ANYS DE PROSPERITAT. CHAN KOONCHUNG.

Novel·la d’autor xinès que intenta explicar, de forma narrativa, la gran transformació de la Xina en els últims anys, l’última dècada per ser més exactes. En aquest temps, s’ha produït el gran salt cap endavant, encara que sense saber cap on. Amb una herència provinent del comunisme més salvatge, de les grans reformes sanguinàries de Mao Zedong i de l’actual partit governant al colós oriental, els seus protagonistes es troben perduts enmig d’un gran terratrèmol de transformacions personals, socials i, sobretot, econòmiques. En efecte, la posició de domini que es troba exercint la potència de l’orient sobre l’occident i, de retruc, sobre el món sencer, condueix els seus habitants a haver-se d’enfrontar amb situacions totalment noves i impensables, només feia uns anys.

En aquest sentit irromp, igualment, l’Església cristiana. O més ben dit, la multitud d’esglésies cristianes que, havent hagut de viure en la clandestinitat durant tant de temps, ara rebroten amb força. Lluny del món de les catacumbes, on s’havien hagut de refugiar en temps del comunisme recalcitrant, ara la força de la fe es desplega amb tota la seva energia, deixant enrere rubors i timideses. Ara és l’hora! Per als protagonistes de la història actual de la Xina.

Sense ser el fil conductor, no obstant, la marca cristiana i la seva antropologia és captada amb molta finor per l’autor del llibre que arriba traduït a la nostra llengua amb gran valentia. D’aquesta manera es fa possible, per a nuls coneixedors de la realitat xinesa, poder entrar una mica més dins del món sentimental, de cosmovisió i de mentalitat d’una cultura tan llunyana però alhora tan humana com ho és la xinesa. I això després de múltiples sofriments, persecucions i menyspreu per la vida humana, que ha practicat el materialisme real i pràctic. És l’hora de l’esperit.

Retratem algun paràgraf de l’obra que ens pot fer pensar en el que hi trobarem.

“En Lao Chen va recordar quan de petit vivia a Tiu Keng Leng i la seva mare treballava de cuinera a la parròquia catòlica. El diumenge anva amb la mare a l’ofici de la parròquia protestant perquè hi donaven un paquet de farina blanca ofert per la població dels Estats Units. La seva mare feia capcinades durant l’ofici, però a ell li agradava sentir el sermó del pastor. Una vegada el pastor va fer un comentari sobre el que Jesús havia dit del gra de blat, allò de «si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit». Dit d’una altra manera, un gra de blat que cau a la terra no es mor en realitat; és a dir: maizi busi. ¿Podia ser que la Xiao Xi hagués canviat el seu nom d’usuària a internet pel de maizibusi, és a dir, «el gra que no mor»? (p.146). […] Al portal hi havia penjat un rodolí de primavera. El primer vers deia: «El cel concedeix l’arbre de al vida;/ la fe, l’esperança i l’amor regnen eternament». El segon deia: «La primavera de la vida brolla de la terra;/ el cos, l’esperit i l’ànima s’hi aboquen del tot.»” (p.184).

             I no ens ha de deixar de cridar l’atenció que, en una Església de nova planta, com més a la Xina, remarquin l’estructura triàdica paulina de 1a Tessalonicencs com a tret identificador de la fe cristiana. Encara té més valor el fet que ho faci un novel·lista que publica la seva obra a Occident, que prové d’una cultura que no ha estat marcada per la Il·lustració ni molt menys per Descartes i el seu reduccionisme antropològic, així com el fet que sigui el tret identificador de la descoberta que produeix en el cor d’un oriental totalment aliè a la cultura filosòfica occidental i cristiana.

            ¿Podem endevinar ací, com un escriptor oriental descobreix que el tret més accentuat de la fe i de la cultura occidental sigui l’estructura antropològica triàdica, ell que no ha estat pol·lucionat ni pel dualisme de Plató i Aristòtil, ni pel reduccionisme cartesià?

“Som a Pequín el 2013: un mes sencer s’ha esborrat estranyament del calendari. Ha desaparegut tota la informació, ningú en recorda res i a ningú no li importa gens. Excepte a un petit cercle d’amics que no s’aturaran fins a descobrir el motiu d’aquesta amnèsia inquietant i de la felicitat general que s’ha apoderat de la societat xinesa. Quan segresten un alt funcionari i l’obliguen a revelar-ho tot, el que descobreixen –no només sobre els seus dirigents, sinó també sobre el seu propi país- els afecta profundament. És una notícia que sacsejarà el món.

Aquesta novel·la, que la crítica ha emparentat amb Doctor Givago, Un món feliç d’Aldous Huxley i 1984 d’Orwell, ha volat de les llibreries de Hong Kong. A la Xina tothom la llegeix d’amagat. Actualment s’està traduint a 15 llengües.” (De la contraportada).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s