MÉS ENLLÀ DE LA LLEI, HI HA DÉU

Avui tenim en l’Evangeli la continuació del Sermó de la Muntanya. Aquell que comença amb les benaurances, els desigs de felicitat, però que no són un powerpoint ensucrat, sinó un bon bany de realitat.
Si començava amb un Feliços els pobres en l’esperit, avui adverteix Jesús, que un no pot ser feliç sense respondre a la veritat en la pròpia vida. Perquè no feu com els fariseus, que feta la llei, feta la trampa. Cal anar més enllà, perquè el jutge últim i definitiu sobre la vida i la persona humana no és en aquest món.
Fixem-nos per un moment en la diferència de les lleis que dicta el nostre país en crisi moral. Les lleis espanyoles sobre el matrimoni venen a dir: casa’t, que demà ja et podràs descasar. Quina mena de família pot sortir d’una llei com aquesta?
Les lleis no tan sols permeten o prohibeixen, sinó que eduquen, condicionen, encarrilen el futur i els plans de les persones.
Si una llei civil em diu que puc fer tal cosa o tal altra, el meu esperit s’encarrila a unes actituds que em portin a tals excessos que, en definitiva, com que van contra la llei natural, contra la llei divina, m’acaben destruint i essent perjudicials per a mi, per al meu entorn i per a la meva família.
La llei civil hauria d’estar orientada per la llei natural, la llei que Déu ha inscrit en el cor humà, i que busca la seva certesa, la seva veritat, que porta a la veritable felicitat. Així, la llei del matrimoni civil hauria d’encaminar les persones cap a la fidelitat, cap al bé, cap a l’amor, cap al respecte, cap al sacrifici mutu de l’un per l’altre. Els matrimonis sabeu que aquesta és la clau màgica per construir una família amb pau, veritat i llibertat.

Adulteri i escàndol. Un es pot sorprendre que determinats programes de televisió escobraries, on es treu a la llum pública els sentiments més bruts i mesquins de les persones tinguin un màxim d’audiència. Com no voleu que sigui d’aquesta manera?
Si hi hagués un programa a la televisió que ensenyés com esquarteren una persona en directe, tindria una audiència del 100%, i els seus propietaries es forrarien amb la publicitat.
No hauria de ser així. Per sort, amb l’arribada dels nous canals de televisió, moltes famílies amb canalla saben que poden deixar els petits davant de la Disney, que continua cultivant els valors de l’amistat, del treball, de la imaginació, de l’amor, de la fidelitat…
La competitivitat s’hauria d’encaminar a ser millors i no a ser pitjors. La llei, l’estat, les legislacions, ens haurien de portar per aquest camí.
La més gran de les justícies, es comet la més gran de les injustícies.
Summa iustitia, summa iniuria

L’escàndol de l’avortament a casa nostra educa el jovent en una sexualitat desenfrenada, irresponsable, que acaba cremant la vida, la il·lusió i el futur de les noves generacions.
Abstinència, fidelitat i precaució, en aquest ordre, és el que convé aportar a les relacions amoroses en les parelles.
Avui, que el govern ha tret l’ajuda als nous infants que arriben, en canvi manté que es paguin amb diners de la sanitat els avortaments. Fet i fet, es tracta del mateix import econòmic.
Cada dia, a Espanya, deixen de néixer a causa de la llei de l’avortament, 305 nens. És com si es tanqués una escola cada dia en el conjunt del territori. És la manca de natalitat que hipoteca el futur del país, de les pensions, del desenvolupament i del progrés del país, dels plans de futur de les persones i de les famílies, que redueix la dona a un mer mitjà sexual i li crema la seva vitalitat.
Una llei que ajudi a la gent a autodestruir-se no és una llei justa. Al contrari, la llei hauria de fomentar el bé, la justícia, l’amor, la fidelitat, el treball, el sacrifici, en bé del país, del bé comú i no únicament pensant en la persona individual, egoistament, que només pensa en la pròpia conveniència.

Pàtria i patriotisme. El quart manament de la llei de Déu ordena estimar el pare i la mare i, amb ell, exigeix que estimem la terra en la que Déu ens ha fet néixer, viure, treballar, sacrificar-nos pel futur i pel bé comú.
Avui, una persona, una família que estimi el país, mirarà de tirar endavant la pròpia família, fent-la créixer, respectant-la i cuidant-la.
No es pot entendre que una persona digui que estima el país, que fins i tot es digui nacionalista, i en canvi promogui el divorci o l’avortament, o d’altres formes de la cultura de la mort, en aquest món occidental, nihilista, en el que vivim.

Els cristians seguim el nostre Mestre. Només en ell trobem el camí, la veritat i la vida, no com una ideologia impossible, sinó com el futur on es troba el bé i la plenitud de la felicitat personal. Una felicitat, que com en Jesús, pobre, humil, feliç, obedient, cast, passa per la creu, pel propi sacrifici perquè tots tinguem vida.

Senyor, fes-me instrument de la teva pau, instrument de la teva felicitat, perquè sàpiga donar testimoni, amb l’ajut de la teva gràcia, de la teva voluntat, de la llei nova, que m’encamina pel camí del bé i de la veritat, l’única senda que em porta a la llibertat i a la vida nova en el Crist.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a MÉS ENLLÀ DE LA LLEI, HI HA DÉU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s