosc i amarg del mal i ha volgut viure la divisió entre l’home i Déu originada pel pecat, en Si mateix i en el si de la Santíssima Trinitat?
Era aquest el mitjà més adequat per aconseguir el fi desitjat per Déu?

La resposta a aquest interrogant està ja donada des de l’Encarnació del Fill de Déu, perquè Jesucrist és l’home que estima fins a la fi, essent Déu.
Crist, que va estimar els seus, i els va estimar fins a la fi, un cop ha començat el seu camí de la seva unió amb l’home, el va esgotar fins al darrer moment, perquè va voler viure en el cor de cada home tot el mal, per a redimir, des del cor humà i diví de Crist, tot el mal del món. Fou Ell qui va voler esborrar tot pecat i va viure també tots els pecats del món, passats i futurs; qui va voler viure tota mort i sofriment en el cor de cada home.
Crist ha fet realitat en el seu propi cor la seva pròpia paraula: “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13). (… …)

Crist pateix perquè l’home pateix. I en el sofriment redemptor de Crist, l’home trobarà sempre forces per patir, perquè Crist ha redimit el sofriment, perquè Crist ha patit per nosaltres, s’ha fet home de dolors.
L’home, en canvi, amb prou feines pot carregar damunt seu el pecat i el dolor de la vida mateixa, que ens apareix sofrent i problemàtica. Allunyat de Déu, l’home no aprèn de Crist a portar la seva creu de cada dia, el dolor de cada dia, la pena de cada dia.
Allunyat de Déu, no participa del dolor de Déu,d e la pena de Déu pel mal que pateix l’home en el pecat i, per tant, no pot compartir amb Déu el pecat de l’home. L’home no es deixa ajudar per Déu a suportar el seu dolor i el seu pecat.
Davant del pes del pecat, i en la mesura que té capacitat per a negar Déu i viure com si Déu no existís, l’home vol alliberar-se del pecat, i s’enganya, en aquesta il·lusió de no admetre’n la seva existència i de voler també negar la mort, negant la vida eterna, enyorant fins i tot la seva pròpia aniquilació, en la seva pulsió destrudo.
És en aquesta temptativa de negar la seva mort, que l’home arriba fins i tot a negar-se a si mateix, a desaparèixer com a jo i sense el jo de l’home, la redempció ja no té contingut ni finalitat, perquè no hi ha ningú per a redimir.
Un cop en presència de Déu, un cop ultrapassat el túnel de la mort, la realitat del mal, la realitat de la soledat, produeix l’infern de l’ànima.
Del que mai l’home es pot alliberar és del propi sofriment, excepte amb el suïcidi.
I en canvi el suïcidi és una falsa alliberació. L’home pretén alliberar-se del sofriment donant-se la mort en el temps i en la vida eterna, sense deixar, per això, de viure eternament.
El suïcida no redimeix ni el sofrir, ni el viure, ni el morir.
Viure la mort i el pecat està unit a la baixada de Crist als inferns, és a dir, fins al fons del nostre propi ocàs. (fi de la citació)

Estimats.
La salvació la trobem en l’obediència a la creu de Crist.
En aquesta quaresma hem redescobert la nostra creu. Pensem-hi un moment. ¿Quina és la meva creu: la salut, la feina, la família, la psique, el futur, el passat?
Reconeguem la nostra creu. Cadascú la seva. Ningú no ho pot fer per mi, diu el cant.
Accepto la meva creu. L’estimo i em poso en el camí de Crist.
“Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu” (Lc 14,27), diu Jesús.

Aquest serà el nostre gest en el dia d’avui. Quan vindrem a adorar la creu de Crist, estimarem la nostra pròpia i li direm al Senyor que volem seguir sent deixebles seus.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s