En una recent visita a Tenerife, el passat mes d’agost, van haver-hi alguns moments icònics pel que fa a la relació dels espanyols amb els catalans. El que vull explicar aquí és el moment de conversa en un sopar d’amics, de les deu persones, tots eren sudamericans, excepte una canària de l’illa del Hierro i jo, un català. Aquesta va ser una de les observacions que els mateixos participants varen comentar. A la primera de canvi els vaig dir, en la conversa en castellà: “a més a més avui m’entendreu sense subtítols!” Cal veure que a la televisió espanyola, sempre que apareix algú parlant la nostra llengua, se’l subtitula. A la qual cosa, la senyora canària em respongué: “a mi em cauen molt bé els catalans. El que no entenc ni suporto és que hagin de parlar en català quan tots coneixen el castellà, que és la llengua que parlem tots.” Rèplica: “sí, als catalans també ens diuen els karaokes, perquè sempre anem amb subtítols pel món.” Tots els membres de la taula varen esclatar amb una sonora riallada. S’havia superat un moment tens, que podia haver desembocat en una discussió dura i que podia haver tirat per terra la vetllada, certament.
D’alguna manera, tots es varen adonar que era una gran bestiesa el que havia dit aquella dona; que si aquesta és la nostra llengua, nosaltres hi parlem normalment. Encara més, si el català és una llengua espanyola, també l’haurien de parlar i d’entendre la resta d’espanyols, com també tenen o haurien de tenir l’obligació de protegir-la i promoure-la, tal i com és una llengua minoritària, que no té un estat que la recolzi. Una llengua sempre vehicula una cultura, que és una expressió pròpia d’una porció de la humanitat. Si aquesta cultura es perd, queda tan sols per a l’arqueologia i deixa de fer una aportació viva a la humanitat mateixa.
Explico aquest moment tens d’un sopar entre amics per remarcar que ahir, el dimarts 14 d’octubre de 2014, va aparèixer el president de la Generalitat, Artur Mas, a la televisió, per explicar la consulta alternativa. Després d’escoltar-lo una estona per TV3, vaig fer l’exercici de posar la televisió espanyola de les 24 hores i, oh sorpresa, estaven retransmetent la compareixença del president Mas en directe. Durant més d’una hora i mitja, que va estar responent preguntes dels periodistes, no hi va haver subtítols de cap mena. O sigui que es comptava que els espanyols, finalment, havien entès el català. Encara més, quan van acabar i van posar un resum del cap de l’oposició, el Sr. Oriol Junqueres, no el varen subtitular sinó que el varen doblar. Fantàstic! Amb les mateixes expressions i el to de veu, entre dubitatiu, alhora que ferm i convençut, gens impositiu, amb què acostuma a parlar el secretari general d’ERC.
A veure si hi haurà un fruit inesperat d’aquest procés pel que viu Catalunya i és que els espanyols, finalment, entendran el català sense haver de subtitular. Potser el proper pas serà que s’adonin que, quan siguem independents, continuarem parlant la nostra llengua, que no ho fem per emprenyar el personal, sinó que es tracta de la cosa més normal del món.
Pensa, prega, celebra la vida 