ELS BISBES CATALANS I LA CONSULTA

Amb sorpresa, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya varen fer pública una declaració de caire més que conservador, acordada en la tarda del dijous 9 d’octubre, a un mes vista de la consulta. En aquesta nota es remarcaven unes quantes coses, bastant evidents, d’altra banda. “La importància dels drets de totes les persones i dels pobles, la llibertat de consciència i el dret a creure i practicar la pròpia fe. […] Aquestes llibertats són absolutament essencials per a una societat democràtica moderna i cal vetllar per tal que no siguin limitades ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol, ni en el context europeu. […] Fent una crida al diàleg, a la prudència i a tenir presents els principis fonamentals que són els del bé comú i el respecte de les persones.” Penso que encara es van deixar que calia menjar fruita i fer exercici cada dia. I també penso que no era el que els catòlics catalans esperaven dels seus pastors, és a dir, afirmar precisament el dret que té Catalunya a decidir el seu propi futur, bàsicament, i per damunt de les normatives que el gobierno español vol fer prevaler per damunt dels drets fonamentals. Començant pel dret a decidir.

En canvi, els bisbes sembla que insisteixen i posen en relleu una mena de por, estranya, fantasmagòrica, sobre no se sap ben bé què. La por és enemiga de la fe i arriba a ser esterilitzador del futur. “Per la por s’arriba al mal. La por condueix a la ira. La ira porta a l’odi. L’odi comporta el sofriment.” És aquest el camí que impulsen els líders de l’Església al nostre país? Crec que no! En aquest moment, els bisbes han perdut una bona oportunitat per a dir que estaven, estan i estaran al costat del poble de Catalunya en allò que tinguin a bé decidir. Evidentment no pertoca als bisbes de dir el camí a emprendre, però sí que l’Església, en la figura emblemàtica dels seus pastors, al costat del poble, que decideixi lliurement el seu futur.

Quina diferència amb les paraules que va publicar el bisbe Novell, de Solsona, abans de la Diada, argumentant i fonamentant la identitat del nostre poble i els seus drets inalienables. La reacció dels bisbes catalans, a pilota passada, ho relaciono amb una esperpèntica actuació del meu, de bisbe, aquell mateix matí del 9 d’octubre, que en plena sala d’actes de la Facultat de Teologia, quan ja gairebé no quedava ningú, i davant de l’arquebisbe de Tarragona, s’explicava picant de mans i de peus sobre no sé ben bé quina qüestió. Ara ja ho sé!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s