AIXÒ ÉS DÉU QUE VOL PARLAR AMB EL JOVENT

WALSCH, NEALE DONALD, Conversaciones con Dios para jóvenes. Madrid: Aguilar Fontanar 2011, 232p. 16,50€.

Sense ser eclesiàstic i confessional, el que s’entén com ser creient avui en dia, l’autor ens proposa enfocar i mirar de respondre d’alguna manera a les qüestions, reals, que habiten en el cor del jovent, i no tant jovent, del nostre món.
Sota l’aparença d’un tractat de teologia, situem aquest llibre en l’àmbit de l’autoajuda. En efecte, podríem dir que, des del nostre punt de vista, usa el nom de Déu en va, de manera que, en la seva suposada autoritat, l’autor presenta la seva pròpia filosofia de la vida.

Dels molts punts que veiem discutibles i fins erronis, destacarem els següents:

1. Sincretisme. Malgrat que podem endevinar que l’autor és d’origen cristià, segurament protestant d’Estats Units, parla no des del bon diàleg interreligiós sinó més aviat des de la pretesa fusió de les religions. Com si hi hagués un mínim comú múltiple de les diferents tradicions religioses, s’afirma la possibilitat de pouar de totes elles, sense categories ni distincions.
El punt de vista interreligiós més aviat el trobaríem quan, des de la pròpia confessió religiosa presa, practicada i aprofundida, s’entra en diàleg amb les altres religions i tradicions.
Més encara, el punt de vista absolut i innegociable de Jesucrist ha de ser el criteri sobre el qual s’entra en diàleg des del cristianisme amb les altres tradicions i filosofies.

2. Relativisme moral. En el llibre s’afirma vàries vegades que res no es pot dir que sigui bo o dolent, sinó que es tracta de l’objectiu que s’està buscant. Fins i tot matar una persona no pot ser considerat així, tampoc el tema de l’eutanàsia, que es deixa penjat en el més absolut relativisme.

3. Gnosticisme. Es presenta el cristianisme com una filosofia amb uns consells molt interessants, a partir d’una pretesa i comuna idea de Déu, però en cap cas es posa l’esdeveniment de l’Encarnació del Verb Etern de Déu com a punt neuràlgic de la veritat, del bé i de la santedat. Jesús de Natzaret és, de fet, la frontissa de la salvació. Caro cardo salutis.

No obstant, direm també alguns camps que creiem que toca bé l’autor.
1. Un estil fresc en un diàleg entre Déu i els joves, amb les seves preguntes desenquadernades. No obstant, les respostes no sempre es troben en una resposta filosòfica o ben raonada, també cal buscar-la en l’oració, en la interioritat personal.
2. Estil atrevit per abordar tot tipus de qüestions, des de les més còmodes fins a les més desconcertants.
3. Simplificació a l’hora d’abordar certs temes complicats. La qual cosa no sempre dóna un bon enfocament.

En resum, un bon intent, encara que millorable, de presentar un llibre d’autoajuda des del deisme aconfessional, si és que això pot arribar a ser possible.
Un enfocament més propi dels Estats Units que no pas d’Europa, on la simple apel·lació a Déu comporta una prevenció important de part de molta gent.
De totes maneres, no deixa de ser un bon senyal que un llibre com aquest es comenci a veure per aquí, perquè potser indica que l’ateisme militant està de retirada i que es comença a demanar algun plantejament, de tipus popular, més consistent.

El llibre acaba amb la petició d’unir-se al moviment de ‘The changers. The ReCreation Foundation’. O sigui que hi ha una proposta concreta per constituir una força de canvi a partir, ens diu l’autor, del trauma que van suposar els fets de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units. Com si aquelles massacres i aquells dolors només fossin i haguessin estat realitat allí. Cada dia hi ha sofriment, mort, venjança i odi en el món i moltes víctimes es veuen endutes pel mal del món.
Només Crist ha estat l’autèntic redemptor i salvador d’aquest mal. Les altres respostes seran sempre parcials i desil·lusionadores. En aquest sentit més valdria apuntar-se al lema de la globalització: ‘pensa globalment, actua localment’.
Per exemple, l’autor no se situa en cap moment en desacord o en posició crítica amb el militarisme dels Estats Units que durant desenes d’anys ha anat ferint el nostre món, provocant l’enfrontament entre les persones i els pobles. Només aquest punt, absent en la crítica de l’autor, ja ens ha de resultar sospitós.
Si un cerca el bé, la pau i l’equilibri, també ha de posar en relleu les estructures de mal, de pecat, d’injustícia i de violència que la pròpia societat, això és cadascú de nosaltres, ajudem a construir.

En aquest sentit, torno a repetir que només Crist és el veritable redemptor de la humanitat i que, només en el seu seguiment podem trobar el camí de pau i de felicitat necessaris per a canviar el món i deixar-lo millor de com l’hem trobat.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General, Llibres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s