ELS INICIS DE LA CRISI

Loretta Napoleoni, 10 años que conmovieron al mundo. 2001-2011 (Estado y sociedad) Barcelona: Paidós 2012, 218.

Quina relació poden tenir els esdeveniments recents següents:

– l’atemptat cinematogràfic a les torres bessones de Nova Iork, el 2001;

– la posada en funcionament de l’euro, en 2002;

– la segona guerra del Golf amb la invasió de l’Iraq, el 2003;

– la crisi de les hipoteques subprime als EUA, el 2006;

– la crisi financera a Europa i a Espanya, del 2008 fins avui.

 

Loretta Napoleoni hi posa ordre. No ens deixem portar pels prejudicis davant del seu nom, potser descendent d’alguna nissaga imperial. Tot i que d’origen italià, és una professora i economista britànica i és considerada una experta internacional en les xarxes de blanqueig de diner i en el finançament del terrorisme.

Per a l’autor d’aquestes línies és ja una escriptora de culte en la descripció de les diverses situacions culturals, econòmiques i financeres del món en què vivim. La vaig poder descobrir amb «Economia canalla, 2008». Després li va seguir «La mordaza, 2010» per continuar amb «Maonomics, 2011» i ara acaba de publicar «10 años que conmovieron al mundo, 2012». Tots a la mateixa editorial, fet que parla.

La veritat és que no es pot deixar perdre cap dels seus pensaments, en el sentit que en la síntesi que presenta s’hi veu una gran coherència i una predicció dels esdeveniments a venir, tal i com profèticament anunciava amb el llibre de 2008, on desenmascarava la força i la insolència del capitalisme liberal salvatge, l’emergència de la Xina en el terreny mundial, així com el predomini d’una nova Alemanya, sorgida de la reunificació, fruit de la caiguda del Mur de Berlín, en 1989.

Napoleoni apunta de quina manera l’islamisme radical va convertir en realitat les seves amenaces al gran dominador mundial, com eren els Estats Units d’Amèrica, atacant el seu cor financer, autor de les grans desigualtats i afavoridor de les diferències entre persones i estats a nivell mundial.

L’economia occidental, en 2001, ja anava de mal borràs i aquell era un atac que, portat pels ànims de revenja de l’imperi americà, s’acabaria assestant ell mateix el cop de gràcia. En efecte, Europa estava treballant, de manera costosa, en la seva pròpia reunificació i el 2002 posava en marxa l’euro.

Al mateix temps, grans economies mundials prenien la moneda europea com a referent. Entre d’altres, l’Iraq abandonava el dòlar i es posava sota el paraigües de l’euro per a comerciar amb el petroli en el qual estava amarat.

El 2003, els Estats Units i uns pocs països més, entre els quals Gran Bretanya i l’Espanya d’Aznar, entraven en guerra amb Iraq, com a protector dels terroristes islamistes globals, sota el pretext de tramar una guerra química contra occident en general i contra Israel, en particular. Es va presentar l’Iraq, Saddam Hussein i els terroristes d’Al Qaeda com a impulsors del desequilibri al que se sotmetia el món, dominat fins al moment per dues potències armamentístiques, la primera i la segona mundial, com són Estats Units i Gran Bretanya.

Així fou com es desencadenà un altre tsunami financer, ja que els països que engegaven la guerra necessitaven finançament ràpid. Aleshores es varen rebaixar els preus del diner, sobretot a Estats Units. I es va desencadenar, com a reacció, la gran bombolla de les hipoteques subprime, que va conduir a la punxada de la bombolla immobiliària a Espanya, en 2008 i a la crisi financera europea del deute sobirà que, finalment, s’ha revelat que no ho era tant, de sobirà.

En unes poques planes i en un estil novedós, Napoleoni ens fa un retrat dels esdeveniments que han marcat el ritme mundial, però no en els últims deu anys com diu el seu títol, sinó en els últims onze, ja que el retrat es produeix inclusivament del 2001 al 2011.

Hem dit que l’estil és novedós, perquè l’autora produeix el seu relat a partir dels 140 caràcters del Twiter, que retrata en cada esdeveniment. Així fa efectiva i real l’aposta per la revolució tecnològica i digital que s’ha produït en aquesta primera dècada tan sorprenent i impensable del segle XXI.

Especialment útil per a la comprensió és el memoràndum de dues pàgines, a l’inici de cada capítol anual, per a reflectir el moment en què passa el món. En el meu exemplar personal hi he instal·lat un punt per a identificar ràpidament les dades principals de cada període anual.

Per posar un exemple, si en 2001 el PIB mundial es xifrava en 32 bilions de dòlars, en 2011, aquest s’estima en 70. I la població mundial creix des dels 6 als 7 mil milions d’habitants. La pobresa es redueix en 500 milions d’habitants, centrats sobretot en la Xina i en el gran desplegament que es produeix a l’Àfrica, el continent del segle XXI, gràcies a la intervenció del gegant asiàtic.

Realment, un nou món s’obre pas. Napoleoni el retrata i ens el presenta, de manera que els esquemes, també els antropològics, que han governat el món els últims 300 anys, sembla que estiguin a punt de caure, també els esquemes cartesians. Caldrà veure com un nou esquema es posa en funcionament en el nou mapa que es dibuixa a partir de la revolució tecnològica, del ressorgiment de la persona humana, que troba el seu ressò en els nous mitjans de comunicació.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Economia, General, JORDI CASTELLET, Libros, Llibres, Notícies i política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s