El lenguaje olvidado. Eric Fromm

Fromm, Erich; El lenguaje olvidado. Introducción a la comprensión de los sueños, mitos y cuentos de hadas. (Nueva biblioteca Erich Fromm). Barcelona: Paidós 2012, 300p.

 

Els somnis són l’únic llenguatge comú a tota la humanitat, que comparteixen amb els mites i els contes el mateix caràcter d’universalitat. Independents de la lògica que encarna el pensament de la vigília, varen ser interpretats de diferents manera al llarg de la història.

Per a uns, els somnis són missatges dels déus. Aquí hi situaríem els del patriarca Josep a l’antic Egipte, però també els del patriarca del nou testament, el pare putatiu de Jesús, el nou Josep, que somia per anar cap a Egipte de nou. Però també hi hauríem d’incloure l’escala de Jacob, la lluita d’aquest amb l’àngel o fins i tot els llenguatges apocalíptics que apareixen tot al llarg de la Bíblia.

Per a d’altres, els somnis són incitacions del maligne que, des de la psicoanàlisi, s’han reinterpretat per a la catalogació de l’esquizofrènia i de la paranoia.

A partir de Freud, i d’aquest seu deixeble, Fromm, més humanista i proper, per tant, al cristianisme, han estat i són objecte d’estudi i de meditació per part de la psicoanàlisi i de la medicina.

Tot un món, que aquí Fromm mira d’obrir als no iniciats, des dels somnis més comuns fins als contes com la caputxeta vermella o el mite d’Èdip, segur que hi podeu trobar un filó d’inspiració per a aquell racó de la racionalitat irracional que s’expressa en el moment que les inhibicions gairebé han desaparescut. El moment de la son, del descans, però també de la reflexió més profunda de la ment, en què molts hi troben la solució o la llum per als seus problemes de la vida diària i que, després d’un somni, veuen com s’obre de nou el cel.

«Si els somnis profetitzen el futur, si les visions que es presenten a la ment en el repòs proporcionen indicis per endevinar amb ells les coses futures, els somnis seran al mateix temps veritables i obscurs, i encara en la seva obscuritat residirà la veritat. “Els déus han cobert amb un vel espès la vida humana” diu Hesíode.» p.150.

«Els somnis posseeixen integritat i veritat poètica. I hi ha una certa raó que governa aquest llimb i aiguabarreig mental. La seva extravagància, que s’aparta de la natura, correspon, no obstant, a una natura més elevada. Ens sembla suggerir una abundància i una fluïdesa de pensaments alienes a l’experiència de la vida desperta. Ens irriten independitzant-nos de nosaltres mateixos, però alhora ens reconeixem en aquest devessall desequilibrat, i devem als somnis una tipus d’endevinació i de saviesa. Els meus somnis no són jo; no són la natura, o el no jo; són ambdues coses. Tenen una consciència doble, alhora subjectiva i objectiva. Als fantasmes que presenten els considerem creacions de la nostra fantasia, però ells continuen en el seu amotinament i disparen contra el seu comandant demostrant que tots els actes, tots els pensaments i totes les causes són bipolars, i que l’acció conté en si la reacció.» p.160.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en JORDI CASTELLET, Libros, PSICOLOGIA i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s